Es complixen enguany 90 anys de la primera visita de Hemingway a la ciutat de Valencia. Vingue atret per la novela d'un compatriota nostre que ya començava a ser famos en Estats Units, i que Hollywood començava a adaptar en els seus films: Vicent Blasco Ibáñez. Mes concretament per la seua novela "Sanc i arena", que fon adaptada per tota una estrela d'aquell temps, com era Rodolfo Valentino.

Aci en Valencia començà la que sería la seua primera gran novela "Festa", i per lo que se sap pel seu diari i escrits, aci prengue bona inspiracio. Ell mateix presumia de fer xixantamil paraules en pocs dies, tal i com ho digue a son pare en un telegrama enviat des del Correus de la plaça de l'Ajuntament. Algunes anecdotes d'este temps se poden llegir en el llibre "Hemingway y España" de Edward G. Stanton.

Anteriorment Hemingway nomes havia publicat poemaris i relats curts. Aixina, es pot dir que Valencia constituï la seua gran inspiracio. Sabem que en eixe temps (1925) vingue en la seua esposa i no es pogueren estajar en el Palace del carrer de la Pau per ser massa luxos per ad ells, per lo qual anaren al Reina Victoria.

Encara queda en la Casa Pepica del Cabanyal una placa commemorativa en un fragment d'un dels seus relats: "Haviem convingut en juntar-nos, pssada la correguda, en Pepica, el gran restaurant a l'aire lliure en el Grau de Valencia, al nort del port, sobre l'arena... El sopar en Casa Pepica va ser excelent. El restaurant era gran, net i a l'aire lliure i tot ho cuinava a la vista del client. Estavem famolencs i menjarem be. Pepica eraun negoci familiar i tot lo mon es coneixia." (fragment de "Estiu perillos" 1959).

Pero encara hi ha mes, Valencia era, a banda de Pamplona, una atra de les seues ciutats favorites, aixina ho deixà escrit en les seues obres. En "Paris era una festa" (1964) el mateix Hemingway escrivia de forma autobiografica: “Viviem en gran economia, gastant a soles lo basic, i aforrant per a poder anar a la Fira de Pamplona en juliol i posteriorment a Madrit i a la Fira de Valencia”.
El de Chicago se sentia atret per la bona climatologia, per la gastronomia, la mar i, sobre tot, els bous. Tal i com li contava al seu amic Waldo Pierce en una carta enviada en 1928: “En Valencia es condenadament magnific menjar en la plaja o en la ciutat un bon melo en una gerra de cervesa molt freda”.
A la seua aplegada a la capital del Turia s'hostajava o en l'Hotel Angles o en l'Hotel Reina Victoria, els dos molt centrics, propencs a la plaça de bous i inundats sempre d'ambient tauri durant els dies de fira. Alli tambe coincidia en els toreros que participaven en el serial valencià, en amics com Antoni Ordóñez o Lluïs Miquel Dominguín. Fon precisament en una d'eixes habitacions a on escomençà a escriure la novela Festa en 1925.

Lo que potser no siga tan conegut es que una de les primeres imagens de bous que va vore Ernest Hemingway fon realisada en la plaça de bous de Valencia, molt abans de que s'aficionara a la Festa. Aixina ho descriu el mateix escritor en "Mort en la vesprada" (1932): “Recorde que un dia Gertrud Stein -la mecenes dels escritors americans en Paris- parlant-me de les corregudes de bous, m'expressà la seua admiracio per Joselito i m'ensenyà algunes fotografies del torero, i d'ella i d'Alice Toklas, assentats en la barrera, en la Plaça de Valencia, en Joselito i el seu germa 'el Gallo' un poc mes avall. Yo acabava de tornar de l'Orient Mig i havia vist als grecs tronchar les pates dels seus cavalls, espentar-los i llançar-los a l'aigua quan tingueren que abandonar la ciutat d'Esmirna; i m'enrecorde tambe de que li digui a Gertrud que no m'agradaven les corregudes de bous a causa dels pobres cavalls”.

El motiu de la seua estancia en els anys 30 fon la Guerra Civil. Entre els anys 1936 i 1939, Hemingway eixerci com a croniste narrant la Guerra Civil. Per aixo, acodia a diari a lo que ara es l'Hotel Vincci Palace del carrer de la Pau, en aquella epoca l'edifici era el Ministeri de la Republica (el govern havia segut traslladat des de Madrit a Valencia), en el qual se trobava la cafeteria «Aliança» des de la qual enviava els seus articuls als periodics americans per als que treballà.

En esta epoca freqüentà el Cafe Ideal Room, ubicat tambe en el carrer de la Pau, convertit ara en una corseteria. En este cafe solien citar-se els intelectuals del moment, i en ell Hemingway passà molt de temps acompanyat del seu estimat amic John Dos Passos. Un atre cafe molt conegut, situat en la mateixa carrer, era el Cafe El Sigle, del que hui soles queda el nom en la frontera. En este raco lliterari solien juntar-se les poetes valencians d'esquerres de l'epoca.

Ademes de l'Hotel Regina Victoria, un atre dels llocs en els que s'hostajà Hemingway fon l'Hotel Angles. Alli portà a la seua primera esposa, Hadley. Mes tart, en 1937, dormiria alli en la seua amant i que en el temps se converti en la seua tercera esposa, Marta Gelhorn.

L'ultima volta que l'escritor estigue en la ciutat s'estajà en l'Hotel Royal, en 1959. En l'actualitat a soles queda la frontera i la direccio era la Plaça de les Barques. Fon en l'Hotel Excelsior a on el fotograf Cano li immortalisà en les ultimes fotos que se coneixen junt a Ordóñez.

En l'Hotel Metropol, situat en el carrer Xativa, front a la Plaça de Bous, tambe s'estajà l'escritor, pero la seua estancia no durà molt de temps. A Hemingway li expulsaren de l'hotel per fer practiques de tir en una punta que Orson Welles se posava en la boca.

Albert Cuadrado

Imagens: Wikipedia (creative commons) i museu tauri

Dalt de tot: Hemingway en la plaça de bous de Valencia

Baix: fotos de 1923 (epoca en que escrigue "Festa"), 1939 (guerra civil) i 1950 (color)