El matrimoni homosexual: ¿Quí soc yo per a jujar a un gai? / Per J. Masia

28/9/2014

  Sempre he cregut que l'Estat te uns llimits que son la vida de les persones, la seua part privada, lo que mengen, lo que pensen, lo que lliggen, les seues relacions sexuals, dispondre de sa vida com per eixemple en l'eutanasia. En resum, lo que els fa diferents de la massa social. Està clar que es molt complicat establir un criteri univoc, perque cadascu tenim una idea al respecte.

 Un Estat autoritari de dretes, d'esquerres o religios lo primer que vol conquistar es el camp privat de les persones, els seus cervells. La repressio, la policia i les lleis ya s'encarreguen de mantindre l'orde en el area publica. Ya Althusser escrivia que l'Estat es manté perque utilisa l'aparat ideologic i el repressor, per aço hem de defendre la llibertat constantment.

 En l'assunt del matrimoni homosexual tenim dos postures enfrontades politicament: la dreta creu que el concepte matrimoni es exclusiu de l'unio entre un home i una dona, mentrimentres l'esquerra planteja que es l'unio de dos persones que es volen.

 Un punt a senyalar es saber si existixen paraules que tenen copyright com es el concepte matrimoni, pareix que sí, com les immatriculacions (mesquita-catedral de Cordoba apropiada i registrada per 30 €). El que vol controlar la llengua vol dominar els cervells. El bisbe Reig Pla, valencià i un "poquet" conservador, vol llevar la paraula matrimoni per als homosexuals, no sense aportar riquea lexica al diccionari, nomena ad estes unions com AMS (Atraccio sexual cap al Mateix Sexe). Si tot l'assunt es resolguera quedant-se en propietat la paraula i acceptant-ne el colectiu homosexual una atra, a lo millor ya estaria tot resolt. Pero darrere hi ha una carrega ideologica que va mes alla de la semantica, ya es de sobra coneguda la representacio social de l'homosexualitat, a través de la quantitat d'adjectius despectius que les religions els han dedicat, basicament es un "infern" i "es una malaltia" "una infeccio", el Bisbe de Malaga compara l'unio homosexual en la d'una persona i un gos, curiosament, està molt llunt de les frases del seu lider, el Papa Francisco que no a soles no condena estes practiques sexuals sino que ademes creu que se'ls ha d'integrar en la societat, "si algu es gai ¿Quí soc yo per a jujar a un gai?", pero... ¿En qué quedem? Està clar que tenen un greu problema de coherencia interna. Hi ha una cosa que es diu l'espirit del temps, se sol impondre als intents de retornar al passat. 

 Considere que la Carta de Drets Humans es el major referent etic del que disponem, i si com s'explicita no pot existir discriminacio per sexe, l'assunt per a mi ya està resolt. Yo no me veig censurant o vilipendiant l'opcio sexual que lliurement trien dos persones i que no afecta a una tercera. Lo que fan dos persones en el salo de sa casa, no afecta a cap tercera, les persones som alguna cosa mes que sexe. Els de dreta afegiran els greus problemes que patixen els chiquets de pares homosexuals, pero no criticaran els prejuïns i/o els acossaments als que son somesos en la vida social pels que tenen els mateixos plantejaments homofops, aço sí crea problemes en els menuts. Esta defensa a ultrança de l'infantea contrasta en la laxitut dels casos de pederastia, fins al punt que el Papa Francisco ha demanat perdo varies vegades, crec.

 Estaria be que l'esglesia deixara de dir barbaritats sobre els homosexuals i que els respectaren d'una vegada per totes, ya toca, que deixaren d'acossar afirmant que la seua conducta es desviada, que son malalts, escampar prejuïns i escriure i dir tantes estupidees. Que facen mes cas al seu superior i si no puix que el Papa els retire a una caverna (que siga gran que si no estaran molt apegats).

 Els unics malalts  son els fanatics religiosos, els talibans, de qualsevol religio, que es dediquen a acossar, a fer la vida impossible i assessinar als homosexuals. Si volem respecte, hem de respectar.

 ¡Viu i deixa viure!