¿Adaptacio o falsificacio? (I) / per Antoni Fontelles

9/12/2019

             A voltes, la sort, les circumstancies o la pura chiripa nos conduixen a observar o advertir un fet que fins ad eixe moment nos passava desapercebut. Est es u d’ells.

             Tot es desencadenà a partir del descobriment casual de la paraula ‘llamentava’ (al costat de ‘lamentant’, ‘lagremes’ o ‘llur’) en el capitul LXXX del Tirant lo Blanch, transcrit per Cabanes. Yo ya sabia que la llengua valenciana migeval era refractaria a la duplicacio de la l- inicial i que el so palatal lateral solia representar-se per una l-, pero aço no volia dir que es pronunciara ele (com ‘pala’, ‘pel’...), sino elle com corroborava la duplicitat de formes en el propi Tirant. Per a cerciorar-me que no era un erro ho vaig buscar en l’edicio que tinc de Riquer i, ¡oh sorpresa!, alli figurava ‘lamentava’, ‘lamentant’, ‘llagrimes’ i ‘llur’ (en el mateix capitul LXXX). En vista de la divergencia, tocava compulsar en l’original... i efectivament està escrit ‘llamentava’ (‘lamentant’, ‘lagremes’ i ‘llur’)... conforme havia posat Cabanes.

             ¿Alguna explicacio? Si. Riquer en el prolec aclarix que s’ha adaptat l’ortografia antiga a l’actual i s’havien conservat algunes peculiaritats del text... pero esta precisament no. ¿Es tracta d’una simple adaptacio ortografica? Mes be no, perque este canvi ortofonetic s’inscriu en l’extensio de la grafia palatal inicial que traduix un proces evolutiu... no es una simple alternança (‘batailla’, ‘batayla’, ‘bataylla’ en conte de ‘batalla’), com nos podria donar a entendre l’explicacio de Riquer.

             Ya en la mosca darrere (i davant) de l’orella, opti per investigar algunes paraules que els valencians solem fer en ll- inicial com ‘llector’, ‘llectura’, ‘llegitim’, ‘lliberal’, ‘lliberalisme’, ‘lliberar’, ‘llicit’, ‘llimit’, ‘llingüiste’, ‘llingüistica’, ‘lliteral’, ‘lliterari’, ‘lliteratura’, ‘llogica’... pero que la normativa oficial dona en l-, i saltà la llebre (metaforica i real). Lo que ve a continuacio es una inutil faena, perque farem llum, pero l’oficialitat continuarà donant fum (no variarà de postura), ya sabem que la ciencia es la ciencia...

            Les vaig comprovar-contrastar en el CIVAL (Corpus informatitzat del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) i en el DHIVAM (Diccionari historic del idioma valencia modern de Ricart Garcia). En el següent quadro va la datacio que donen cadascu d’ells (obviament pot variar perque l’amplitut documental i les obres consultades son diferents)

terme

DHIVAM

CIVAL

forma mes antiga

llector

XIX

XX

XIX

llectura

XVII

XV, XIX, XX

XV

llegal

XVIII

XX

XVIII

llegitim

XVII

XVII

XVII

lliberal

XVII

XV, XVII, XVIII

XV

llicit

XVII

XVII

XVII

lliquit

XIX

XIX

XIX

llimit

XVI

XIX

XVI

llingüiste

XX

XX

XX

llingüistica

XX

XIX

XIX

lliteral

XVII

XVII, XX

XVII

lliterari

XIX

XIX

XIX

lliteratura

XIX

XIX

XIX

llogic

XIX

XVII, XX

XVII

llogica

XVII

XVII, XX

XVII

...

 

 

 

             A banda tenim la familia de ‘llament’ que es el motiu de l’articul (done els diccionaris en els quals figuren)

llament

DRACV92; DNV, DV i DCVB (remeten a ‘lament’); DOPV; Ferrer (1970)

llamentacio

DRACV92; DCVB

llamentar

DRACV92; DV (remet a ‘lamentar’); DOPV; Ferrer (1970); CIVAL (XIX)

llamentava

CIVAL (documentat en el XV i en el XIX)

lament

DRACV92 (remet a ‘llament); DNV; DV; DOPV; Ferrer (1970)

lamentacio

DRACV92 (remet a ‘llamentacio’); DCVB

lamentar

DRACV92 (remet a ‘llamentar’), DNV, DV, DOPV, CIVAL, Ferrer (1970)

lamentava

CIVAL (documentat en el XV)

             I encara hi ha mes problemes en les series derivades de ‘lex, legis’ com ‘llegitim’, ‘llegitimar’, ‘llegitimitat’. Aci l’embolic es fortet: el DNV nomes accepta ‘llegitim’, que reenvia a ‘legitim’, i ‘llegitima’ com a part de l’herencia inalienable als descendents directes; el DOPV porta doblets en l- i en ll-; el DV les fica totes en l- excepte ‘llegitima’ –en el sentit especificat abans–, ¿‘llegitima’ si i ‘llegitim’ no?, i el Ferrer (1970) porta ‘llegitima’ i ‘llegitimari’, pero totes les atres en l-. Com es veu, en esta serie encara hi ha una certa tolerancia cap a les formes habituals valencianes, pero en la que conformen: ‘llegal’, ‘llegalisar’, ‘llegislar’, ‘llegislacio’, ‘llegislatiu’, ni pensar-ho, aci no hi ha doblets que valguen i no les inclou cap dels diccionaris catalanistes. Com tampoc se tolera ‘llimit’. La rao mes senzilla –i real– es que no les accepta l’Institut d’Estudis Catalans que, com sempre recorde, es la verdadera autoritat idiomatica.

             Mirem-ho des d’una atra perspectiva. Atenent als quadros i les datacions, s’observa un proces secular (la palatalisacio de l- inicial) que començà ben pronte i es mantingue en el periodo migeval i que continúa fins a l’actualitat. En principi afectava a les paraules mes antigues i mes tart s’estengue, primer foneticament i en acabant graficament, a termens cults o semicults (‘lliteratura’, ‘lliquit’, ‘llimit’...), contrariament a lo que pretenen des de l’oficialitat... pero els importa una…

Imagens:Pixabay-Peggy i Marco Lachmann-Anke

Antoni Fontelles