Hui, llevant archius del movil que me'l saturen m'he trobat en una soflama en format de cartell advocant per la pelegrina unio entre els valencians que a bon segur molts de vosatres l'haureu rebut en els braços oberts.

            No tots lluitem per lo mateix, ni tots son coherents en els postulats que diuen defendre. Ya saben l'aigua i l'oli no es poden mesclar.

            "¿Qué nos passa?", acaba preguntant. Nos passa que nos la colen una darrere d'una atra i encara estem esperant la següent, disposts a que nos la tornen a colar.

            El nostre moviment s'ha caracterisat ─almenys des de la transicio─ per ser un fluix de reaccio davant de l'agressio catalanista, per contra, hem contat en exigus eixemples de valencianisme, de desenroll de les nostres virtuts, capacitats i caracteristiques, es dir, aportacions en positiu per a la nostra societat i cultura.

            Hi hague uns pocs que es dedicaren a lo que nomenaren com a "valencianisme de construccio", caracterisat per un despreci absolut cap als que actuaven per instint "a la contra", en defensa de lo propi, i per un acostament mes que cridaner i sospitos cap a la llinea oficial a la que li otorgaven els respectes que negaven als valencians que actuaven de cor.

            En este moviment s'atribuien, inadequadament, la prerrogativa de nacionalistes, anteponent el nacionalisme en si al valencianisme... Es com si defengueren a mort la seua nacionalitat, pero sense importar-les de quín païs. Patetic. No es d'estranyar que estos falsos profetes del nacionalisme acabaren alguns en el PP, uns atres en el PSOE, i uns atres en Compromís. Per ad ells lo important es ser nacionalistes, no la nacio que defenen. Els te igual defendre la nacio espanyola que a la suposta nacio catalana. Mai han cregut verdaderament en la nacio valenciana. Mentres que el valencianisme ha rebujat al catalanisme, no ha fet lo mateix en l'espanyolisme, aço es el gran erro, perque estos dos nacionalismes volen acabar en nosatres.

            ¿En qué nos hem equivocat els valencianistes? No hem donat eixida a les inquietuts dels activistes de cor i de sentiment, mes alla de la reaccio davant de les continues agressions eixercides incessantement tant des d'instancies catalanes com castellanes. Nos hem fet reso mes de les primeres que d'estes ultimes. De fet, molts valencianets consideren als castellanistes ─la finalitat dels quals es eliminar la presencia de la llengua valenciana─, companyers de lluita. Ens ha faltat escampar l'ideologia d'estricta obediencia valenciana.

            El PP ha venut a la societat valenciana i a tot l'Estat la fi d'un conflicte, que es troba enquistat, aportant com a solucio la creacio de la AVLl, entitat destinada a oficialisar el catala. Com a complement ha negat, silenciat i manipulat tota reaccio en contra, per vilurenta que fora, afirmant que la societat accepta esta solucio.

            El fals consens al voltant de la llengua valenciana implica la negacio d'esta. Resulta complicat arribar a un consens quan "els teus representants" actuen en minoria, i mes quan el seu astronomic sou depen de defendre o no eixe consens. La compra de voluntats i de vots ha segut una constant en territori valencià per part del PP.

            I no obstant, a pesar de tot lo fet contra la llengua valenciana els del PP encara es presenten com els valedors de la mateixa, son els primers en protestar per lo que dictamina l'academia que ells crearen per a negar el valencià. I lo mes inaudit, els valencianets els voten per a "frenar el perill catala".  El maxim perill son ells, que fan catalanisme tildant-lo de valencianisme.

            En el PP ho tenen molt clar, la majoria del nostre poble es analfabet, no coneix la seua llengua, per tant, mentrimentres li diguen valencià i utilisen algunes formes que el poble reconega com a propies, el proces de substitucio gradual del valencià pel catala pot alvançar sense practicament resistencia, i la poca resistencia que troben es facilment manipulable i amagable.

            Tornant a la soflama en forma de cartell. No se certament qué em dona mes repugnancia si l'afirmacio de: "l'actitut de rebuig davant del mateix problema, es lo que nos diferencia a uns i a uns atres valencians". O l'acceptacio del despersonalisador terme "Comunitat Valenciana" per a referir-se al nostre territori ─per molt oficial que siga el terme─, o la falsa prerrogativa de l'unio baix la pretesa lluita comuna pels mateixos ideals...

            En primer lloc lo que nos ha d'unir no es una "actitut de rebuig" ─reaccio davant d'uns determinats atacs─, sino el nostre amor per la terra valenciana i els valors del valencianisme. La defensa dels mateixos, la seua difusio i el seu conreu ─aço rep el nom de nacionalisme─.

            El reaccionar front a un atac a la nostra identitat pot obrir els ulls, pero no ha de ser el nexe d'unio, ni l'objectiu. Allo que nos aglutine ha de ser el compromis per fer realitat, dia a dia, el nostre fet diferencial.

            Els valencians han de diferenciar entre mostrar apoyo a una causa, cosa molt lloable ─pero poc util en la practica─, i treballar per a que eixa causa triumfe, tire avant i siga una realitat. 

            De no res aprofita afirmar que se defen a la llengua valenciana si quan arriba el moment, nos excusem de deprendre-la a escriure i a parlar-la correctament. La defensa es torna inutil si no l'acompanyem d'un us habitual de la llengua que ajude a mantindre-la viva. Estem matant la llengua si als nostres fills els neguem l'oportunitat de tindre al valencià com a llengua materna. Lo mateix ocorre si donem soport a iniciatives que reduixen el numero d'hores del nostre idioma en les escoles.

            Llengües poderoses i molt implantades com el grec o el llati han passat a ser llengües mortes. Encara son ensenyades a nivell academic, pero carixen de parlants. No els ha valgut ni el reconeiximent internacional ni l'academic. ¿Voleu que el valencià passe a ser una llengua morta? ¿o vos conformeu en que se li diga valencià al barrejat o hibrit que ensenyen en les escoles i finalment al catala pur que imponen en els cursos superiors, com propugna el PP?

            No ha de ser l'actitut de rebuig davant d'un mateix problema lo que nos diferencie i aglutine, sino el nostre compromis aixina com la nostra resposta davant d'eixe problema i la manera de donar-li solucio.

            Alucine en colors en vore dins de supostes manifestacions valencianistes agrupacions en defensa del castella, es dir, contra el valencià. Defenent valors contraris als interessos dels valencians de la ma d'aquells que supostament defenen a la llengua valenciana.

            Senyors ningun valencianiste que ho siga pot defendre reduir la quota d'ensenyança del valencià. S'ha de lluitar per a que lo que s'ensenye siga valencià i no una atra cosa. La llengua valenciana pert si es substituida per qualsevol atra llengua, tant si es catala com si es castella. La participacio en estes manifestacions d'alguns partits, supostament valencianistes, donant soport ad estos postulats deixa molt claret l'importancia de la llengua valenciana per ad ells.

            Aço contesta a la pregunta que fa la soflama "¿per qué no nos juntem d'una vegada per totes...? Perque es una falacia lo que diu a continuacio, no es cert que tots tinguen la pretensio de lluitar per la grandea del nostre regne de Valencia. No val lluitar per les grandees del passat i reduir tota la lluita a que estes se reconeguen i manco si supon renunciar a tindre un present digne.  

            El valencià com el llati o el grec tingue un gran passat, alguns no nos conformem en delectar-nos per allo que forem i treballem per tindre tambe un gran present i millor futur.

            Des d'Accio Nacionalista Valenciana lluitem dia a dia per a normalisar l'us de la llengua valenciana. L'utilisem com a llengua vehicular. No acceptem diluir la nostra riquea lexica dins d'un atre sistema llingüistic que no nos reconeix entitat propia. Com tampoc consentim la sistematica substitucio del valencià per unes atres llengües. No importa quí siga el suplantador, dona lo mateix que siga el catala o el castella, el resultat es el mateix. La llengua valenciana pert. 

            El moviment de confluencia llingüistica entre la normativa valenciana ─normes d'El Puig─ i la catalana ─AVLl─ propiciada per la RACV ha segut el major atentat perpretat contra el moviment valencianiste i la llengua valenciana. Mes greu encara que la creacio de la AVLl, perque ha segut dut a terme pels "nostres" contra els nostres i contra la llengua valenciana.

            Tota llengua en perill d'absorcio per una atra ha de maximisar les seues diferencies per a garantisar la seua supervivencia, tal i com indiquen tots els manuals de sociollingüistica. Minimisar-les com ha fet la RACV es deixar el cami pla per a que tinga lloc dita absorcio.

            ¿Valencià tu qué vas a fer, deixar absorbir, confluir, substituir, diluir la llengua valenciana o lluitar al nostre costat per la seua supervivencia? Apunta't als cursos de llengua valenciana de l'Institut d'Estudis Valencians. Utilisa la llengua valenciana en normalitat, en el dia a dia, en el treball, en la tenda, en familia, en els amics, en les teues notes fetes a ma o digitals, en tot moment, parla valencià.

            El valencià es una llengua viva, no la deixes morir.

 Miquel Real