El pragmatisme sobre els principis / J. Masia

4/9/2017

Grosso modo, el pragmatisme afirma que lo que es util es verdader. Son els efectes practics els que regularan l'accio. Atencio: eliminen de l'equacio l'etica o els principis, aixina que valen mes per lo que callen que per lo que diuen. La miopia voluntaria nomes els deixa vore el curt determini, el ara, son tacticisme pur, supervivencia immediata; son els esclaus mercenaris del present, els principis del passat i la coherencia futura son elements inexistents. El futur a soles els interessa perque nomes en ell es perpertuaran.

L'us d'una idea filosofica per les persones –inclosa l'activitat politica– sol derivar en interpretacions infames. La brillant economista Joan Violet Robinson es referi a bona part de l'interpretacio de John Maynard Keynes com a "keynesianisme bastart", a causa de la tergiversacio que feren del seu mestre. Practica tan tipica dels ignorants o manipuladors, util perque rebaixa la complexitat d'enteniment del concepte filosofic. Ademes evita la llectura de les multiples branques en formes d'escoles desenrollades entorn al fenomen. Estos procesos sicologics de transmutacio, reconstruccio o alteracio son tan necessaris com perillosos. La falacia de l'home de palla es una mostra i per aço Gaston Bachelard afirmaria al respecte que la simplificacio no es simple, es una simplea.

Quan estava en el sindicat universitari Taula d'Estudiants Valencians, el representant que traguerem en la Facultat de Filologia –que mes tart sería un eminent lletraferit– era membre de la junta de govern i demanà al colectiu l'autorisacio per a escriure en catala. Ho justificava perque obtindrien mes vots en un ambient hostil. Li comenti que el fi no justificava els mijos. En les següents eleccions pergueren l'unic representant en esta facultat. I es que la coherencia, la consistencia, es mes important de lo que es creuen alguns i no hi ha manera de que els valencianets ho entenguen. Massa per a la carabassa.

En fi, el pragmatisme sol ser una mala idea, una mala consellera; de fet la trobaran sempre darrere de totes les guerres i genocidis. Fiquem alguns eixemples: la guerra preventiva; per esta rao abandonariem el valencià i parlariem en chinenc o angles per ser mes util i verdader; nos passariem al catalanisme o a l'espanyolisme perque alli es viu millor; no protestariem, que ho facen uns atres i nosatres arreplegariem els guanys; es mes util triumfar sense combatre, com afirmaria el Sun Tzu espanyol Mariano Rajoy, etc.

 

 

Qüestions estrategiques, tactiques o operatives poden obrir forts debats dins de l'organisacio, pero la majoria de vegades no tindran grans repercusions, per contra, les diferencies ideologiques rebentaràn una associacio o partit mes pronte o mes tart –ara, si lo que els unix com a grup son els diners, puix no– .

Sería per ad alguns sobrehuma, mes alla de les seues llimitacions intelectuals, reflexionar sobre cóm l'estrategia podria obrir un forat, com l'iceberc en el Titanic. Una pista: puix perque darrere s'amaguen conviccions. Prejuïns que per definicio haurien d'estar absents en l'us pragmatic. El recurs pragmatic ha de ser necessariament restringit. Utilisar-lo supon elaborar un raonament lo suficientment potent per a no tindre en front un contraargument raonable o del mateix calibre –que sera quasi sempre inutil perque biaixa l'etica, la rao i la veritat–. El problema es que coneixem que la voluntat val o pot mes que la rao. La trascendencia d'est instrument la podem observar en tots els ordens de la vida.

En ACNV ho hem dit moltes vegades, els tres principis irrenunciables son: regne o nacio valenciana, llengua valenciana i real senyera. Per contra, per pragmatica alguns es fan fotos en el PP i uns atres intenten convergir en la AVLl la que els ha donat –mereixcudament– la patada al cul.

Un dia alguns nos alçarem donant la rao ad aquells que llegiem i nos contaven que l'economia es molt important. Keynes tenía rao: l'economia es massa important per a deixar-la en mans d'economistes. El neolliberalisme no es millor que el pancatalanisme o l'espanyolisme, es pijor encara, son ideologies de poder que ningunegen als valencians i utilisen el pragmatisme com a bandera. Els tres elements componen lo que he nomenat la triada perversa. Si el valencianisme vol considerar-se distint, ha de tindre principis diferents i actuar d'una atra forma, si no sera lo mateix. Si la temeritat dels ignorants foren euros, en Valencia tindriem a tots els multimillonaris... dels multiversos.

 

Imagens: Bob Esponja, emaze.com
                            Rajoy i els seus principis, wordpress.com 

J. Masia