El meu parer
            Ya he expressat lo que pense moltes voltes en esta uep. En uns casos han segut opinions i en uns atres, analisis d’obres. De tot hi ha constancia.
            L’acort de giner de 2020 no està publicat ni en la pagina oficial de la AVLl ni en la de l’IEC, i es molt estrany. He intentat obtindre’l per conducte reglamentari i, en bones paraules, la resposta es que falta la ratificacio del president (¿?).

            En un principi accepti la contestacio, pero pensant... si el document està aprovat en el ple del 31 de giner de 2020... ¿per qué l’ha de ratificar el president?, ¿no es suficient la decisio del ple?, ¿no ha tengut temps en sis mesos?
Be, tornem al document (que tingue a be penjar en u del seus articuls Abelard Saragossà).
            La principal critica podria ser un incompliment llegislatiu per deixacio de funcions en un atre organisme o que un atre ent intervinguera en la normativisacio del valencià.
            No ocorre aço, com ya he explicat, la comissio de coordinacio estara integrada pel personal dels tres organismes (IEC, AVLl i UIB). I els matisos: la comissio de coordinacio treballarà i presentarà les propostes a l’aprovacio de cada ent (punt 6); “Al costat d’aquesta coordinació general hi podrà haver altres comissions per a tractar qüestions específiques. L’elaboració tècnica de les propostes d’orientació normativa podrà aconsellar la creació de grups de treball específics de durada temporal, en els quals podrà participar el personal tècnic de les institucions. Aixi mateix, si es considera convenient, les institucions podran organitzar, sobre temes específics, seminaris i jornades obertes a la participació d’experts externs” (punt 2).
            Sempre es parla de cooperacio, sistemes de coordinacio, orientacions normatives, en cap moment tenen estil imperatiu o reglamentari, ya que aço s’ho reserven les que tenen esta capacitat (IEC i AVLl); motiu pel qual no hi ha ordens eixecutives sino sugerencies, possibilitats. Ademes, trobem una restriccio absoluta, per a salvar la llei valenciana: “Els acords formals sobre les orientacions normatives conjuntes hauran de comptar amb l’aprovació de cada institució, d’acord amb els respectius procediments” (punt 3). En conseqüencia, no hi ha cessio de competencies, les conserva totes.
            Si que hi ha una novetat i es que els tres actors: “assumeixen la unitat de la llengua catalana, anomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana” (en l’exposicio). Crec que no hi havia una declaracio tan explicita, pero no es incompatible, tecnicament, ni en el dictamen del CVC (nom no excloent) ni tampoc en el dictamen de 2005 (que considera valencià el nom ‘mes adequat’, pero no unic).
            Respecte a l’acreditacio dels participants, es irrellevant que l’IEC diga que es el referent normatiu de la llengua catalana. Ho diu de si mateix i en el marc de “Aquesta cooperació parteix del reconeixement i de la complementarietat de les atribucions respectives de cadascuna de les institucions”. Cert que hi ha acreditacio llegal de l’IEC sobre la llengua catalana, com tambe n’hi ha de la AVLl sobre la llengua valenciana... pero com que son la mateixa cosa en dos noms...
            Un ultim aspecte son les relacions que pot establir la AVLl per a complir la seua missio. He escrit, contra l’opinio de la ‘trinitat’, que l’articul 9 de la llei de creacio explicíta que estos vinculs son horisontals. No obstant, el verp ‘poder’, que emmarca eixes actuacions, nos diu, per sentit comu, que no es obligatiu. I ho podem vore en el fragment que he copiat un poc mes amunt “Al costat [...] d’experts externs”. Observe’s la redaccio: “hi podrà haver altres comissions”, “podrà aconsellar la creació”, “podrà participar”, “podran organitzar”... enuncia lo que es pot fer, pero sense caracter necessari o obligatiu: ¿podra haver mes comissions?, si; ¿obligatoriament?, no; ¿podra organisar seminaris?, si, ¿es imprescindible?, no; ¿impedix montar taules redones o concursos?, no.
            Ho podem vore millor: ‘voste podra aprimar-se si menja millor’, ‘voste podra aprimar-se si menja fruita i verdura’, ‘en eixos diners pot comprar-se un camio’... ¿tenen caracter obligatori?, ¿es imprescindible que menge millor?, ¿es necessari que menge fruita i verdura?, ¿m’he de comprar un camio? Vostes mateixos.
            Una cosa es certa, la taranyina va fent-se cada volta mes espesa i mes ampla... que no ho vegen els catalanistes, pot passar, pero encara hi haura ‘valencianistes’ que no ho voran... no tant per impossibilitat fisica o epistemica com de voluntat.

Documents referits en l'articul

Acort de cooperacio (31-1-2020)

Protocol de cooperacio

Vot d'Angel Calpe, Saragossà i Ahuir

Vot d'Alfons Vila

Imagens: valenciaplaza.com

Antoni Fontelles