Ciencia i seudociencia (i III) / per J. Masia

28/2/2020

            En estos dies m'he trobat en una polemica que queda ben llunt del comportament cientific. L'arqueolec Miquel Martí presentà una comunicacio en el VI Congreso Internacional de Ingeniería Romana, celebrat en Santo Domingo de la Calzada (La Rioja). Començaren a desacreditar-lo, en especial he de destacar la llabor inquisitorial de l'historiador pancatalaniste Vicent Baydal que convocava a la creuada contra l'impiu. El pecat mortal de Martí fon afirmar que l'aqüeducte: "La gran obra de ingeniería civil se extendía a lo largo de 98,6 kilómetros entre la serranía y la capital valenciana. Es la sexta infraestructura hidráulica más larga del mundo clásico" (1). 

            En el facebook personal de Baydal penjà l'entradeta el 13 de febrer a les 11:41: "Un altre cas ignominiós de pseudohistòria amplificada pels mitjans, sense contrastar absolutament amb ningú. Que un historiador o un arqueòleg diguen alguna cosa no vol dir que això siga acceptat per la comunitat científica, més encara en el cas d'un autor que no publica en revistes acadèmiques (on hi ha filtre d'experts en la matèria), sinó que simplement presenta els seus voluntariosos plantejaments a congressos sense controls i que després cap altre científic ha validat mai.

            En este cas ja és una vergonya que l'autor en qüestió rebera el títol de doctor a la Universitat Politècnica de València amb una tesi el resum de la qual finalitza així: "Acaba la tesis con las esférulas, concreciones minerales que he hallado en el río Palancia de hace 250 millones de años, del triásico inferior y que tienen sus paralelos más cercanos en Utah (EEUU) y el planeta Marte. Estas aparecen también como piedra de construcción en construcciones romanas y medievales al norte de Valencia, especialmente alrededor de Sagunt, y es el material más antiguo en nuestro territorio, ofreciendo relaciones paralelas geológicas con otros lugares del planeta y situándose, por ahora, como las esférulas más antiguas del planeta Tierra, emparentadas en muchos aspectos con las encontradas en el planeta Marte. Así, empieza la tesis en el espacio infinito y acaba en él". El podeu consultar complet ací: https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=75654

            Però el més vergonyant és que un diari com El País publique així la notícia, com una cosa feta i validada per la comunitat científica, com una realitat, quan no és així de cap de les maneres, sinó tot al contrari. Que pregunten abans als catedràtics d'història antiga de la Universitat de València, com José Luis Jiménez (que va documentar sense lloc al dubte que l'aqüeducte acabava abans d'arribar a Villar del Arzobispo), o als de medieval, com Enric Guinot (que ha demostrat fefaentment la ruptura i diferència total entre la hidràulica romana i la islàmica). Que pregunten a arqueòlegs experts en època romana i visigòtica, que n'hi ha uns quants ben bons, com Albert Ribera o Miquel Rosselló. En definitiva, que contrasten, que en teoria això ha de fer qualsevol bon periodista! I si no, que es done la notícia com realment és ("Un historiador dice haber identificado el mayor acueducto romano de la península Ibérica") i que s'oferisquen les visions alternatives i consolidades d'altres especialistes en la matèria... En fi, quanta irresponsabilitat i desinformació!".

            Aço pareix l'historia del mon al contrari, el defecte imperdonable del censors pancatalanistes es haver-lo criticat sense llegir-lo. ¿D'estar l'aqüeducte en Barcelona, l'hagueren vilipendiat igual? Baydal te moltes seudohistories que desmontar, podria dedicar-se en exclusiva, no li vindria mal començar per casa en una miqueta d'autocritica, pero li podria ocorrer com al rei del conte El trage nou de l'emperador de Keiserens nye Klæder, que vaja nuet. Per cert, que visite als yanomamis i nos ensenye l'acta de quan naixqueren, provablement el funcionari del registre civil, seccio naiximents, no torne, li donaran un poquet de curare en vena, per les seues excentriques idees de "bombero torero", perque este senyor afirmà que els valencians som de 1330, clar, perque en 1329 erem protozous.

            En el facebook del benpagat Baydal identificaren als directors de la tesis doctoral de Martí i els ficaren en la diana, tambe movilisaren una protesta contra El País –en l'intencio de que coartara la llibertat d'expressio que nomes tenen els supremacistes pancatalanistes– i els mijos que li donaren cobertura, al millor estil dictatorial, i ademes es reclutaren soldats i catedratics per a la causa. Baydal menti quan afirmà que Martí no havia publicat en revistes cientifiques -condicio que no es ni suficient ni necessaria llogicament per a garantisar la veritat d'una proposicio-. Al remat, l'indignacio pancatalanista arribà al El País (15-02-2020), que amplià molt dignament l'informacio: "El acueducto romano de la discordia en Valencia", explicà que "El estudio del arqueólogo y doctor en Arquitectura Miquel R. Martí Maties sobre el acueducto romano de Valencia ha provocado un terremoto en el mundo académico" (2).

            En l'ultim enllaç podran observar l'actitut dels doctrinaris i la dels cientifics clarissimament. Els cientifics declararen que havien de llegir primer l'estudi, u confessà que tambe fon perseguit per les seues idees novedoses i una atra es preguntava per qué no podia ser de veres lo que afirmava Martí. Observen lo que declararen: "Isaac Moreno Gallo, ingeniero técnico de Obras Públicas, geógrafo, historiador y estudioso del acueducto de Mérida, recuerda que “no se puede valorar una afirmación sin conocer en profundidad el estudio”. “Desconozco si lo que dice Martí es cierto o no, pero sí puedo decir que cuando alguien plantea una nueva hipótesis algunos se sienten heridos. En el mundo de la arqueología hay muchas puñaladas. El experto recuerda que cuando él planteó, por ejemplo, que la obra del acueducto de Mérida tenía su origen un par de siglos después de la versión oficial, recibió numerosas críticas.

            La arqueóloga y académica de la Historia Alicia M. Canto, investigadora de los acueductos de Itálica, que suman unos 40 kilómetros —y la primera en estudiar, en 1975, este tipo de obras hidráulicas con una visión de conjunto y no por tramos—, tampoco quiere pronunciarse sobre el estudio de Martí Matíes hasta no haberlo leído. "Es una hipótesis que une diversos tramos hasta ahora inconexos. Me parece algo largo pero, si se cumple en todo el recorrido la importante cuestión técnica del mantenimiento del gradiente, ¿por qué no?".

            Tota la trama d'acossament fon organisada des del facebook del pancatalaniste vividor de l'or catala. Si Martí haguera parlat de la llengua valenciana qué li haguera passat, ¿l'hagueren cremat com falla d'especial en la plaça de l'Ajuntament de Valencia? o ¿l'hagueren clavat en La fossa d'À punt?

            Sería interessant recordar les declaracions de Martí sobre les dificultats que tingue per a publicar la seua tesis doctoral http://accionacionalistavalenciana.com/entrevista-miquel-marti-i-f-xavier-mir

            El pensament unic instaurat en mes facultats de les que creguem i que es reproduixen per endogamia es un llastre mortal per a la ciencia.

 

Font:

 

(1) https://elpais.com/cultura/2020/02/12/actualidad/1581509446_650911.html

(2) https://elpais.com/cultura/2020/02/14/actualidad/1581700217_714085.html

Imagens: culturacientifica.com (Galileu davant de l'inquisicio, per Robert-Fleury)

 J.Masia