Cadira / Josep Martinez "Tub"
19/9/2025
Diuen que es de gent major pensar que “qualsevol temps passat va ser millor”. El pas dels anys es lo que te. Si foren sincers afegirien un poc d’autocritica per a dir que “en qualsevol temps passat s’hagueren pogut fer les coses millor”.
De sobte te veig ahi tirada, a punt de fer l’ultim viage que et portarà cap l’oblit com a una mostra silenciosa mes, de l’evolucio absurda cap a on va l’humanitat.
Me pose trist, melancolic.
Trist, perque en tu no veig un trasto. Yo veig el treball delicat i caprichos del fuster en el seu torn, les mans curtides de “l’embogador “ oficis ya perduts i motiu pel que tu estas ahi tirada.
Melancolic, perque els meus primers oficis varen ser el de “embogador” i ”fuster de cadires” de la ma del yayo. Enfortint la nostra relacio fins al punt que et porte sempre present en el meu cor i en eixe punt privilegiat de la ment a on no cap l’oblit.
Trist, al vore la deriva que porta el mon, no podent entendre com estan perdent-se oficis basics que sempre han acompanyat a l’humanitat en la seua evolucio.
Melancolic, al recordar que des de temps immemorials l’home ha transmet de generacio en generacio, en la seua llengua materna, els oficis de llaurar la terra, aprofitant el curs dels rius i creant sistemes de rec, i plantant arbres que no necessiten tanta aigua en lo que coneguem per “terres de secà”. A treballar el fanc, la fusta, el ferro, aprofitar el bosc buscant i recollint els diferents recursos que nos dona. Criant ganado, recollint plantes, unes aromatiques per a donar gust al menjars, unes atres en poders curatius per a infinitat de malalties, a posar colmenes d’abelles tan importans per a tot l’ecosistema, aprofitant la mel en tants beneficis com te. A recolectar bolets, a caçar, a peixcar, a aprofitar la llenya, fins i tot aprofitar la neu fent neveres.
Trist, de vore com totes estes activitats, els politics, les han prohibides, unes directament i unes atres en tants requisits que les fan prohibitives, provocant aixina que les terres i els boscs s’abandonen. Els governants, preferixen importar de països en desenrroll a on les condicions laborals son precaries i sense control fitosanitaris coherents. Els boscs no se cuiden, ni netegen, preferixen que es cremen en grans incendis. Els oficis no se recolzen i es perden, aixina en conte de reparar, provocar que la gent tire al fem un fum de contaminants, obligats a comprar mes productes, creant mes contaminacio. Matar llengües, com la valenciana ho fan sense escrupuls, en tal de mantindre's en el poder i d’omplir-se les boljaques...
Melancolic, al recordar com des de menut en el poble i en casa, totes les generacions nos enteniem parlant en valencià. Ara quan una persona major va al mege o ajuntament i te que llegir qualsevol paper que li donen, se supon que en “valencià”, se li queda cara d’analfabet, a l’estar escrit en paraules mai sentides en la nostra llengua i no entendre-les. O quan vas ad algun acte de festes i en discursos escrits, els oradors s’esforcen per a parlar en un llenguage alie al del poble i que dona oix sentir-ho.
Si, “qualsevol temps passat va ser millor” es una afirmacio, que estic segur, tots nos fem quan apleguen ad eixa edat en la que tenim mes passat que futur, producte de viajar en la ment arrere i mirar entre els nostres recorts. Es bo recordar als nostres fills i nets d’on venim, pero si de veritat volem deixar un llegat de valor, deuriem ensenyar-los els nostres erros. Tractar de revertir la deriva absurda que porta el mon. Mostrar-los que votant d’una atra manera, podem fer desapareixer esta classe de politics i politiques corruptes, que porten mes de quaranta anys anant en contra del poble. En el cas de la llengua valenciana crear consciencia per a que s’impliquen en desfer el mal que s’ha fet i ajudar-nos a recuperar el nostre passat, el seu futur...
Trist, perque per tu, en este moment de la vida no puc fer res.
Melancolic, perque m’has fet recordar, quí soc, d’a on vinc i que no està tot perdut.
Gracies...
Cadira.
Coses de Tub.