El caracter superestructural del pancaespanyolisme l’observem en que la produccio es basa en reproduir les condicions de reproduccio. Es repetix sempre la mateixa historia, tambe en el PP i VOX. El llibre del repartiment de tots els partits politics dona l’historia a l’espanyolisme i la llengua al pancatalanisme. Es cert que els pobles resistixen, pero la nostra identitat dominant dual (sentir-se tan espanyol com valencià), la regionalista, es la que manté un statu quo injust i denigrant per a l’identitat social positiva dels valencians.

¿A ón estan els beneficis de la dualitat? Puix ser l’autonomia pijor finançada i es que la sumissio no porta res bo, aixina que quan manco espanyols i mes valencians sigam nos anira millor, recobrar l’orgull, l’empoderament per a reclamar en veu alta lo que nos pertany passa per fer-te valdre perque ofrenar a canvi de res es objectivament perjudicial. La dualitat no te suc ni muc. ¡¿No observen que te igual quí governe que sempre estem atrapats en el temps, en un bucle infinit?! Es senzill, si volen canviar-ho, facen coses diferents.

Esta qüestio identitaria i la lluita ideologica es mes que ignorada pel 99,9 % de la poblacio, mes encara, es la mentira fundacional dels farsants regionalistes o valencianets la que prostituix l’idea original valencianista que rebujava el centralisme i el catalanisme en identica proporcio. En temps de Franco, eliminaren el component anticentraliste, deixaren el dominant anticatalanisme i reduiren, assimilaren el valencianisme a sentir-se mes espanyol que ningu. I aixina nos lluix el pel.

En democracia, part del valencianisme rossegava esta pesada carrega d’incompletut ontologica perque considerar-se nomes valencià era minoritari. Si creus que no pots es perque has interiorisat una creença que te domina, l’impossibilitat es creada, te un orige artificial en interessos espuris. Eres victima d’un llavat de cervell, perque el ser huma no te un sostre, simplement algu interessat li ha ensenyat que les llimitacions mentals son reals i aço no es cert. Hem de tindre la ment oberta per a ser lliures.

Els regionalistes conviviren i acabarien per dominar al valencianisme nacionaliste eixercint de perfectes quintacolumnistes, sempre els mateixos bochins i les mateixes victimes. La consciencia o inconsciencia poc importa quan el mal està fet, els nacionalistes han destacat per una defensa integral i superior de la nostra identitat, i en especial de la llengua valenciana, sobre els atres que ocupen el lloc visible i als que no els importa gens ni miqueta que alcem el coll.

El paquet indivisible, RACV, LRP, PP, VOX i Las Provincias imponen un nouvalencianisme superficial, folcloric, sense força per a construir el nacionalisme necessari per a recuperar l’orgull de sentir-se valencià, aço es un crimental. I esta incapacitat cognitiva revela quí es el seu enemic, el mateix que sempre arracona perque okupa el lloc d’uns atres als que diu representar, pero que nomes manipula per a evitar que descobrixquen el crim: el rei va nuet i la mentira fundacional. El regionalisme practíca l’intrusisme i es el major enemic del nacionalisme valencià. Confirmat i patit.

El pancatalanisme destaca, en la brocha grossa, el caracter regionaliste perque sap que es la part mes debil d’un conjunt heterogeneu que fa passar com homogeneu. Carrega en les esquenes nacionalistes les miseries i les inconsistencies, inclus les del regionalisme mes autoctonista com puga ser el de la RACV o Lo Rat Penat, pero tambe variable i adicte al doblepensar per estar somés al dictat dels pancaespanyolistes de PP i de VOX. Fa mes de vint anys que molts no els reconeguem cap autoritat, està escrit i ben explicat, inclus per a panolis. Ningu es pot sorprendre si llig una miqueta i no pot ignorar-ho i ficar-nos a tots en el mateix sac sense cometre una injusticia: crear un esterotip, fomentar els prejuïns i practicar una actitut estigmatisadora o censora.

Archiu ACNV, elperiodico.com.