Per J. Masia

El cost d'oportunitat reflexa el dilema de l'eleccio, el risc que comporta triar una opcio i el cost de rebujar l'inversio no realisada en l'atra alternativa, es dir, lo que perdem en l'aposta. La reforma fiscal que prepara el govern d'Espanya anuncia una baixada en la recaptacio a través de la reduccio del IRPF i l'impost de societats.

I la pregunta del millo es ¿Cóm reduir els ingressos si els gasts encara no s'han reduit lo suficient? Tranquils no m'he tornat neolliberal, la sanitat, els drets, els salaris i l'educacio no es toquen, quan parle de llimitar les despeses a soles se m'ocorre lo següent: els assessors, els coches oficials, un senat inutil, els sous d'alcaldes de poblacions que cobren mes que el President del Govern, assegurar-se com a diputat la pensio maxima en 7 anys, lluitar contra l'evasio i l'elusio fiscal d'una vegada per totes, prohibir o gravar les operacions en paraïsos fiscals, etc. Atencio, si yo soc un empresari en crisis he de retallar, clar, pero la clau no està en la reduccio dels dispendis, perque arriba un punt en que he de vendre per a generar entrades, sino tancare, en seguretat. No es pot confondre lo facil (retallar) en lo dificil i necessari (vendre), tan estupit com enredrar el gast en l'inversio.

Si baixen els ingressos el deficit pujara perque els gasts no son tan facilment reduibles si vols mantindre uns servicis de qualitat. D'aci sorgix un enigma que es basa en la quadratura del circul, ni la superiotat intelectual de Cañete el pot resoldre. S'està venent una falsa baixada d'imposts. Com no es poden reduir els ingressos, per a no incorrer en deficit, es pujaran els imposts especials: gasolina, tabac, etc., i el IBI. Com escrigue Lampedusa en el Gatopardo, si volem que tot continue igual, canviem per a no canviar res.

El FMI, brillant com sempre, nos recomana pujar el IVA, retallar encara mes els salaris i assumir el rescat de les empreses no financeres. El neolliberal fa sempre lo contrari de lo que predica. Lo important per ad ells no es baixar els imposts (crec recordar que baixar-los era d'esquerres, Zapatero dixit) com fan creure a tot lo mon (¡Santa inocencia!), es una cortina de fum, son un poc mes inteligents que els neolliberals de a peu, lo que necessiten es el control sobre el deficit, el neocon sap que sempre existiran els imposts, pero si controlen el deficit llimitaran el gast en la sanitat, en l'educacio i en els servicis socials (miren el nou articul 135 de la Constitucio), com el capitalisme te arritmies constants (crisis sistemiques), en vindre la borrasca, comencen a receptar la mateixa medicina: han vixcut per damunt de les seues possibilitats. Es com un mapa, te diuen per a on van i venen, simplement requerix llevar-se les ulleres ideologiques (si encara no s'ha consolidat la lobotomia ideologica), reflexionar un poc i tindre la voluntat de deprendre i de llegir un poc. El neolliberal que escolta al TDT party i a Marhuenda es com un catalaniste que a soles llig llibres a on escriuen que el valencià es català, ¿Qué van a pensar? S'ha de llegir de tot.

El FMI no a soles no encerta sino que sempre aplica la mateixa medicina per a totes les malaties del mon, dona igual que siga un cancer que un constipat. A vore, anem a fer-li cas al FMI, voste s'acaba de convertir en el/la president/a del govern i puja el IVA com ha recomanat Ali Baba i el FMI, la situacio espanyola es, segons el bolleti trimestal del Banc d'Espanya (senyes d'abril i maig de 2014): creiximent debil del 0,4%, una demanda interna del 0,3 %, l'index de confiança dels consumidors està en -8,6 % i l'index de confiança industrial es del -3,6 %. L'exportacio cau un -0,6 % i l'importacio tambe es desploma un -1,02 %, es reduixen els prestams a societats no financeres (- 3,1%). ¿Qué creu que passaria si li fera cas al FMI?

Els governs han d'activar politiques d'ocupacio, a través del banc d'inversions, per a les PYMES, no es tracta de parlar de creiximent com fa la casta politica europea, es l'hora dels fets. Ya ho escrigui, estem en una recuperacio sense treballs, sense tindre efectes en l'economia real, a soles va be l'especulacio, la precarisacio, els rics, la bossa i els bancs. La recuperacio es debil i els socis europeus no tiren del carro a causa de les politiques d'austericidi.

La gran empresa o multinacional concentra, segons els inspectors de facenda, el 72 % del frau financer (43.000 millons), ¿Algu d'esquerres o dretes, alienigena o cosa pensa que hem de permetre aço? El PP sí, Espanya es el que menys tecnics d'Europa te per a detectar-lo i combatir-lo, per si faltava alguna ventaja mes els fan una amnistia fiscal. Si recaptarem lo que toca tindriem superavit i no faria falta cap retall. La majoria de les empreses del IBEX, 33 de 35, operen en paraïsos fiscals. I l'unica rao per a mantindre este statu quo es analisar quins son els beneficiats. A soles done una pista, revisen els politics que estan en totes estes empreses. Aço es inadmissible i es coneix com la porta giratoria, passar del govern a l'empresa privada i al contrari, si has tengut qualsevol relacio politica en una empresa hauria d'estar prohibit poder treballar en ella durant 8 anys com a minim.

S'ha de donar credit i facilitar la vida de la PYME i la dels emprenedors, la gran empresa paga menys que les PYMES en l'impost de societats, ademes se carrega el cost de la recuperacio a la classe baixa i mija, ¿Per que la classe alta, "les forces vives de la patria", no estan a l'altura? ¿Si la devaluacio es necessaria per a la recuperacio per qué, a soles, baixen els sous dels treballadors mentres pugen, des de 2007, un 18 % els sous dels directius, se blinden i tenen jubilacions multimillonaries? ¿No son una classe de privilegiats? ¿Es just? Mentres els bancs i les grans empreses tenen acces al credit, la PYME que es la que mes ocupacio crea està ofegada, el seu primer problema es l'acces al credit ¿Pero no s'havia rescatat als bancs per a que feren fluir el credit? ¿¡Ui! era mentira? Mecachis... El cost d'oportunitat ha demostrat que ha segut un fracas absolut. A vore es molt senzill, es tracta de que la prioritat siga rescatar a les persones, inclus el neocons autentics, si existixen, estarien d'acort en part, no voldrien rescatar als bancs. Les persones i el mig ambient tampoc entren en les seues equacions.

L'objectiu fonamental, exclusiu, prioritari, central, nuclear es que els desempleats han de treballar, aumentarà la demanda agregada de bens i servicis, es dir, se compraran mes coses, aixina les empreses tindran mes beneficis per les vendes, aço crearà mes llocs de treball i l'Estat recaptarà mes imposts i podra invertir en millors servicis, es un circul virtuos. Aço que es tan de sentit comu no està en cap agenda politica europea i ya no se cóm explicar-ho.

La PYME es el 99,88% del teixit empresarial espanyol i genera el 60% de l’ocupacio (ha arribat a crear, segons estudis, fins al 78%), practicament igual que en Europa (99,8%) i contribuix al PIB espanyol en un 57%.

Si la PYME funciona crearà empleo, no es tracta de regalar-los res, ya hem regalat prou, pero sí d'ajudar-los en tot lo que pugam. ¿A qué esperem per a crear politiques actives d'ocupacio en recursos illimitats com estem fent en els bancs?