L'escola publica valenciana pert vora 5.000 docents en quatre anys.

Les comarques del sur (Alacant) es a on l'escola publica ha perdut mes professorat en els ultims quatre anys. En el present curs, estes comarques tenen un 11% menys de docents en els nivells no universitaris que en el curs 2010-11. Aixina es despren dels censos que manegen ara els sindicats, facilitats per les direccions territorials en vistes a les eleccions docents que es celebràn en lo Regne de Valencia en decembre, al comparar-lo en les eleccions de 2010.

En aquella ocasio estaven cridats a les urnes 56.103 docents de l'ensenyança publica en tot lo Regne de Valencia, pels 51.135 de la present convocatoria. En les comarques centrals han passat de 26.370 a 24.392, en una reduccio de 7'5%. El les del sur, de 21.987 a 19.650, i en les del nort de 7.746 a 7.184, es dir, un 7'28% menys. En conjunt, la merma es de vora el 9%. La reduccio del professorat supondra tambe una reduccio del numero de delegats electes.

Si be els censos de 2014 son provisionals i deuen de ser encara depurats, per a corregir erros, per les taules coordinadores provincials que es començaren a constituir el 7 d'octubre, les diferencies en el definitiu solen ser minimes. La llista permet tindre una foto fixa cada quatre anys de l'evolucio del professorat, ya que reflectix el numero de professors que en este moment impartixen classes en l'ensenyança publica, mes alla de les

places existents, esten cobertes o no. Encara que en les eleccions voten tambe inspectors i professors en comissio de servicis, la seua presencia en els llistats apenes supon diferencies en termens comparatius entre abdos censos.

La majoria d'este electorat està constituit per mestres i professors de Secundaria, seguits a distancia pel professorat tecnic de Formacio Professional, de Conservatoris de Musica, Escoles d'Idiomes i Arts Plastiques i Disseny. Segon les senyes provisionals desglosades per FETE-UGT, votaràn 26.340 professors d'Infantil i Primaria i 19.316 de la Secundaria Obligatoria i Bachillerat, dos colectius que assumixen la major part dels efectius perduts, que afecten en major medida als instituts de Secundaria.

Els sindicats de docents tenen diferents opinions respecte a si les sifres d'esta radiografia d'un instant que proporcionen els censos electorals s'ajusten a les previsions de reduccio de professorat, pero coincidixen en les raons d'esta tendencia a la baixa. Dos fundamentals: L'aument de ratios en un 20% i de l'horari lectiu del professorat, determinats pel Decret "de mides urgents de racionalisacio de les despeses publiques en l'ambit educatiu" del ministre Wert. Miguel Ángel Vera, secretari general de CCOO-PV de l'Ensenyança afig la denuncia unilateral dels acorts de plantilles: "Ara tenim 23.000 professors a l'espera de desti cadascu dels mesos de juliol, en plantilles ad hoc curs a curs, cada volta menys definitius i mes plantilla provisional".

El STEPV ya havia estimat en mes de 1.000 la perdua d'interins any a any. "Per aixo, la reduccio es major en Alacant, a on hi ha mes interins", subraya el seu portaveu, Marcos Candela. Tambe destaca l'Influencia de la modificacio de plantilles, en especial en Secundaria, com les que es produiren en 2010 i en 2013. En quant a l'aument d'horari lectiu del professorat de Secundaria, de 18 a 20 hores, ya ho advertia Guillermo Martí, secretari general de FETE-UGT: "Cada hora que poses de mes, son 1.300 professors al carrer".

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/10/15/valencia/1413400034_720056.html