Alvancem, el guio 

            La reforma reestructura l’aplicacio del guio i determina lo següent 

            “3. La supressió de l’ús del guionet en casos com a correcuita, cuitacorrents, a matadegolla, corimori, ratbuf, sucamulla. 

            4. L’ús del guionet: 

            - En els derivats dels compostos en què el primer element és un punt cardinal: nord-estejar, sud-americanització. 

            - Quan el prefix precedix una locució, un sintagma lexicalitzat o una paraula que ja porta guionet: pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà. 

            - De manera discrecional, en casos en què la combinació de certs prefixos amb algunes paraules puga donar com a resultat formes homònimes susceptibles d’induir a confusió: ex-pres, ex-exiliat, pre-ocupació [en el sentit de ‘ocupació anterior’]. 

            - És admissible quan els termes que formen un compost no responen a un concepte unitari: un tractat hispano-portugués, ‘d’Espanya i de Portugal, bilateralment’.”  

            La veritat es que es un embolic. Com sempre. En conte de simplificar les coses, no, quant mes complicades, millor. ¡Que es veja quí sap escriure i quí no!, ¡qué es distinguixca quí coneix punt per agulla les regles i quí no! En definitiva, el ‘poder’ derivat del control de l’escritura. 

            No es que no sapien fer les coses mes senzilles i mes claretes, es que no volen. I havent com n’hi ha veus discrepants i que propugnen solucions mes ‘entenedores’, no se cóm s’ho arreglen pero al remat ixen les normes mes rebuscades i enredrades. Fins la propia Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes –la de la RACV–, tan solicita en l’accentuacio i la dieresis, recrimina genericament, sens identificar per a no molestar (“com alguna gramàtica propon”), que la colocacio d’este signe en composts soldats complica la norma (NGLlV, 2015, 714, nota 419). 

            Son capaços –IEC i AVLl– de suprimir-lo en paraules com “correcuita”, “matadegolla”, pero el mantenen quan es tracta de composts d’un punt cardinal i ara l’estenen als derivats –llogic– “nord-americà”, “sud-americanització”, pero lo que aci es de llei, no cal en “centreafricà”, “centreasiatic”, “austroasiàtic”, “austromelanèsic” (DV i DOPV). En les dos series es tracta de ‘llocs’, en la primera el component es un punt cardinal i en la segona una ubicacio o area, ¿un punt cardinal no es una ‘ubicacio’? Favades. 

            El colocarém tambe quan el ‘concepte no siga unitari’. Un atre destrellat. L’eixemple, “un tractat hispano-portugués”, precisament es el model ‘unitari’, independent de que hi haja ‘dos’ parts, pero el resultat final es ‘u’. Nosatres mantenim el guio “En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: critic-bibliografic, historic-cientific”, (Ort., 1981, 27).

            La veritat es que el concepte ‘integrat’ es comu pero deixa molt de marge a la subjectivitat; no obstant, es pot operacionalisar de la següent manera: si el primer element es un radical lliure –una paraula solta– nos trobem davant d’un compost no integrat –‘frances-belga’, ‘social-sanitari’, ‘chinenc-tibeta’, ‘civic-religios’–, mentres que si aquell es un radical ‘no lliure’ –un segment que no funciona a soles– tindrem un ‘compost integrat’ –‘francbelga’, ‘sociosanitari’, ‘sinotibeta’, ‘civicorreligios’, “filologicocientífiques”... crec que es molt mes senzill. 

            Per a qué advertir la ‘burrera’; com han d’escriure “nord-americà” s’obliguen a usar un atre guio en els composts / derivats: “anti-nord-americà” (quedaria molt mal “antinord-americà”), quan el ‘sentit comu’ nos diu que ‘nortamericà’ es ‘una cosa’ i, per tant, el contrari sera ‘antinortamericà’... Igual que ‘sentit’ i ‘contrasentit’, ‘senya’ i ‘contrasenya’, ‘governamental’ i ‘antigovernamental’, ‘gripal’ i ‘antigripal’, ¿no? ¡Dos guions en la mateixa paraula! (ya n’hi ha prou en les combinacions pronominoverbals) ¡I encara nos diuen analfabets a nosatres! ¿I si fora “anti-ex-nord-americà”? ¡Tres! 

            L’atra burrada es “ex-director general”. Si tenim ‘secretari’ i ‘secretari general’, ‘bisbe’ i ‘arquebisbe’, ‘decà’ i ‘vicedeca’, ‘numerari’ i ‘supernumerari’... tambe tindrem ‘exsecretari’, ‘exbisbe’, ‘exdeca’ i ‘exnumerari’... com “sotsdirector” i “subdirector” (DOPV). Tots juntets. Lo ‘natural’ sería poder escriure –com pronunciem– ‘exdirector general’. I un problema menys. Pero no, en “ca l’Aramon” (es com es coneixia coloquialment i antigament l’Institut d’Estudis Catalans, pel llinage del seu secretari general); mes dificil, mes goig els fa. 

            I per ultim, l’us discrecional de casos com “ex-pres”, “pre-ocupació” (“ex-ent”, “ex-actor”, “pre-supost”, “co-rector”, “ex-portador”, “des-baratar”, “per-seguir”, “per-vertir”...) perque poden confondre’s en les homonimes ‘expres’, ‘preocupacio’ (“exent”, “exactor”, “presupost”, “corrector”, “exportador”, “desbaratar”, “perseguir”, “pervertir”...). En “ex-pres” no ho veig. Es facil d’interpretar ‘l’expres tornarà a la penitenciaría este fi de semana’, mentres que ‘l’expres eixirà en retart’ es ambigua... ara i aci mateix, pero no hi ha confusio si me trobe en una estacio de trens o si estic fent temps a la porta de la carcer per a la conexio en directe. Es un criteri mes ‘estilistic’ que ‘comunicatiu’. Si es vol remarcar que es una ‘pre ocupacio’... puix qué li anem a fer. Provablement pot sorgir algun context ‘dificil’, pero si en el mensage oral no existix tal marca... no crec que falte una distincio en l’escrit. 

            L’IEC posa el guionet per a “evitar grafies detonants” (no coneixia tal concepte) en “ex-exiliat” (‘exexiliat’) i “ex-xa” (exxa”). No se les paraules afectades, crec que seran rares i sempre es pot substituir per ‘antic’, ‘anterior’. Yo no veig ni el problema ni la necessitat, encara que es discutible esta opinio. 

            I deixe per a ocasio mes propicia si porten o no guio: ‘recontrapunyeta’, ‘recontrafoller’ (ho dia ma yaya, un eufemisme de ‘recontrafotre’), ‘excontrainsurgent’, ‘supersuperfacil’, ‘exantibouer’, ‘antineorrural’, ‘proexpresident’, ‘redescobrir’, ‘exmultirreincident’, ‘neotardogotic’, ‘exvicerrector’... ¡Menut maldecap o “mal-de-cap”!

            Image: canvis AVLl guionet, arbena-editorial.blogspot.com

Antoni Fontelles