Cadascu a lo que li cou (i VI) / Antoni Fontelles

29/7/2017

6. EL CANVI

En l’anterior articul parlava de l’estrategia, la tactica, els interessos i els temps. Encara que siga en unes pinzellades, explicare cóm es fa el canvi social-idiomatic.

Si yo vullc passar d’un model A (MA, llengua valenciana usada correntment) a un model D (MD, estandart catala, comu als PPCC) he de recorrer uns estadis intermijos MB i MC, pero he de partir de MA (es lo que es fa en les escoles i en els primers nivells educatius). El següent pas es introduir doblets i familiarisar a l’usuari en unes atres formes alienes o arcaisants (model B, es lo que es realisa en els nivells mijos i avançats del sistema educatiu i en molts dels comentaris lexics de la AVLl que publíca diariament Levante-EMV). Sicosocialment, al temps que es reforça l’autoestima reconeixent que la varietat personal es bona, es mostra que n’hi ha unes atres que tambe ho son. En un atre estadi de la planificacio es manté lo implantat, es consolida i se li concedix l’estatus de ‘nivell formal’ o ‘nivell cult’, donant preferencia a les variants concordants en el catala (model C, que son les formes que a l’inici s’han introduit com a ‘doblets neutres’; el que defen el poder factic). L’ultim pas (model D) implica l’abandonament de les variants ‘genuïnes’ per les ‘comunes’ i la relegacio d’estes a ‘coloquials’ o simplement se suprimixen.

Els estandarts o subestandarts mes elevats i mes catalanisats –als quals es tendix– cada vegada son mes ‘basics’ pels canvis vegetatius poblacionals. Baixen de nivell perque les generacions adultes ya les coneixen i les mes jovens les poden escoltar a sos pares en casa o en la televisio. Per contra, conforme passa el temps, els models sociolectals mes ‘genuïns’ –que primer eren ‘fonamentals’ i ‘importants’– son espentats cap als margens del sistema per l’extensio dels superiors, van perdent lloc i registres fins que desapareixeran o quedaran reduits a ‘elements folclorics’ per a determinats registres (‘mascletà’, ‘bellea’ i poc mes).

Ho explicare en un eixemple categorial: el plural de les paraules acabades en -e (‘home / homens’, ‘verge / vergens’). Es molt provable que hi haja vacilacions entre els valenciaparlants en alguna de les paraules de la classe (‘cove’ / ‘covens’ – ‘coves’); lo ‘normal’ en una planificacio llinguïstica ‘valencianista’ (com defen Saragossà 2) sería reforçar la norma analogica en la totalitat dels membres del conjunt (perque els derivats si que porten tots -n- ‘homenot’, ‘vergeneta’, ‘covenet’). Cóm actuen els planificadors convergents (els de la AVLl i els atres), separen els elements entre els que fan el plural en -ns sempre (diacronicament i diatopicament) i aquells que de forma accidental son mes ‘debils’ geolectalment o generacionalment; per als primers determinen un plural en -ns mentres que per als segons admeten la variacio en -ns o en -s. Qué es conseguix en esta accio aparentment basada en l’empiria pura, dos coses: debilitar el grup dels que mantenen el plural en -ns i refermar els que varien entre les dos terminacions. Distalment que s’obté, dos coses tambe: la reduccio de la varietat formal entre els dialectes de la mateixa llengua i l’acostament a les formes catalanes en -s. Per a aclarir-nos: debiliten ‘homens’, reforcen ‘termes’ i al final la regla descriura que formen el plural en -s les paraules acabades en -e excepte ‘home’ i ‘rave’ (per posar dos eixemples). I aço provocarà que a la llarga, per analogia, ‘caiguen’ tambe els plurals ‘homens’ i ‘ravens’ per ser contraris a la majoria, per economia llingüistica.

Aço no nomes es aplicable ad este cas, es extensible a les formes de subjuntiu en -am, -au, les formes velarisades del segon i tercer grup, els verps purs del tercer grup, la concordança del temps composts en el pronom objecte directe, els possessius atons davant de qualsevol paraula, el rebuig de formes populars analogiques de plural com ‘sofans’, perjuïns’, ‘cafens’ (els valenciaparlants encara les diuen, no se per quànt de temps)…

L’acceptacio de les formes genuïnes es un enganyabovos perque els mateixos –no se si tots, pero una majoria si– que ara les exalcen son els que fa anys o no tants les condenaven i preferien les ‘catalanes pures’. Es una conseqüencia del canvi estrategic politic-idiomatic. La prova es que la manega ampla nomes es començà a tindre quan la verdadera ‘autoritat llingüistica’ que no es atra que l’Institut d’Estudis Catalans obrigue la ma a ‘admetre’ com a permissibles unes atres variants que, curiosament, eren majoritariament valencianes. No es que estes foren castellanismes, no, no eren ‘genuïnes’ catalanes.

Si haguerem segut els ‘blavers indocumentats’ els que haguerem propost ‘n’hi han flors’ (en una concordança verbal entre un impersonal i un objecte directe), els de la ‘ciencia’ nos hagueren dit del mal que nos haviem de morir, o mes que pel de foja, o haurien resucitat tots els morts i hauria vengut l’Anticrist i s’hauria materialisat l’Apocalipsis… pero no, no passa res, perque el proponent es un academic de la AVLl –i de la corda (defensor de l’unitat de valencià i catala, en pedigri), no se’ns oblide–. Es mes, qualsevol dia nos ho veem com a norma sempre que abans ho haja beneit o tolerat l’IEC.

Est incendi, que nomes s’ha traduit en una extemporanea flamerada, no es descartable que siga una farsa entre membres de la ‘mateixa familia’. L’objectiu es que criticant-te a tu –per comparacio ascendent en la qualitat de ‘catalanisme’–, yo puga presentar-me com a ‘defensor de la genuïnitat valenciana’. L’objectiu final ya l’ha previst el president de la AVLl Ramon Ferrer quan reconeixia que en en quinze o vint anys la AVLl i l’IEC podrien ser un mateix organisme i quan les dos gramatiques “que tenen una diferenciació molt mínima confluïsquen completament ja no en faran falta dues. N’hi haurà una.” (entrevista en vilaweb, 28-3-17).

¿Qué no està clar?

 

Imagens: AVLl caball de Troya, teresafredoom.com
                          Manual escolar valencianiste, archiu

 

                                                                    Antoni Fontelles