Aggiornamento en l’Europarlament /Antoni Fontelles

30/11/2014

Ha segut un cap de l’Iglesia Catolica, Francesc I, qui els ha llegit el cato -llibre de primeres lletres- als europarlamentaris (25-11-2014) i els ha recordat les tragedies que patixen moltes persones actualment, be siguen treballadors, be siguen immigrants, en esta Europa que alguns, com yo, no volem.

          Des d’una estricta llaïcitat entenc que alguns membres d’esquerra abandonaren la sala perque l’orador era el maxim representant d’una religio (“des de la meua vocacio de Pastor”, digue) i, certament, es molt improvable que es convide a un carrec similar budiste, jueu o musulma. Entenc, simultaneament, que es cap d’un estat i com a tal podia parlar en una institucio que es aconfessional.

          Ha segut un “populiste”, Pablo Iglesias –dirigent de Podem i que estigue present- qui ha reconegut i exalçat –des de posicions ideologiques opostes- els mensages que el papa expongue als eurodiputats.

          Pero yo tinc molts dubtes.

          No se qué aplaudien quan Francesc I criticava l’inhumana situacio dels emigrants obligats que travessen el Mediterraneu o intenten botar les tanques de Ceuta i Melilla; uns homens i dones que “necessiten acollida i ajuda”. I ya coneixem moltes de les respostes -discriminatories, xenofobes o  repressives- que estan donant els estats europeus.

          Me pregunte qué els passava pel cap quan censurava uns estils de vida caracterisats per “una opulencia insostenible” (¿els seus jornals i els dels dirigents de les instituciones politiques i financeres de l’Unio?), que es indiferent “als mes pobres” i que, mira per a on, son producte directe o indirecte de les lleis que d’alli emanen.

          M’imagine que per una els entrava i per l’atra els eixia la peticio de constuir una Europa “que no gire sobre l’economia” sino sobre les persones i els seus valors inalienables. (¿Sera una mostra del nou rumbo continental el tractat de lliure comerç que estan negociant, en secret, en els Estats Units?).

          Dubte que comprengueren la trascendental dimensio de la pregunta que els plantejà: “¿Quína dignitat podra mostrar una persona que no te qué menjar o el minim necessari per a viure o, encara pijor, el treball que li otorga dignitat?”.

          Certament este pontifex te autoritat moral per a exigir a uns atres estes coses i moltes mes perque predica en l’eixemple. En un primer moment optà per viure modestament -en El Vatica- i abandonar el luxos Palau Apostolic i en els ultims dies hem conegut la decidida intervencio per a resoldre un supost cas de pederastia en l’archidiocesis de Granada demanant perdo personalment a la victima i obligant a l‘arquebisbe a actuar de forma diligent. Un problema este, els abusos sexuals a menors, que no existia per al sant Joan Pau II i que el seu successor Benet XVI opinava que alguna cosa s’hauria de fer.

          Pregunta retorica i de facil resposta, ¿creu el pare sant que els eurodiputats que l’escoltaven i l’aplaudien -especialment els que s’autodenominen “cristians”- aprovaran dema lleis i politiques en favor de les persones si van en contra dels interessos dels mercats-capital-diners?

          Una atra qüestio retorica i de facil resposta tambe, ¿creu el pare sant que el supost cas de pederastia en Granada hauria eixit a la llum publica si no haguera intervengut ell directament?

 Foto: wikipedia

                                                                       Antoni Fontelles