O 25 anys d’imposicio llingüistica oficial perque d’oficiosa en portem mes de 40.

La coyuntura espanyola marcà el futur de la llengua valenciana i l’identitat valenciana, una vegada mes. No esperen mai que siga per a be, Espanya no se si nos volgue alguna vegada pero nos abandonà fa sigles com actors de primera, som exclusivament moneda de canvi, per lo tant, si voste es valencianiste pague o premie a qui s’ho mereixca, no hi ha millor lliço vital. Aplaudir als que ho fan mal en lloes i ofrenes florals reforça la repeticio de les conductes sadiques per als masoquistes valencians, ¿s’han enterat ya o no?, ¿lo de ser l’ultima mona en finançacio, qué creuen que es?

Alguns es senten molt pagats de que siga aixina, la patria gran aboca pel precipici a la patria menuda, es una qüestio de prioritats. Es un sacrifici conscient de la verge al deu per a que ploga. L’informacio està alli fora, no cal escorcollar massa ni ser un erudit, es tindre voluntat de saber i ser honrat quan evalues els descobriments. Si vas a buscar nomes lo que vols, lo que confirma la teua creença, no trobes tot lo que necessites per a tindre un criteri propi. La busqueda d’informacio te incertea perque trobes coses desconegudes i s’han de contrastar diverses opcions per a ser productiva.

Hi ha enigmes irresoluts. ¿Cóm diuen que si no eres filolec no pots opinar sobre la llengua quan Pompeu Fabra era ingenier?, ¿cóm reclamen el ‘lo’ neutre o ‘mosatros’ i utilisen l’invent absurt fabria de ‘amb’?, ¿cóm discernixen el nacionalisme espanyol i no el nacionalisme catala?, ¿per qué el catalans tenen el dret a decidir i s’ignora la decisio dels valencians que donen nom a la seua llengua de forma clara ‘valencià’, en l’Estatut d’Autonomia? Si hi ha grups que tenen drets que uns atres no en tenen es perque son supremacistes. ¿Per qué no respecten la decisio del poble que mai en la vida ha volgut ser catala? Perque els arguments historicistes i essencialistes plantegen una condena per un indemostrat orige comu que no tenim cap obligacio de creure ni compartir-lo, en aço consistix la llibertat, l’imaginacio i el deliri son unes atres coses. I per cert, l’orige catala dels valencians es una creença refutada cientificament per la genetica. I si no fora per la genetica, la ruptura o el deslligament es la voluntat expressa del poble valencià.

El nacionalisme es sempre recomanable perque es l’amor per la teua terra pero quan es torna supremaciste es imperialiste i per tant, es sempre rebujable. ¿Per qué hi ha alguns valencianismes que es poden salvar i uns atres no? N’hi ha de bons i convergents en el catala i de roïns, els dissimilars que son proscrits o assumits a repel com vulgars o coloquials.

Es valencianofobia fins al punt del que el calculat nom de la AVLl no arreplega el substantiu o el referent llengua valenciana (no peguen puntada sense fil, el mateix cas del Consell Valencià de Cultura) o quan atenta contra la fonetica del toponim; ¿no es donen conte de les incoherencies i defectes de la normativa catalana que han de manipular les normes del Puig per criticar-les sense fonament o directament mentint?, ¿parlem de l’innecesaria l geminada, dels estragerismes hostages o oncle o dels 15 diacritics salvats de la crema general?

Es el doble cego: cegos a lo que escriuen els seus correligionaris i cegos a les obres valencianistes que estigmatisen sense llegir, no hi ha conducta mes anticientifica. ¿No observen que els elements diferencials son eliminats sistematicament, i de no fer-ho directament, es posa un doblet en preeminencia de la forma catalana?, ¿per qué negar que la conquista jaumina es trobà en habitants que parlaven romanç i que es l’unica explicacio de les diferencies entre les llengües coexistents?, ¿per qué no entenen les paraules d’un egregi catalaniste com Antoni Badia i Margarit quan afirmava que les teories del substrat i la repoblacio tenen dificultats tan greus que al seu pareixer les invaliden?, ¿no saben llegir o tampoc lligen als seus?, ¿no saben que la romanistica internacional no diu res perque es un ent abstracte, una falacia d’autoritat, que no existix?

Teresa Puerto relatà en Lengua valenciana: una lengua suplantada queen el XVI Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques (abril de 1980), celebrat en Mallorca, els catalanistes presentaren un manifest a favor de l’unitat de la llengua catalana i que ademes acusava als valencianistes d’acientifics per fragmentar-la. De 723 congressistes, nomes el rubricaren 36 romanistes. La vergada fon antologica perque 687 no en firmaren el manifest. ¡Quína romanistica internacional mes escarransida i ben pagada! Son conegudes les beques a doctorants, els premis, les publicacions i les subvencions de catedres. Son coleges invisibles i romanistica pagada.

¿Quàn i a ón un dialecte ha tingut un sigle d’or abans que la llengua mare?, ¿cóm es pot comparar el cas del castella, l’argenti o l’andalus quan no han tengut ni lliteratura ni sigle d’or ni normativisacio propies rellevants?

No hi ha aposta estrictament llingüistica per part del catalanisme ni del pancatalanisme, perque a la curta o a la llarga, totes acaben en el mateix desti: els Països Catalans (https://www.youtube.com/watch?v=tb96x3BiX_c). Es la cronica d’una mort anunciada. Sense honradea no hi ha confiança ni cap dialec racional lliure de coaccions com exigix l’etica comunicativa de Jünger Habermas. L’imposicio politica de la norma catalana no complix cap condicio habermasiana.

Que no es preocupen els pancatalanistes per acumular les incoherencies amagades per ells, com practique la simetria, ningu ha senyalat i demostrat mes que yo les del propi valencianisme, inclus la del mes liquit, interessat, difus o distal (a cadascu lo seu), per aço la meua fama tan mereixcuda de enfant terrible com inmerexcuda respecte als castics injusts inherents al carrec. Karl Popper afirmava que la critica es necessaria pero l’autocritica la mes necessaria de totes les critiques, assert incomprensible per ser fisica qüantica per al valencianisme. Sempre me quedarà Popper.

Imagens: psyciencia.com, rae.es.