Benvolguts i mai oblidats Reis Macs, sent com que ara, quan estic en eixa edat madura en la que soc part activa, per a que la magia seguixca apareixent per casa i esta tradicio com unes atres no se perga per aixina seguir sent el poble que som. 

            Tinc la necessitat d'escriure-vos per a agrair-vos totes les alegries que me donareu i que mai un chiquet, una vegada fet gran es capaç de donar, suponc que per vergonya unes voltes i unes atres per joventut. 

            De menut recorde que sempre encertaveu en lo dels regals puix l'ilusio era gran i el moment especial. 

            Diuen que de jove u depren i de major enten.

            Ara ya estic en la part d'entendre i veig que la magia que feyeu era cosa de tots els dies, aixina, sense donar-me conte em feren madurar donant-me els valors per a anar per la dura vida, ensenyant-me a respectar els valors valencians d'unes tradicions, costums i llengua que inclus vos negaren en l'educacio, pero que mai ningu ha pogut en el parlar i el sentiment eixe, que ve d'antic, de molt antic.

            M'ensenyareu a ser honrat, a treballar no furtant res a ningu pero sense deixar que ningu tampoc em furte res i aci es a on crec que no he segut eixe bon chiquet que sempre contaveu que soc. 

            He estat massa anys preocupat en treballar i no preocupant-me gens per vore cóm poc a poc molts d'eixos valors valencians nos eren furtats, modificats fins al punt que hui quan pense en vosatres se me posa la cara roja, pot ser pensara que lo important era tindre la nevera plena i pensara que era ric, pero pobre de mi, puix els diners sempre s'ha dit van i venen, en canvi no podem ni s'ha de permetre que se nos suplante l'identitat, com estan fent per mig de la corrupcio politica, si no saben d'ón venim dificilment sabrem a ón anem i segur que a ón nos porten, suplantant la nostra llengua per la catalana que mai hem parlat ni sentit com a nostra. No estarem a gust, puix lo que volen que sigam no nos pertany, per tant mai ho sentirém i que l'unica cosa que estan conseguint, en lo de la corrupta unitat de la llengua es que sigam estranys en la nostra terra... i aço, este destrellat, s'ha de parar ya d'una volta.

            Per a acabar esta carta falta lo que vullc i demane, que no es una atra cosa que el perdo per tot el mal que sense ser conscient he fet a la llengua valenciana i tot lo valencià i que d'un temps cap aci estic tractant d'ajudar a reparar, que no per seguir sent el vostre chiquet vullc que me'l doneu, sino que com mana la tradicio me l'he de guanyar, aixina que si he segut bo, m'he portat correctament i he lluitat be per les nostres senyes d’identitat durant tot l'any… perdo concedit… i si no ya ho sabeu... carbo...

Image: sketch reis macs, J. Martinez Tub, ACNV

Coses de Tub

Escrit en llengua valenciana, en Normes d'El Puig