El «mal dels valencians» (i II) / per Antoni Fontelles

19/12/2019

             I ya que parle de futbol, hauriem de prendre nota de l’esforç que feu el Llevant UD, el soci majoritari i la directiva, fa uns anys, per a evitar caure en mans d’un ‘meriton’... i no fon perque no hi havia, en son moment, veus autorisades que defenien esta solucio (es pot recorrer a l’hemeroteca)... en una decisio valenta s’optà pel cami dificil, aguantar, treballar i preparar... i el resultat està ahi. ¿Cóm que encara no li han reconegut –nos han reconegut– el dret a la copa que guanyà el Llevant en temps de la republica? ¿Li farien lo mateix al Barcelona o al Real Madrid?... ¿o fa anys que ya la tindrien en el palmares i en les vitrines?

             Pero es que tambe callem quan els bancs van deixant, a poc a poc, els nostres pobles sens oficines... i no es perque no guanyen sino que no guanyen els diners que volen... Per contra alguns d’ells estan obrint unes superoficines que pareixen botigues de lux, per a la gent ‘guapa’ i en ‘possibles’.

             Pero es que callem quan l’Unio Europea accepta les importacions agricoles que danyen la nostra economia... perque hi ha uns atres interessos... mes grans i mes forts... o quan prohibixen pesticides que no poden usar els nostres llauradors, pero si que poden aplicar-los els països productors que nos fan la competencia, ¿quína llogica te?... la dels diners i la d’una Unio totalment burocratisada i aliena als ciutadans que ha de protegir.

             Protestem ¿i qué?, perque tenim un finançament injust... mentres n’hi ha privilegis –aci i en Roma–, si, son privilegis, en Navarra i el Païs Vasc, derivats de no se quín dret historic... ¿i nosatres qué som?, ¿no tenim un passat tan valit i singular com els atres? I no es que l’esquerra no s’atrevixca a tocar-los, es que la dreta tampoc...

             I tambe callem quan la catalanisacio idiomatica es un fet... consolidat... cert que alguns alcem la veu i denunciem, pero els pares i les mares ¿s’organisen d’alguna forma per a evitar-la?... no, que si no suspendran a mon fill. Provablement els aplicadors de la llei seran els mateixos que ‘comprenen’, ‘aplaudixen’ o ‘demanen’ la desobediencia al ‘estat’ que te lloc en Catalunya. Alli la dissidencia es un dret, aci una lacra que es castiga... i lo que es mes kafkia encara, els que aci son discriminats per motius idiomaticoculturals son discriminadors al mateix temps dels que no pensem com ells i no nos agenollem davant de determinats partits... ¿pose noms?

             Molta gent es queixa, es que no hi ha res per a defendre’ns, es que no es publiquen coses, es que no se a ón informar-me... i quànts llibres compre, a quàntes conferencies assistim, en quí m’ajunte per a fer mes força, qué puc aportar yo... Yo els ho dire... cents o doscents eixemplars venuts ya es un exit editorial... els qui escrivim no ho fem per diners, perque no es paga ni la centesima part de la faena... pero es que... gastar-se deu o quinze euros... una montanya...

             Organisacio, colaboracio, ajuda... poca o ninguna. Yo, yo i els meus, lo meu i yo.

             Com dia el comte duc d’Olivares, es que els valencians son “más muelles”...i provablement tenía rao.

Imagens: Wikipedia-Magnus Manske

Antoni Fontelles