Discriminacio llingüistica en final feliç (I) / J. Masia

23/10/2022

En l’Estat Espanyol hi ha un idioma dominant que es el “castellano”, nom en el que apareix en la Constitucio Espanyola (CE):

 “3.1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

 3.2. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades.

 3.3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y pro­tección.”. El subrallat es meu.

 El 3.3. es el gran oblidat, el carpetovetonic o espanyoliste es immune a la discriminacio, minorisacio i estigmatisacio d’unes atres llengües que no siga el castella perque ha assimilitat, interiorisat, com un fet natural practicar la discriminacio obviant-la, un paracrim a l’estil orwellia, que talla en sec els pensaments perillosos. El doblepensar consistix en detectar immediatament un atac al castella, pero no contra una atra llengua. La solucio es la discriminacio positiva que es fa per a intentar igualar o reequilibrar la competicio en la llengua sacralisada. L’inferiorisacio requerix necessariament un agent que el seu nacionalisme doctrinari no li permet observar.

 En el nostre Estatut d’Autonomia, en l’articul sext es diu que:

 “1. La lengua propia de la Comunitat Valenciana es el valenciano.

 2. El idioma valenciano es el oficial en la Comunitat Valenciana, al igual que lo es el castellano, que es el idioma oficial del Estado. Todos tienen derecho a conocerlos y a usarlos y a recibir la enseñanza del, y en, idioma valenciano.

 3. La Generalitat garantizará el uso normal y oficial de las dos lenguas, y adoptará las medidas necesarias para asegurar su conocimiento.

 4. Nadie podrá ser discriminado por razón de su lengua.

 5. Se otorgará especial protección y respeto a la recuperación del valenciano.”.

 El subtil matiç sobre les llengües es molt important, hi ha una obligacio −deure− respecte al castella, pero es un dret −que es pot eixercir o no− respecte al valencià. Si se fixen be, l’articul 2 intenta igualar quan es referix a que tots tenen el dret a coneixer-los, usar-los i rebre ensenyança −en plural−. No diu res sobre el ‘deber de conocer’ el valencià, l’idioma propi nacional. I encara que pocs hagen parat sobre estes qüestions, la secundarisacio entre els monoligües castellanoparlants està molt estesa, com quan afirmen no entendre el valencià, perque hi ha intercomprensio llingüistica i sempre ignoren que la llei d’us 4/1983 ampara el dret a ser ates en valencià i per tant, a no canviar d’idioma, pero en 2021, es denunciaren 102 queixes per discriminacio llingüistica, sis vegades mes que en l’any anterior. Hem d’alvançar mes.

 El castella es l’idioma propi de moltes comunitats autonomes, pero el canvi al terme ‘espanyol’ no me pareix molt perspicaç. Nomes dos comunitats autonomes com Castella-la-Mancha i Castella-Lleo mantenen el toponim concordant en el nom de la llengua. Utilisar el terme espanyol engloba a totes les comunitats i es millor per a una glotopolitica que ademes sanciona l’indivisible unitat de la patria.

 L’ideologia espanyolista representada per la dreta extrema, l’extrema dreta i els socialistes domina en la CE, queda establida la llengua oficial i el marc nacional. Les discriminacions llingüistiques a unes atres llengues ‘tan espanyoles’ es un prejuï, fruit d’una cosmovisio alterofoba, que dota de superioritat a una sobre les atres, sense cap criteri llingüistic o historic que puga sostindre racionalment el jacobinisme i l’etnocidi.

 J. Masia

Imagens: lavanguardia.com, wikipedia, GAV.