8 de març: arguments i argumentaris (I) / Antoni Fontelles

5/3/2018

          Quan hi ha polemica respecte a un tema, quan estem en una discussio, quan debatem sobre el sexe dels angels… sempre argumentem les nostres posicions i ataquem les dels adversaris, pero no es suficient en aço. Els raonaments han de tindre fonament i com mes solit siga, millor, per a que el contraopinant no els puga tombar, ya que en el fondo estos discursos dialogics tenen com a finalitat convencer al d’enfront, generalment.

          Aixina, la comissio que ha convocat la folga feminista del 8 de març (Dia Internacional de la Dona) vol subvertir l’orde del mon (contra el neolliberalisme), trencar en els privilegis d’una societat patriarcal i fer patent que sens elles el planeta es para –consum, treball domestic, atencio als dependents…–.

En principi, tots els partits politics estan d’acort en tancar el clavill salarial, en aplicar formules per a conciliar la vida familiar i laboral i tambe en combatre la violencia masclista. El problema, com quasi sempre, son els mijos i… les finalitats ultimes. I aixina, uns estan a favor i uns atres, en contra.

          Front ad estos objectius, dificils de conseguir, el PP, especialment, s’ha mostrat beligerant i ha anunciat (un parentesis: el PP d’Ourense està a favor) que no dona soport a la folga. Per ad aço aduix les següents raons (El Huffginton Post,  El Mundo, 21-2-18):

1) perque s’aposta per l’enfrontament entre homens i dones, quan, segons ells, l’igualtat nomes s’obtindra des de l’unitat de tots. En cap de lloc es planteja esta disjuntiva en la crida ni s’advertix la guerra entre sexes. Que es reclame una societat no patriarcal i que els homens assumixquen una part de la faena que fan diariament les dones –a banda de la seua– ¿es un enfrontament?. Es demagogia popularista

2) perque es elitista –ya que nomes la poden realisar les que tenen ocupacio– i insolidaria –en els dos millons de dones que no en tenen; en les autonomes, que no poden tancar; en les cuidadores de dependents, que no se’ls poden deixar…–; en conclusio: es una protesta d’elits feministes pero no de dones reals en problemes quotidians. ¿Vol dir el PP que una caixera de Mercadona, una operaria de Vodafone o una netejadora de NH si fan la folga es perque son ‘elit’?, ¿no convindria que el PP buscara, en un diccionari, el terme ‘elit’?, ¿els problemes d’estes dones son si van al spa o no, si es reduixen el cul o no, si l’assistenta haura fet el sopar dels chiquets o no?. Si la protesta la fan les que treballen en defensa de totes, ¿se les pot considerar insolidaries en les desocupades o en les autonomes?, ¿no sería millor que el PP llegislara per a suprimir els centenars de millers de falsos i falses autonoms i autonomes que hi ha, en conte d’amagar-se darrere d’esta situacio laboral precaria en moltissims casos?

3) perque preten trencar el model occidental de societat, que es el que nos ha permes tants canvis i tantes millores. Home, me preocupa si trencar el model occidental es desempellogar-se del neolliberalisme que nos ha dut a on estem –extrema desigualtat social, en aument, i extrema concentracio de la riquea i de la pobrea, en aument–; perque el PP lo que pareix defendre no son les ‘conquistes socials’ actuals sino el repartiment de riquea que tant i durant tants any l’ha favorit (nomes cal vore quínes fundacions i de quín color son les que mes donacions han rebut durant decenis). El model occidental es el que estem ‘vivint’ en Espanya, que permet que les ganancies se les emporten els propietaris de les empreses –perque ho son– i les perdues les paguem els de ‘baix’, que provablement no hem rebut ni un gallet dels beneficis. Puix si, provem a vore si hi ha per ahi algun recanvi… igual el trobem pero no li agrada

4) perque es irresponsable, per traslladar a la convocatoria la violencia de genero quan ya hi ha un acort entre les forces politiques. Si entre les reivindicacions continúa l’erradicacio d’esta lacra ¿quín problema hi ha?, ¿no diuen que quan mes sucre, mes dolç?. ¿A ón es troba l’irresponsabilitat?, ¿en la punta del dit?. Tambe hi ha lleis contra la discriminacio i es necessari mantindre la pressio als poders publics, als politics ¿no?; si hi ha lleis, fiscals i juges, ¿no es irresponsable que ells vigilen per a que es complixquen?, la resposta es no.

 

Image: cartell folga 8-M, burbuja.info

 

Antoni Fontelles