Recentement, el Ministeri de Propagacio de la Virtut i Prevencio del Vici d'Afganistan ha tancat els salons de peluqueria i bellea (El País, 5-7-2023: 7). Eren l’ultim o penultim lloc a on les afganeses podien fer una vida ‘normal’.

Des d’agost de 2021 (quan els talibans recuperaren el poder), les dones i chiquetes han anat perdent els drets adquirits durant els anteriors dos decenis. Les menudes han d’abandonar els estudis als 12 anys, les dones no poden treballar en l’administracio, en la policia, en els bancs ni en oeneges ni en organismes com Nacions Unides. No estan autorisades a viajar a soles. Està prohibit que vagen a parcs i jardins o a banys publics. No poden fer ninguna gestio sens autorisacio paterna o marital. A banda, l’humillant vestimenta obligatoria.

En un parell d’anys, han retrocedit a l’edat mija.

¿Està Afganistan llunt d’Espanya? Fisicament si, pero ideologicament no, cada dia que passa, cada hora, se sembla mes.

Les eleccions locals i autonomiques del 28-5-2023 han portat un resorgiment (amagat per la pressio social) de les idees mes antigues i rancies que alguns coneixem per edat. Torna, perque no se n’havia anat mai, la moral ultracatolica (en alguna de les ueps conspiranoiques han calificat al papa Francesc de ‘maço luciferi’), la moral reaccionaria, per a recuperar les ‘bones costums’, la ‘decencia’ i el verdader lloc de la dona: sa casa.

Resultat de la normalisacio de conductes extravagants i de l’odi es lo que s’està veent ya en molts llocs, gracies als pactes entre la ‘dreta moderada’ (el PP) i la ‘ultradreta’ (Vox). Per cert, lo primeret ha segut repartir-se sillons i pujar-se els jornals... els que estaven en contra de les ‘mamelletes’.

Una chicoteta relacio nos porta a l’Ajuntament de Valdemorillo, en Madrit, a on el tandem PP-Vox ha prohibit (per falta de presupost ¿?) la representacio de Orlando (1928), de Virginia Wolf, sobre l’homosexualitat. En la poblacio cantabra de Santa Cruz de Bezana han eliminat de la programacio estival el film Lightyear perque es besen dos dones. Un regidor de Vox, en l’oposicio, en Getafe, ha demanat eliminar les insinuacions sexuals d’una obra de Lope de Vega. Si, de Lope de Vega. Un policia local ordenà parar l’actuacio d’una cantant en Murcia perque es llevà la camisola i es quedà en les mamelles a l’aire (en un home no passa res i es pot tocar el ‘paquet’). La regidora de Festejos en Gijón (Xixón en asturia), de Vox, ha dit que no contractarà cantants o grups que usen l’asturia...

Si, ya se que els atres (l’esquerra) tambe son aficionats a les prohibicions (massa), motiu de sobra per a no acceptar ni estes ni les atres...

Estem a una passa de la policia del pensament descrita en 1984 (George Orwell 1949), o de les patrulles d’orientacio d’Iran, un eufemisme de policia de la moral que implanta el codic de conducta islamic en public. No estic exagerant. Aplegarà a Espanya. Segur.

¿Per a quàn la porga d’obres d’art ‘indecents’ o ‘indecoroses’ en els museus o en El Vatica? ¿Per al 24 de juliol? ¿Cóm es tolera la ‘provocacio’ de La maja desnuda, de Goya, o El Davit, de Miquel Angel? Faceboock censurà en 2018 una reproduccio de la venus de Willendorf, una escultura votiva del paleolitic. La tradicio es llarga, tant en Europa com en Estats Units, alli ya li taparen fa anys els pits a una estatua.

Si es fixen un poc, paradogicament, en conte d’expulsar als ‘moros’ de les nostres vides i dels nostres territoris, cada dia som mes ‘moros’. Espanya cada dia se sembla mes a Afganistan i a Iran. Aço son fets, no paraules. El dia 24 de juliol no valdran llaments o excuses com ‘yo no ho sabia’.

Ya ho vaig advertir aci («¡A bones hores... toquen hores!», 25-6-2023), pronte aplegarà el manà (els diners) a les entitats del valencianisme oficial (relegades durant anys pels que ara es queixen...) a canvi del silenci. D’eixida, 70.000 euros a Lo Rat Penat. Tambe advertixc que les prohibicions com les incloses en la llei de simbols del PP no tenen sentit. Estariem justificant els huit anys de sequera economica patits ¿no? Per tot aço no me volen ni en una banda ni en l’atra.

Yo estic tranquil en la meua consciencia. He fet lo que he pogut i quan tocava, crec. Alguns, quan es veuen l’aigua per la darrera taula... demanen ajuda i reclamen solucions. Provablement es molt tart.

Imagens: diariodesevilla.es, lasexta.com, lavanguardia.com.