Els origens de la festa de Cap d’Any se remonten a Roma. En este dia els romans rebien una branca dels arbres del bosc d’Estrenia per a tindre un any de sort. Els valencians, a diferencia d’uns atres pobles, no commemorem el final de l’any, sino el principi del nou any, com a un anhel de noves esperances. Si decembre era simbolisat en un vell, giner es simbolisat pel deu Juno, que en el seu doble rostre simbolisa el final de l'any antic i el principi del nou. El primer mes del calendari romà es Januarius, que rememora la figura del deu de doble cara.

             Antigament, en l'edat mija, l’any començava el 25 de març i fon Pere el Cerimonios qui establi per pragmatica de 16 de decembre de 1350 que a partir del proxim Nadal tota la documentacio oficial fora datada en la Nativitat de Jesus ―Anno a Nativitate Domini―, en lloc de l’Encarnacio ― Anno ab Incarnatione Domini―.

             Havia costum que en acabant la missa del dia 1 es celebrara Consell de la ciutat, una especie d’estat de la ciutat a on es fea balanç i es tractaven els interessos comuns. Era l’unica reunio fixa, puix totes les demes depenia de quan es produia algun fet. La no assistencia ad este primer consell de l’any comportava una sancio. L’assistencia estava oberta a tots.

             L’eleccio dels jurats ―els membres del Consell― primer fon per eleccio directa del rei, fins a 1283, passant a ser per sorteig i insaculacio entre 12 ciutadans i 12 nobles. Estos eren triats el dia de sant Miquel ―29 de setembre―.

             Es en estos moments quan antigament se donaven les estrenes, normalment entre familiars i algunes en un gran valor, en joyes. Estan testimoniades en documents del XIII i XIV. L’exageracio en donar fon objecte d’alguns sermons del XV, que demanaven austeritat, encara que s’ha de reconeixer que estos oradors, es molt possible, que mes per l’ostentacio, anaren en contra de l’orige pagà de la costum. Esta costum, d’orige romana, tambe s’esten a uns atres pobles, com es el cas de Provença ―documentat per J.Amades― a on a finals del XIX tenien la costum d’anar al bosc a fer un ramellet i oferir-lo a familiars com a signe de bona sort junt a fruites.

             En el dia de hui els ceramistes, els vidriers, els ferrers i demes oficis que treballaven en el foc, encenien els seus focs duts per la creença que si se fea aixina s’asseguraven la bona marcha del treball tot l’any. El mestre artesà del taller, en compensacio pel detall, convidava als seus subalterns a un dinar.

             Els romans tambe pensaven que lo que se fea hui servia per al restant de l’any. D’aci que anaren en molt d’ull si deixaven diners o toleraven certes coses, ya que pensaven que els restants dies podien ser iguals, al no poder negar-se a dir “no”. Uns atres pensaven lo contrari; que donar almoina hui podia ser signe de bona sort.

             Entre la gent major era costum molt estesa el de llavar-se el dia de hui per a que donara bona sort.

             La mateixa idea de bona sort s’estenia a iniciar un festeig, demanar ma a donzelles, casar-se, etc. Aixina mateixa, menjar raïm portava diners i que cada gra menjat equivalia a una onça d’or; encara que el sentit actual ―menjar-lo en el sopar― aparegue documentat en Valencia en 1911, possiblement lligat a la produccio del raïm en la vall del Vinalopo. Procuraven evitar matar animals en el dia de hui, puix recordava la circumcisio de Jesus ―primer abocament de sanc sagrada―, event que es celebra tambe en el dia de hui.

             Estava prou estesa l’idea de que un dumenge, Cap d’Any, naixqueren Jesus i Maria, per aço tots els chiquets i chiquetes que naixien baix estes mateixes condicions pensaven que tindrien els favors de Jesus i Maria.

             Els llauradors tenen com a roïns els anys que comencen en dumenge. Per als bochins esta circumstancia era de bona sort, puix pensaven que tindrien poc de treball per l’influix del sant Dumenge, que velava per ells.

             La gent del camp pensava que si Cap d’Any començava en dimarts era un bon any per a plantar arbres i sembrar noves llavors, puix aniran be i prosperaran. Segons la creença popular en este dia Deu creà a les plantes i per este fet creien que tot lo que es plantara en este dia arraïlaria i donaria bones collites.

             Els anys en que el Cap d’Any cau en dimecres son els mes roïns per a començar juïns, puix es pensava que els juges no vorien clares les causes i s’ofuscarien, a banda, es pensava que el juï a Jesus fon un dimecres. Una atra tradicio diu que Jesus naixque en dimecres i que des d’eixe temps cada dimecres ix la mateixa estrela de Belem, pero sense la llarga coa.

             Quan cau en dijous els mariners pensen que sera un any de peixca abundant, perque creuen que en este dia Deu creà als peixos. Tambe pensava la gent que els ous que ixen en els corrals tindrien bona salut i que eixirien rapidament els pollets.

             Tambe antigament es pensava que segons el dia de la semana que començava l’any afectaria una o atra malaltia. D’esta manera pensaven que si començava dimecres serien mes virulents els mals de la gola, el divendres afectava als mals intestinals, etc.

             Un signe de bona sort era menjar-se una ceba hui.

             Una circumstancia que es celebra hui, com ya s’ha dit es la circumcisio del Senyor. El tall del prepuci, practicada per numeroses cultures antigues, es manté encara en algunes religions, entre elles la judeua. Per mig d’este ritual d'iniciacio se produia l’incorporacio a la comunitat, una aliança en la divinitat i una vinculacio al grup, d’aci que fora un acte tan important per als pares de Jesus.

             Entre els hebreus, el llibre del Levitic obligava a circumcidar a tot varo a l'octau dia del seu naiximent. En la cerimonia se li donava nom al recent naixcut. Els Evangelis narren com Jesus passà per este ritual. Per aixo, la festa de la seua Circumcisio es festeja en Nadal.

             Per contra, la festa del nom de Jesus ―difosa gracies a la predicacio jesuïtica durant la contrarreforma― es celebra be el dia 2 de giner o el dumenge, si n’hi ha, entre la Circumcisio i l'Epifania.

             A partir del primer Concili de Jerusalem, la circumcisio, junt en unes atres practiques d'adhesio al judaisme, fon suprimida per l'Iglesia catolica. No obstant, la Circumcisio de Jesus es considerà com un signe de la seua real encarnacio ―era una qüestio dogmatica― i un eixemple d'humiltat.

             En l'Edat Mija estigue amplament difosa la veneracio del sant prepuci com a reliquia sagrada, puix encara es conserva. Esta veneracio s’eliminà en 1900, i encara que s’intentà reinstaurar-lo, no se consegui.