Alvancem en el calendari i en la llargaria diürna: per Sant Esteve (26 decembre), un pas de llebre (EA) (JB2) (MC).
             Apleguem al cap d’any: per a Any Nou (1 giner), creix el dia un pas de bou (JC2) (3).
             I al poc tenim el final del cicle religios de Nadal: pels Reis, (el) dia creix i el fret naix (JB2). Lo primer es cert, pero lo segon ya era notori unes semanes arrere (4).
             En est escalonament no podia faltar una celebracio tan nostra i estesa per tot el territori: per Sant Antoni (17 giner), creix el dia un pas de dimoni (JB2), per Sant Antoni, un pas de dimoni (EA).
             La progressio, com es pot vore, no es massa exacta, pero...: per Sant Sebastia (20 giner), un pas de mila (JB2), per Sant Sebastia, allarga el dia un pas de mila (EA).
             I sens especificar, pero es constata que aumenta la presencia del Sol: per Santa Ines (21 giner), el dia ya creix (JB2).
             Apleguem a una de les fites significatives de l’extensio de la llum: a Sant Vicent de la roda (22 giner), allarga el dia una hora (EM) (MC), –variacions: per Sant Vicent de la roda, ya creix el dia una hora (JC2), en Sant Vicent de la roda, creix el dia una hora (JB2), a Sant Vicent de la roda, el dia allarga una hora (EA)–. No son exactament 60 minuts, pero s’acosta (5).
             Uns dies mes: per Sant Maties (30 giner), ya entra el sol en les ombries (JA), –variant: per Sant Maties, entra el sol en les ombries (JB2)–, per Sant Maties, ya son ben llarcs tots els dies (JB2) (6).
             Les següents constatacions son de febrer: per Santa Maria (9 febrer), hora i mija mes de dia (EA) (JB2) (7), –alternativa: per Santa Maria, hora i mija mes al dia (MC)–. I no falta tampoc la referencia faunistica: per Sant Macia (24 febrer), un pas de ca (JB2) (8).

             La duracio del dia pareix que deixa d’interessar uns mesos o no te tanta transcendencia, i nos plantem a mitant d’any, maig o juny: alabat siga el Corpus, que fa el dia llarc (JB2). Estem en unes jornades de creiximent, encara que siga poc.
             I es ya el moment del solstici d’estiu, quan triumfa la claritat sobre la fosca: Sant Joan (24 juny), el dia mes llarc de l’any (JB2) (MC), la nit de Sant Joan (23 juny), la mes curta de l’any (JC2), per Sant Joan, els dies mes llarcs de l’any (JC2). Se sap que la nit de Sant Joan no es la mes curta de l’any (en l’hemisferi nort) ni la mes llarga (en l’hemisferi sur). En realitat, la tradicio popular manté una creença equivocada, perque astronomicament el dia mes llarc i la nit mes curta son el 21... pero la diferencia temporal (en el 23-24) es minima (un minut).
             En passar Sant Joan, anem a recules, pero de forma imperceptible als sentits (dos minuts): per Sant Pere (29 juny), el dia arrere (JB2).
             I el següent mes va minvant el dia com nos senyala el ‘caragol’: a primers de juliol, un pas de caragol (JB2).
             Una reduccio que ya sera mes notoria en agost i que arreplega el refraner: en agost a les set es fosc (EA), per la Mare de Deu d’Agost (15 agost), a les set es fosc (EA), a la Mare de Deu d’Agost, a les set ya es de nit fosc (MC) (9).

Imagens: Enric Calvo, Pixabay (Free-Photos)

Antoni Fontelles

NOTES
3. Ai, giner gineret, acurta el dia i apreta el fret (AA), si be la segona part es certa, la primera no, perque en giner el dia està creixent com constaten tots els atres refrans; tal vegada si fora ‘acurta la nit’ o ‘allarga el dia’...
4. La rima es estranya i tal volta exigiria un reordenament (pels Reis, el fret naix i el dia creix) o un ‘neix’. Aixina es. En el DCVB trobem en ‘fred’: Pels Reis, el dia creix i el fred neix i el referix a Urgell i el Maestrat. Si investiguem mes, el DCVB dona ‘naixer’ per a la zona septentrional: Morella, Llucena, Vinaros, Benassal i Alcala de Chivert, pertanyents les tres ultimes a la comarca valenciana a on supostament el refra utilisa ‘neix’ (< neixer)... igual no es valencià el refra o la paraula ha de ser ‘naix’. Es pot afegir que ‘naixer’ es la forma general del valencià (excepte en Elig: ‘naixtre’).
5. Per Sant Vicent, el sol toca pels torrents (JB2), l’autor no especifíca si es el de la roda o el martir, m’incline perque siga el primer; destacar que el sol aplega a zones dificils es mes propi de giner-febrer, perque el martir, en abril, es massa tart per a l’observacio solar que es fa.
6. Per Sant Maties, igual son les nits que els dies (febrer) (JB2), no es correcte, perque en sant Maties bisbe (30 de giner) estem encara prou llunt de l’equinocci de la primavera d’estiu (19-21 març), i no pot ser sant Maties apostol (14 de maig), perque tambe s’allunta de l’equinocci.
7. Per Santa Maria, hora i mija mes de dia (15 agost) (JB2), no pot ser l’Assuncio del 15 d’agost com senyala el recopilador. Hi ha tres motius: en eixa data el dia no te hora i mija mes puix que va cap arrere, no es compatible en cap apelatiu de la Mare de Deu (la purificacio, 2 febrer; l’anunciacio, 25 de març; la visitacio, 31 de maig; l’assuncio, 15 d’agost, ni la nativitat, 8 de setembre), i el tercer, fonamental, la Mare de Deu d’Agost, com totes les atres marededeus, no es ni santa ni martir.
Se n’ha de buscar una atra i en el santoral tenim 32 ‘santes maries’, de les quals n’hi ha quatre que son ‘santa Maria, martir’ (9 de febrer, 23 juliol, 24 novembre, 2 decembre). En la primera ‘coincidix’ que el dia allarga 90 minuts (no son exactes) respecte al mes curt de Nadal. I esta es tambe la data que dona (MC): per Santa Maria (9 febrer), hora i mija mes al dia, i que estaria corroborat per (EA) quan diu: per Sant Miquel, el berenar se’n puja al cel, per Santa Maria, torna a abaixar (en creixer significativament el dia).
8. Ha segut un sant un poc complicat d’aclarir, pero lo que he trobat es que tant Macia (en castella es una variant de Macián) com Maties i Mateu son equivalents i estan emparentats, ya que procedixen de la mateixa etimologia. En el nostre regne es conegut –pel refraner– i perque dona nom al porrat que es fa en Rotova. Per Sant Macia, un pas de ca (octubre) (JB2), es un error, perque la festivitat es com be senyala (MC): per Sant Macia (24 febrer), l’oroneta ve i el tort se’n va, i es constatable que les primeres oronetes venen a finals del mes.
9. Per la Mare de Deu d’Agost, a les sis es fa fosc (JB2), no pareix correcte, perque a finals de mes l’ocas es produix cap a les set solars (les 21 oficials).