S'ha de ser intolerant en els intolerants i el pancatalanisme i l'espanyolisme han mostrat en moltes ocasions la distopia que volen: despersonalisar al poble valencià. L'uniformitat permet triar dos colors de tot el pantone, fent creure que la colorimetria es reduida a unes minimes notes folcloric-festives-religioses. Els sigles de castellanisacio, espanyolisacio i catalanisacio nomes nos han portat a la miseria identitaria per autoodi. Necessiten eixir-se'n de la nostra nacio per a ser algu, no els es suficient sentir-se nomes valencians, com els drogadictes necessiten de dosis d'espanyolitat o catalanitat. Quan nos neguen la suficiencia de la nostra identitat provoquen una energia infinita autodestructiva.

Lo que es tracta es de ficar damunt de la taula les cartes, des del sigle d'or hem anat cap arrere, la decadencia valenciana es cosustancial a la castellanisacio. Hem de recuperar el nostre orgull, lo que nos feu grans, quan erem un regne en autonomia, sense dependencies sumisses i patologiques de Madrit o Barcelona, hem de passar de l'heteronomia a l'autonomia, d'un moviment de reaccio a un moviment d'accio i aço no passa per repetir els mateixos esquemes mentals i practiques del valencianisme franquiste.

Les mateixes receptes no funcionen. Hem de reclamar la diferencia, de ficar-la en valor, de practicar-la, de sentir-la i de coneixer que es des de la nostra idiosincrasia des d'a on hem evolucionat. La uniformisacio i l'eixercit de clons atenta contra l'idea mateixa de l'humanitat, contra la ADN, contra llibertat i la cultura i les ansies de ser lliures i sentir-se valencians.

Sempre sera mes interessant una Espanya plural en lliurepensadors que una Espanya grisa plena de borregos, la de "una, grande y libre" –que es lo que desigen els que tant diuen voler-la, pero roben i fugen en els diners a caus fiscals–. L'unica manera de sostindre l'Estat Espanyol es el reconeiximent de la diferencia i la formula federal, en mes de 100 anys a les esquenes, esta sería la primera fase per a una convivencia de les nacionalitats en un marc comu, sense que els mijos de comunicacio i desinformacio nos bombardegen compulsivament, tots els dies, en l'unica comunitat autonoma que existix en Espanya, a saber, Catalunya. Les 155 ansies jacobines de l'ultradreta malbaraten un proyecte comu i en pau, el jou centraliste i l'imperialisme espanyol aborten el nostre futur en pau.

Einstein sabia que "Tots som molt ignorants. Lo que ocorre es que no tots ignorem les mateixes coses.". Està clar, per aço apuntava que no podem de deixar de fer-nos preguntes. Pero si hi ha una cosa clara es l'estrofa de la canço de lluita: ha arribat l'hora de ser lliures i de ser valencians.

J. Masia