El clima social contra el PP de Carlos Mazón se’l buscà ell a soletes, el cantautor recitava que no “estaba muerto, estaba de parranda”, com Susana Camarero i companyia quan la gent s’ofegava. Quan la vicepresidenta, que te la figa com un cabaç, fon informada de la situacio nomes se li ocorregue dir: “Jope, si necesitas algo nos dices”, i a continuacio se’n ana a repartir premis. L’exsecretari del PP, el delinqüent Ricardo Costa, afirmà que la festa en el PP mai s’acaba. Cert.

Estan senyalats per una negligencia i incompetencia de gestio supines, perque les morts eren evitables, com demostri en una serie d’articuls sobre la dana i que mes tart, la juge de Catarroja −a la que han desprestigiat, ¡cóm no!− ha ratificat fil per randa lo que escrigui abans de l’intruccio. Pero aço, ¡qué importa als fachablavers! El seu objectiu no es la veritat sino fer caure al govern illegitim, bolivaria, comunista i terrorista que tambe matà a Manolete.

El deliri populariste es sideral, consideren que no son victimes perque estan politisades, ¡cóm si la segona condicio eliminarà la primera! L’absurt es considerar a tots els morts com afiliats a Compromís o al PSOE, ¿que no en moriren del PP? En tot cas, els associats i no associats patiren una direccio o no direccio homicida. I per a quede negre sobre blanc: el maxim responsable ha de ser el que dicta la llogica, la llegalitat i la rao, per tant, el que tenía la competencia exclusiva era la Generalitat Valenciana. I es un fet incontrovertible per molt que els mantafulers desvien l’atencio.

Com sempre, els valencianets repetixen el relat neofasciste al peu de la lletra, es dediquen en cos i anima a difondre per les rets l’impostura, en la pocavergonya de fer del simplisme mes tosc i de brofegar la seua ferramenta de comunicacio i de la mentira la base fundacional del seu relat (poden consultar les boles de la dana en un articul d’Antoni Fontelles). Si mes del 90 % de les mentires son creades per la dreta, parar l’atencio o posar-les en quarantena evitaria l’engany, ara, si u vol caure en el parany... es que te el cervell d’un estornell. Ni avisant-los.

Els tenen igual els fets, perque tot val per a atacar al “perro” Sánchez, llavors, la moral i l’etica, agarrades de la ma, es despedixen junt a la veritat d’este mon. El mantra de que el fi justifica els mijos es del tot insostenible.

Com diria el lletraferit Umberto Eco, la ret es una barra de bar a on els estupits que poca gent escoltava, pel milacre dels algoritmes i l’escasea d’empatia, etica i honradea escampen per tot arreu.

Contra la mentira sempre la veritat per davant i esta no es una opcio nomes personal, es una exigencia grupal que molts blaverets (els farsants que es peguen colps en el pit i son votants acerrims de pancaespanyolistes), podrien apuntar-se-la. Si els malvats pancatalanistes menten, ells tambe ho fan i per lo tant, no son tan diferents, son mes pareguts de lo que voldrien i nomes l’ignorancia els salva de la negativa autopercepcio.

Imagens: imdb.com, revistamercado.do.