Comencem pel primer terme, el pancatalanisme, he repetit que es este i no ‘catalaniste’ es el que definix perfectament a l’enamorat valencià en complex d’inferioritat. La definicio i diferenciacio la feu fa mes de 100 anys l’escritor catala Antoni Rovira.

Catalanisme es la volença per lo propi, lo que es natural i recomanable. Admire la consciencia nacional dels catalans, ho repetire les voltes que faça falta. Fora de la Catalunya estricta -com dirien- tots son pancatalanistes. Mes facil encara: ser catalaniste es bo −es lo mes natural: com el valencià que es valencianiste−, pero ser pancatalanistes es molt roïn, perque amplien l’espai vital mes alla de les seues fronteres. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots.

El problema es que les identitats en conflicte (valencianisme, espanyolisme i catalanisme) tenen objectius antagonics que pocs capten. Es igual d’antivalencià, un nacionaliste imperialiste, essencialiste, historiciste i supremaciste que defen els Països Catalans que el que ho fa per “una, grande y libre”. Convergixen en que son dispositius de buit de la diversitat cultural, son maquines d’uniformitat que basen sa estrategia en maximisar les semblances i minorisar les diferencies. El valencianisme que presenten està aiguat, es un mig i es sempre incomplet.

El ministre de Cultura, Ignacio Wert, confessà en seu parlamentaria que volia ‘espanyolisar’ als chiquets catalans, li faltà dir que era un objectiu general. El pancatalanisme vol catalanisar-nos i el valencianisme vol l’empoderament i recuperar l’orgull de sentir-se fills de la nostra terra. L’espanyolisme, el catalanisme i el pancatalanisme son antivalencians, negacionistes, s’afirmen i construixen a costa de la destruccio del valencianisme. El descapcen, el desmembren, el reduixen i el compacten per a servir-lo com un producte elaborat, aço si, en una dosis minima d’orgull autocton de curt recorregut, necessaria per a obrir les portes de la ciutat i inofensiu per a conseguir com volia Falange una ‘unidad de destino en lo universal’: un gran Espanya o una gran Catalunya.

Les identitats son manifestament incompatibles i el fals dilema que es plantejava en el primer terç del s. XX: o Jaume I o el Sit, excloïa l’alternativa autoctona, la genuïna.

Al cap i a la fi, l’objectiu de les identitats foranes es conseguir el canvi cultural a través del l’adoctrinament escolar i universitari. Instrumentalisen lo valencià convertint-lo en un objecte terciari per a servir als seus espuris interessos i somés al dictat de la patria gran −aliena−. Per a que ho entenguen be els castellanistes de cos i ment: “Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”; en valencià, Estanislau Alberola escrigue que tant corre la baya com el tort (es referia a dos pelages de cavall o egua, el primer blanc groguenc i l’utim blanc i negre).

Un atre terme es blaver, es un insult dels pancatalanistes que molts valencianets adopten, mentres que els primers guilopos acaben per robar-los l’adequat: valencianistes. Predique en el desert, no hi ha manera de que s’entenga i representa el coromull de l’estulticia. Es com si els jueus adoptaren per autodenominar-se u dels insults nazis, sería esperpentic. Pero per aci es normal estar molt pagat de ser blaver i es curios perque en la senyera “estelada” catalana porten un triangul blau -tampoc s’han parat a pensar que son blavers-, per contra, la real senyera estrelada es un rectangul. Espai perque hi ha molt d’incult que no sap distinguir estes dos formes geometriques, quan veuen la nostra entren en convulsio confonent-la, llastima que no existixca la combustio espontanea com a reaccio a l’arrancada histerica de l’ignorancia activa.

Per ultim, el concepte pancaespanyolisme, l’utilise a sovint i pareix prohibit per al 99.9 % dels valencianistes i valencianets. Menys mal que no cobre copyright. En este cas la rao es obvia, un moviment majoritariament de dretes i regionaliste, quan no centraliste, d’identitat majoritaria dual −tan espanyol com valencià− no li entra en la mollera que els dos, a priori, adversaris −espanyolisme i catalanisme− mantenen una relacio simbiotica, activen el paracrim mental perque es anatema, es ceguera ideologica. Pero els fets demostren lo contrari, he documentat centenars de casos en els meus llibres, pero es que ademes totes les semanes tenim alguna estupidea del PP o VOX relacionada en la llengua valenciana.

Imagens : archiu ACNV