L'espanyolisme i el pancatalanisme son regionalistes i provincialistes perque han utilisat les divisions provincials per a dividir i enfrontar, en especial els ultims exponien un Castello immaculat i cultural a una Valencia corrupta i apichada. Hauriem de concentrar-nos al voltant de "València per damunt de tot" com volia Carles Salvador –creador de la frase i que tant mal aplicà– o la sincera de "Tot s'ho mereix Valencia, per a Valencia tot" de Constanti Llombart. La supeditacio regionalista o la Valencia per baix de la Castella imperial i de la gran Gran Catalunya, es una impostura perque el fals dilema es resumix en: un regne al servici d'una villa o al servici d'un principat consort, en tots els casos, una estupidea d'ontologia historica. Hi ha vida mes alla del parany, pero es que les dos identitats alienes contemplen i plantegen una incompletut essencial dels valencians, per aço, es dediquen a omplir-nos d'unes atres identitats per a fer-nos humans complets. El relat es que sense ells no podem ser, no estem acabats o perfilats sens una dosis variable d'espanyolitat o catalanitat, aço si, segons la radicalitat obtusa dels representants de la perfeccio. Les identitats son multiples i compostes sobre diferents substrats i esta es la riquea a considerar i no l'uniformitat absoluta jacobina que nos platengen des del Nort o de l'Oest.

Ser lo que som no els es suficient, per contra per a nosatres ho es tot, no necessitem ni espanyolisme ni pancatalanisme per a sentir-nos orgullosos de la nostra existencia. Un valencianiste conscient d'aço està ple, es lo que es, està a l'atra punta de l'autoodi que necessita proveir-se i reomplir el deposit en un atre tipo de gasolina, la roig i groga. Casualitats del desti, la bandera occitania tambe te els mateixos colorets. De l'insuficiencia del nostre ser, de l'indiferencia de la massa nos salva el blau, eixe que el lleixiu roig i groc de l'empresa pancaespanyola s'encarrega de dissoldre.

Els efectes sociollingüistics tambe son evidents, perque en el coromull de la desvergonya, els monollingües castellans parlants demanen als billingues valenciaparlants que s'ensenyen els dos idiomes (?!). El billingüisme no existix perque es com els unicorns, es parla d'ell pero no existix perque sempre domina un idioma per damunt de l'atre. El castella es obligatori per designis divins o naturals i sense discussio possible i l'atre, el valencià, optatiu i discutit sempre perque en "el castella s'arriba mes llunt". Per la mateixa regla de tres ¿per qué no utilisem l'angles o el chinenc? Els que han impost i imponen una llengua als valencians han segut el castellaparlants i no al contrari, ¡ya està be de tanta mentira! O siga que estudiar obligatoriament castella no es una imposicio, pero ensenyar valencià si. Estupit i etnocida argument.

Les identitats alienes utilisen la substitucio llingüistica i els segons l'assimilacio. Son provincialistes perque volen fer caure el bastio de Valencia des de la ciutadella de Castello, el gran impediment als seus desijos anexionistes. ¿Quína diferencia hi ha entre ser castellans de l'Est o catalans del Sud? La AVLl nos permet que digam quatre parauletes que han descobert que son autoctones i valides i que alguns espirits malignes no identificats o ovnis d'una atra dimensio s'encarregaren d'ocultar i estigmatisar. El braç armat son els genuïnistes que son els panques d'ahir presentants com els "valencianistes" de hui. Faltava l'atac constant castellaniste contra l'implantacio del valencià en les escoles i que te una llarga i trista trayectoria de despersonalisacio darrere.

El pancaespanyolisme es una millora tecnologica perque condensa lo pijor contra l'identitat dels valencians i junta als que pareixen enemics irreconciliables. En el PP s'han concentrat les dos tendencies que conviuen de forma paradisiaca i sense problemes, tambe dins de Lo Rat Penat i en bona part de la RACV. Els mes de vint anys de pancatalanisacio en l'educacio, la creacio de la AVLl i al mateix temps dur la polsereta de la bandera i la paraula "Espanya" fins en la sopa son fets empirics irrefutables de l'infame llegat popular.

¿Els que demanen la germanor entre els valencianistes –en bona o mala intencio– desigen que nos juntem en LRP-PP? En mi que no conten, ¿algu s'ha parat a pensar el mal que fan a l'influencia del valencianisme anar de la ma dels bochins de la llengua valenciana? Puix no, perque si saberen un miqueta no ho propondrien, ara que a lo millor ho saben i volen afonar encara mes als nostre moviment. L'inconsistencia i la falta d'autonomia anant de la ma en el PP impedixen l'influencia minoritaria del valencianisme –¿¡Cóm ho he d'explicar?!–. ¿Alguna persona honesta pot creure que LRP va millor des de que es juntà en el PP? Ha segut un trampoli per a guanyar sous per dinamitar el valencianisme des de dins. Dividix i venceras.

Hem de soltar llastre en els representants d'identitats alienes, els manipuladors i els que s'aprofiten del valencianisme en benefici propi, no podem continuar apostant pels que sempre nos mantenen en el mateix forat de l'indiferencia, la coentor i l'oblit selectiu. Einstein afirmà que "Cuando era joven descubrí que el dedo gordo siempre acaba haciendo un agujero en el calcetín. Así que dejé de ponerme calcetines". Deixem de posar-nos els mateixos calcetins i elegim una atra manera de fer les coses, ben llunt de la llosa que supon el pancaespanyolisme i els "germans" que els seguixen, de lo contrari no nos salvarà ningu de la desaparacio.

J. Masia