ADEU A LA RESPONSABILITAT (I) / per J. Masia

9/1/2021

            El covid acabà en la responsabilitat politica. Es cert que en l'Estat Espanyol es dificil trobar dimissions, mes encara, si son de servidors publics, ya saben per Gabinete Caligari que La culpa fue del cha cha cha.
            Si l'accident de metro en Valencia (2006; 43 morts i 47 ferits) tampoc servi per a que algu del PP dimitira, per qué ho anaven a fer els distins ministres, consellers i experts negligents –adjunts als politics– que no paren d'acumular un grapat d'erros, que de ficar-se u darrere d'un atre arribarien a la Lluna. Te igual la segona que la tercera ona, no deprenen, pijor encara, no volen deprendre i darrere de si deixen un rastre de morts ¿es que no importen?, ¿els n'hi ha de segona i tercera?, ¿per qué mai fan cas del experts independents que afirmen lo contrari i s'alvancen semanes a lo que ocorrerà? Es que no encertar-ne ni una te merit.

            ¿Sabien els yayos que si podien ser hospitalisats en Madrit? Puix els  que tenien segurs privats perque el govern d'Ayuso prohibi que els remitiren als hospitals. Si lligen l'informe de Meges sense Fronteres Poco, tarde y mal . El inaceptable desamparo de los mayores en las residencias durante la COVID-19 en España i els documents filtrats a la prensa sabran cóm es fa un genocidi en ple sigle XXI. Desijaria que la Fiscalia afone a la miserable i creativa Ayuso en Alcalá Meco.
            Si d'esta llamentable gestio, i en alguns casos criminal, no es deriva llogicament la dimissio de tots ells, llavors, a banda de ser condescents en negligents, tambe haurem d'oblidar-nos del discurs següent: una cosa son les responsabilitats penals i una atra son les responsabilitats politiques. La realitat es que les politiques no arriben i dubte molt de les penals, es que acas ¿son inviolables com el rei d'una monarquia bananera?
            Les poques sentencies judicials contra els governs autonomics per no facilitar els EPIs (equips de proteccio individuals) als sanitaris eren molt clares: eren responsables de facilitar-los, pero la pandemia fon un cas excepcional que tensà els mercats que no donaven abast per a produir-los. Aixina els exoneraren de les repercusions d'este delit, pero no del reproche, conforme a la llei de prevencio de risc llaborals. Raonable, ¿pero aço val tambe per a la segona, la tercera ona, etc.?, ¿els pareix normal l'anormal  ritme de vacunacio?, ¿no sería millor utilisar recursos publics com l'eixercit en lloc de contractar als amiguets privats? ¿¡No hi ha mai responsabilitats?!, ¿a ón està la prevencio?, ¿quàn nos hem alvançat al virus?  

L'ayusada

            Pensava que era el moment d'arrimar el muscle i no participar de la campanya de l'ultradreta per a derrocar el govern, m'he mantingut al marge, pero vullc aportar algunes idees generals, necessaries i resolutives.
            Quan u enfronta un problema es molt important la forma d'aprehendre'l i resoldre'l. Tenim la nefasta proposta de convivencia en el virus (Trump o Bolsonaro) que suponia mantindre l'economia oberta a pesar dels efectes immediats i directes en la mortandat i que aci assumi Ayuso –en llenguage elfic la coneixen com La del bar–. Pero n'hauria de ser un atre: l'erradicacio.
            El govern de Madrit es el lider de les mides insuficients, anteponen l'economia a la sanitat, com quan apliquen solucions imaginatives i ingenioses com les tipiques privatisacions de servicis (made in Ayuso: "se están buscando soluciones creativas e intermedias antes que cerrar"): tancaments perimetrals per hores pero no en festius o el falsejament i ocultacio de les sifres –practica que en realisaren uns atres tambe–. Eixim a ayusada diaria i aço es massa per a la carabassa, el mateix dia que reclama mes dosis de la vacuna en portava un 6% posades, ¿per a qué les vol?, ¿per a coleccionar-les?, recorden que la sanitat madrilenya es de les mes retallades del d'Estat Espanyol, ¿ad algu li extranyen les sifres de vacunats?
            Practíca un fals dilema de manual perque sense salut no hi ha economia. He reclamat, i clamat en el desert, mides contundents i curtes, no laxes i extensives com s'estan fent (20-10-2020). El risc zero no existix, aixi que nomes nos queda que reduir-lo a lo maxim possible. Les PCR en orige per a obrir els corredors 'segurs' (¡?) de vacacions era una bona mida, pero arribaren tart, les Illes Balears estan pagant-ho. Desconeixen un problema irresoluble: massa tart. La segona ona es filla d'una desescalada rapida neolliberal i de la consegüent reduccio de les mides de seguritat per a major gloria de l'economia. ¿Lo de la relacio causa-efecte es creu algu que es suajili? La tercera ona vindra darrere de les festes, ho sabia tot lo mon, ya ha ocorregut en Canada i EEUU, ¿a ón està la prevencio?, ¿en la cavalcada secreta de Joan Ribó que una vegada realisada Ximo Puig digue que "no debía haberse celebrado" (Levante, 7-1-2021)? Nomes faltaven les declaracions de l'indignada Mónica Oltra que la criticà i llançava les culpes sobre la consellera quan eren membres del seu partit els que l'organisaren, ¿es pot ser mes cinica?

            Els politics no volen soportar el desgast de les mides restrictives contundents, pero pareix que soporten millor les conseqüencies de no pendre-les. Recorden que Dan Patrick, el mesqui republicà vicegovernador de Texas, reclamava lo que era un suïcidi colectiu: "A mí nadie me ha preguntado si, como ciudadano senior, estoy dispuesto a jugarme mi supervivencia a cambio de mantener América tal y como es para nuestros hijos y nuestros nietos. Porque mi respuesta es que sí, que estoy dispuesto [...] Creo que hay muchos más abuelos que se sienten como yo ahí afuera (...). No quiero que todo el país se sacrifique". En sintonia Trump sentenciava: "No podemos dejar que el remedio sea peor que la enfermedad" (La Vanguardia, 24-3-2020). Aci els senadors o congressistes no son tan valents, pero pels seus fets els coneixereu: lo mateixet.

La negligencia i l'irresponsabilitat

            Vaig a fer mal als simonistes, perque yo soc fan de l'empiria i de la llogica. Fernando Simón firmà el 6 de març de 2020 un document, en uns atres experts de les comunitats autonomes i de l'agencia del medicament espanyola, sobre l'existencia de la transmissio aerea del covid que calculaven en 2 metros (gotes de Flügge, saliva i mucositat, pero els nucleus de Wells poden arribar a ser mes perillosos perque que es mantenen en suspensio en l'aire i actuen en lo que es coneix com a events superpropagadors). En esta informacio en la ma, resulta temerari recomanar a son fill que "que haga lo que quiera" respecte a l'assistencia a la manifestacio del 8 de març. Al meu pareixer esta gravissima irresponsabilitat es motiu mes que suficient per a enviar-lo a casa (tampoc es aço, es funcionari) perque no hauria d'haver primat els interessos professionals o politics a l'evidencia cientifica. La coherencia i la consistencia son dures de mantindre pero proporcionen pau espiritual i intelectual. Eixe famos fi de semana tambe es jugaren partits de futbol i hi hague un acte de l'ultradreta; sumen inconscients, u darrere d'un atre. Clar, que aci podien dir que era l'autoritat sanitaria la que havia de dictar ordens o implementar actuacions, pero ni aixina, perque la realitat nos ha ensenyat que els negacionistes de l'extrema dreta no pareix que hagen assumit ben be ni l'eficient estat d'alarma ni les maixqueretes, els va mal obedir –poc o mal– o complir en el be comu. I lo de la ma dura en sancions, mes que eixemplars, als que atenten contra la salut publica a lo millor arriba en el SARS-COV 6. L'esperança es lo ultim que es pert i que no me vinguen en que val mes tart que mai.

Imagens: fraseomania.blogspot.com, okdiario.com

J. Masia