El context de les normes del 14 (I) / J. Masia

2/9/2018

En este nom foren conegudes les normes de Fullana aprovades per les sis assamblees de Lo Rat Penat –no en foren huit–.

En 1913, Jacint Mustieles era el secretari de LRP, era un dels primers pancatalanistes que com sempre anava a rebuf del dictat del Nort. En aprovar-se les normes de Fabra, en fortes disputes que serien solventades en l'aplanadora politica, Mustieles pensà que era necessari que l'institucio valenciana les adoptara (lo mateixet que ha fet la AVLl en la norma diacritica de l'IEC). La resistencia valenciana paralisà l'intent i aixina el ratpenatiste hague d'enviar la norma catalana a quatre personages valencianistes per a que les revisaren: Josep Martinez,  Eduart Genovés, Josep Nebot i Lluïs Fullana. A lo llarc dels articuls reproduirém les contestacions dels quatre valencians extretes de l'investigacio realisada en el Fondo Fullana.

La proposta normativa de Josep Nebot no tingue l'exit que se li presuponia, en una epoca de caos ortografic tingue la valentia d'arreplegar el testic, pero no fon lo suficientement valorat. Tampoc acabà de convencer les seues influencies del castella, aço fon motiu de polemica en Gaetà Huguet, mes influenciat pel frances, i tambe es trobà en un prologuiste de la seua obra com Teodor Llorente en que li separava l'orige i el model de llengua, el patriarca creïa en l'unitat de la llengua i en un valencià mes arcaisant, representava com tan be defini Antoni Igual als poetes de guant versus els poetes d'espardenya, en Constanti Llombart al front.

 

En 2004, Josep Climent publicà en "L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira" la resposta de Fullana al requeriment, fon la mes extensa, era un document mecanografiat en el que algunes pagines no es troben en el Fondo Fullana (pp. 10-12 i 15).

A continuacio analisarém les contestacions a l'encomanda de Mustieles, en primer lloc la del conegut Josep Nebot, destacat pioner en l'estudi del valencià, no nos consta la seua publicacio en anterioritat, per la qual cosa es tractaria d'un document inedit.

Josep Nebot entrà a revisar-les punt per punt. Encara que no poguera ajudar a Fullana tot lo possible en l'elaboracio de les normes, perque faltà el 24 de març de 1914, si que havia de coneixer de primera ma l'obra del castellonenc, es provable que llegira l'opinio d'este sobre les normes de Fabra.  

Com no pot ser d'una atra manera fare transcripcions i no adaptacions o translliteracions com fan uns atres. Es importantissim mantindre l'ortografia original de cada autor, mes encara en un assunt a on la batalla ortografica era el nucleu de problema a investigar, es dir, es tracta de practicar l'honradea intelectual.

Nebot com els atres revisors, excepte Martinez, entraren a analisar les 24 normes del catala i acceptarien alguns punts, com faria Fullana, i en rebujarien uns atres perque no eren formes valencianes i per tant no es podien aplicar en la nostra nacio.

Aixina comença la carta:

‘Sr. President de la Secció de Literatura de Lo Rat Penat

Sinyor y amic: En la consulta que eixa secció mos fá als socis que no puguerem asistir á la reunió del día "pera procurar una armonía en la cuestió ortográfica, hía un punt ductós qu'es el següent: ¿Les Normes ortogràfiques del Institut d'Estudis Cataláns, li han segut enviades á Lo Rat Penat á fí de que els escritors valenciáns manifesten la seua conformitat ó no conformitat en elles?

Si es aixina, y Lo Rat Penat creu que els valenciáns devém emplear en lo erudit la llengua catalana, deixant el dialecte valenciá pera la literatura popular, en tal cas devém conformarmos en lo que l'Institut fassa, si bé exigintli que conte en nosatros y consulte la nostra opinió avans de pendre acòrts; còsa que crec no ha fet hara.

Pero si, per el contrari, la reunió del día 11 no té res que vore en los treballs del Institut d'Estudis Cataláns y de lo que se trata no es de respondre á requeriments de dita entitat sino de arreglarnos nosatros en familia independentment dels cataláns, me pareix mol be que prenguém com á base les normes del Institut pero fent elles algunes variacións que son precises per les diferencies fonètiques que hía entre el llenguage parlat en Valencia y en Catalunya y per les diferencies ortográfiques dels nostres clasics y els cataláns desde el sigle XV hasta el día de huí.

 

Imagens: Josep Nebot i Perez, Dossiers vila-realencs - WordPress.com
                             Tratado de Ortografía Valenciana Clásica, Josep Nebot, Biblioteca Valenciana Digital

 

J. Masia