A banda de lo que he dit, no podia evitar afegir alguna atra coseta de la collita dels secessionistes i analfabets, que escriuen ‘prolec’ i sens accents (com els millors autors valencians de tots els temps, ¿i qué?). Ya sabem que estos autors eren utils quan posaven ‘servei’, ‘segueix’, ‘altre’, ‘comptar’, ‘us’... pero no quan usaven ‘servici’, ‘seguix’, ‘atre’, ‘contar’, ‘vos’ que, per ‘desgracia’, son les formes actuals valencianes majoritaries o uniques. 

            Home, no es del tot de veres que els ‘valencians’ –els catalanistes pareix que no– no hajam fet res en favor d’estos verps tan populars. En el diccionari en linea de Voro López-RACV, una de les accepcions de ‘tocar’ (o ‘tocar per telefon’) es ‘telefonejar’, i en el Mosatros, de Frances Raga (1998), trobem “[cridar] Fer per parlar ajudant-se del telefon”. ¡Che, mala sort! ¡Molt mala sort! Nosatres mai hem tengut problemes d’us en ‘cridar’, ‘cridar per telefon’, ‘tocar’, ‘tocar per telefon’, ‘telefonar’ (en Emili Miedes, 1990) i ‘telefonejar’, mai m’ho he qüestionat i mai m’ho han preguntat. 

            Dia lo dels catalanistes perque ni ‘cridar’ ni ‘tocar’ ni ‘picar’ figuren en el Vocabulari valencià castellà de Francesc Ferrer (1970) en el sentit que nos interessa; com tampoc ‘cridar’ el trobem en el Vocabulari escolar de la llengua d’Enric Valor (1990), pero si ‘tocar’, que remet a ‘trucar’: “llamar (a la puerta, por teléfono)”, i estranyament tambe ‘picar’ per a ‘telefonejar’. 

            En la mateixa llinia d’irresponsabilitat generalisada, el seu colega, Leo Giménez, criticà en son moment el relegament de ‘tocar’ per a ‘telefonar’: “els lletraferits «pata negra» i l’artificiós valencià de llibre no accepten, fidels al seu principi que ningú parla bé”. I en aço, aplegaren ells, els redentors, i arreglaren el desperfecte llingüistic: “Però el DV [Diccionari valencià] (Lacreu [director], GV, IIFV, Bromera) el va incloure com a trucar, com el SALT” (“Tocar i cridar, com a telefonar”, Levante-EMV, 23-11-2012). 

            U podria creure que aixina eren les coses. Si i no. Si busquem en el Diccionari valencià de la Generalitat Valenciana, de 1995, podem vore que efectivament figura ‘tocar’ que remet a ‘trucar’ (= ‘telefonar’)... en el penultim dels onze significats (el darrer es una frase feta), sense definicio i sens eixemples... i com pareix que ho feren a repel, puix no reenviaren a la forma valenciana si no a la catalana. Per contra, vas a ‘trucar’ i ahi si que estan les explicacions pertinents i damunt està el derivat ‘trucada’. 

            I posats posats, ‘cridar’ no te l’accepcio de ‘telefonar’ en el mencionat diccionari, ni tampoc estan ‘tocada’ i ‘cridada’ com a ‘telefonada’... i Leo Giménez no nos informa... 

            De totes les maneres, com a bon representant de la corrent genuïnista, Navarro hauria pogut resoldre tots els dubtes si li haguera preguntat per qué passa lo que passa al director de la revista en la qual publica l’articul, o ad algu de l’extensa nomina dels membres del consell de redaccio (5)... o del consell assessor (16)... (que no relacione per a no cansar als llectors). 

            I per si no li ho saben explicar, li ho dire yo, es denomina autoodi (lo mateix que fa que els castellanistes rebugen la llengua valenciana, es la conducta que provoca estes ‘anomalies’, com ell les califica, p.151).  

            Com diu el refra, tot aço son coquetes (producte, resultats) de la seua farina (del seu paradigma catalaniste), per si no ho sabia... 

            Image: Iker Jimenez, Cuarto milenio, lavanguardia-web

                                                                                 Antoni Fontelles