El soroll dels socis

Falta cultura del pacte, no es un topic. No estem acostumats a acordar solucions en els adversaris, preferim la ‘imposicio’ o la ‘unilateralitat’.

Tindre una majoria insuficient (socialistes i podemites) ha obligat a negociar, si, a negociar i fer concessions, en aquelles formacions que tenien els diputats que faltaven per a aprovar les lleis... han segut Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partido Nacionalista Vasco, Bildu i alguns atres mes minoritaris. Ho feya José María Aznar en els nacionalistes-independentistes i no passava res (de les seues necessitats tenim la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua).

Flac favor li han fet al govern espanyol les eixides de to d’ERC en la permanent exigencia del referendum per a l’independencia (una proposta que no pot admetre l’eixecutiu). Mes negatiu ha segut encara el comportament electoral de Bildu. Sens oblidar que l’expresident José María Aznar afirmà que preferia que estigueren en el Congres a que agarraren una pistola, ha segut una mala idea portar a etarres i afins en les llistes (independent de que hagen pagat les culpes), es una ofensa gratuïta a les victimes. Per accions de menor entitat se nos ha calificat i se nos recorda constantment als valencianistes un passat violent... sense condenes judicials.

Son comportaments admissibles o utils en sos territoris pero de dificil comprensio fora.

Les senyals visibles

La major part dels politics, quan arriben al poder, es rodegen d’assessors (retribuits) d’ofici, que mantenen a l’assessorat en un nuvol o en una bambolla.

Com s’ha vist pels resultats, una part prou gran de l’electorat està enfadat o fart, unes voltes en rao i unes atres induit pels mijos de comunicacio, propaladors de topics, de miges veritats i de mentires... nomes han de pegar-se una volteta per les televisions.

En Valencia, de forma reiterada, hi ha hagut critiques, unes voltes mes raonables que unes atres, per l’imposicio d’una determinada forma de vida (entenga’s: cochefobia). Introduir costums de vida mes sanes es bo, pero impondre-les si o si de hui per a dema no es la millor idea.

No te massa sentit eliminar l’aparcament de vehiculs en el carril bus, en Valencia, des de les deu de la nit. Nomes es veu l’interes recaptatori en l’extensio de l’aparcament regulat al migdia i fins a les 21 h. No es pot pressionar tant a les persones... es la demagogia que feya IDA en Madrit i sa llibertat. Els que vinguen nomes han de posar en marcha una politica de ‘descompressio’ i tenen guanyada una part significativa del personal.

Me cridà l’atencio que una manifestacio contra la llei de caça congregara en Valencia 15000-20000 persones. Un fenomen com este no es pot ignorar i s’ha d’analisar per qué es produix. ¿Podien tindre un poc de rao els caçadors?

Un cas similar es la llei del si es si. Les critiques que se li feren ¿no tindrien tambe alguna poqueta de rao?

El problema de l’okupacio. El cas que ixque de Barcelona no es nou, es vell. Es trau quan conve, ho tinc clar. Pero el comportament de la policia (mossos d’esquadra) demanant-li al juge que retardara el desallojament, no fon ni edificant ni garantia la seguritat juridica de la propietat. Hi ha la sensacio, i pareix que es real, que l’okupant te mes drets que el propietari. No pot ser aixina. Aço agravia a persones de molt distinta condicio i filiacio politica... un element mes d’insatisfaccio i d’inseguritat. Protegint el dret del titular de l’immoble, l’okupacio nomes pot ser tolerada de forma excepcionalissima i molt concreta.

Els canvis de cicle es generen aixina, apareix un malestar (real o construit) que va prenint cos i que acaba en una conducta (el vot).

Tornada a l’uter matern

Quí anava a pensar en 2019 que el final de Ciudadanos estava tan prop: en les eleccions de 2023. Ya han anunciat que no es presenten a les generals de juliol. El PP els recompensarà.

El partit es creà per a tindre un ‘podemos’ de dreta’, com volia el president de La Caixa, Isidre Fainé. L’oportunitat de consolidar-se la tingue quan pactà en el PSOE en 2016 i la desperdicià immediatament quan començà a inclinar-se novament cap a la dreta.

Sabent que majoritariament tenía votant desencantat del PP, pronte o tart tornaria al solc. Ha perdut el 90% dels regidors de fa quatre anys i ha desaparegut de tots els parlaments autonomics.

Ciudadanos es la primera etapa. La segona serà reabsorbir a Vox. El PP es expert en estes operacions. El secret es l’insistencia en tocar a la porta... al remat sempre n’hi ha alguna que s’obri i facilita l’entrada a unes atres. Ho feu aci en Unio Valenciana. Ho ha fet en Ciudadanos. ¿Per qué no ho hauria de fer en Vox?. No son partidaris de la ‘fragmentacio’.

Imagens: lamoncloa.gob.es, lasprovincias.es, publico.es.