Cadascu a lo que li cou (III) / Antoni Fontelles

23/7/2017

2. LA BRASILADA

          No es que el tema o la discussio siguen banals, pero intentar fer una nova ‘batalla lingüistica’ d’esta qüestio com ha pretes Levante-EMV es… falsejar la realitat. Com que soc del gremi ho se; la polemica s’estira periodisticament en un resum-refregit dels articuls que no es atre que una ‘noticia de manteniment’ (Levante-EMV, 15-6-17). L’autor –Joan Carles Martí– diu que els escrits han segut suficients “para agitar el panorama lingüístico valenciano” (¿quín? ¿a ón?) i que “Vuelve el debate lingüístico si es que alguna vez se fue, pero ahora con el valencianismo en el gobierno de la Generalitat”. ¡Para el carro, amic! En el govern està el ‘catalanisme’ –com a minim idiomatic– no el ‘valencianisme’ –que, per supost, no es identificable en el PP–. Pero ara hi ha una diferencia substancial i es que la disputa afecta als socis del tripartit, la Conselleria d’Educacio (de Compromís-Bloc), les universitats valencianes i la AVLl.

I tornem a estirar el debat, ara en la resposta de la Generalitat (Levante-EMV, 16-6-17). Educacio es remet a l’introduccio del treball i justifica que “La homogeneidad de estilo en las redacciones de los textos administrativos es fundamental si queremos dar estabilidad y proyección a nuestra lengua” i afig que encara que hi haja variants formals –paraules distintes– “en atención a la homogeneidad formal proponemos una serie de soluciones lingüísticas como preferentes y recomendables en los textos de la Administración de la Generalitat” i tambe en els seus ents.

El periodiste resumix la posicio de Saragossà dient que este censura els “criteris” perque tornen a un “valenciano poco reconocible” –el dels 80– i que potencía “un modelo lingüístico próximo a un valencianismo de los «Països Catalans»”.

¡A vore! Ya se que es textual, pero lo del “valenciano poco reconocible” es un eufemisme per a no dir un valencià acatalanat o un cataval. I lo del “valencianismo de los Països Catalans”… no advertix la contradictio in terminis? Pareix que no perque… s’ho poden imaginar.

El mateix periodiste aclarix quín es el centre de la discussio que ya he apuntat en alguns atres llocs i ocasions: el model idiomatic, qué s’impartix en les escoles i en el sistema educatiu i quína es la teleologia, perque els models –com reconeix Saragossà 3, i yo havia llegit fa anys en alguns manuals de sociollingüistica– van cap a un lloc, naixen d’una ideologia i tenen un final –ideologic–, no estrictament llingüistic. Els blavers ya erem conscients quan en 1978 elaborarem una codificacio ortografica divergent de les N-32, que son una copia de les fabrianes de l’IEC.

El debat es “un modelo de lengua más uniforme con el de otros territorios del ámbito lingüístico o uno que se decante por las expresiones «genuinas»”. O siga la qüestio es reduix a un ‘catala heavy’ o un ‘catala light’. Aixo si, coordinat –previa subordinacio– a lo que emane de l’IEC.

I la resposta la te en les paraules del mateix president –del PSOE– de la Generalitat: “Del que es tracta és d’animar a les generacions joves i a les no tan joves que no han pogut llegir en valencià”. ¡Ah!, el text està en la mateixa pagina en que apareix la noticia comentada.

3. I EL FOC S’APAGA

          De moment, el retorn del debat llingüistic i l’agitacio pareix que ha segut cosa… d’un got d’aigua. La flamerada s’ha apagat en una pagina que incloïa tres articuls (Levante-EMV, 22-6-17): u de Vicent Brotons –que no tracta el tema–, un atre de Ximo Albinyana –que demana a la DGPLlGM que rectifique i complixca les recomanacions de la AVLl–, i un tercer de Leo Giménez –habitual colaborador i defensor de la “genuïnitat”, que repetix els arguments de Saragossà i que equipara l’homogeneisacio de la Generalitat en la marginacio lexica (cosa que han estat fent i fan els ‘valencianistes’ del tripartit)–.

 

Image: pancarta del colege Pare Catala, elpais.com

 

Antoni Fontelles