Imaginem que tenim una companyona de treball a la que li agrada la dança o el malabarisme. Imaginem que nos vol fer una demostracio, en una empresa privada se faría en el menjador sense mes trascendencia, possiblement. 

Constatem que la treballadora es funcionaria de l'administracio i que realisà el ball en el centre social de Patraix davant dels companyons. La ballarina es quedà en un subjectador i un pantalo curt. Fins aci podriem pensar que es tractava d'una funcio artistica, pero el diari Levante (23-12-17) la qualificà de "erotic-circense", uns atres podrien pensar si era necessari l'exhibicionisme, per quedar-se en lo justet i necessari; està clar que tenía habilitats en els hula hoops, pero el lloc no pareixia ser el mes adequat. Poden vore un curt del video de l'actuacio http://www.levante-emv.com/valencia/2017/12/23/actuacion-erotico-circense-funcionaria-centro/1658503.html 

Si considerem, com s'escriu en la noticia, que es realisà en el desacort d'algun sindicaliste –la noticia no arreplega les raons aduides–, sería facil pensar que podria tindre una trascendencia i una repercusio publica, un erro de calcul que un politic o una persona en dos dits de front no pot cometre. No pareixia que estigueren cantant la canço de Ramoncín "litros de alcohol corren por mis venas mujer", es dir, que l'espectacul estava organisat en premeditacio, alevosia i diürnitat o nocturnitat. 

Alli estaven, per a mes inri o per a major gloria del morbo periodistic, el coordinador general dels Servicis Socials, Ferran Senent, i la regidora d'Igualtat, Isabel Lozano. Els dos, si mirem els seus curriculums pareixen que saben de qué va la seua faena, per lo manco com a experts, pero com a politics tinc les meues reserves. En esclatar la carcasa de l'espectacul, la fugida cap avant de la regidora fon com a minim curiosa (m'he contagiat de la bondat i de l'espirit nadalenc); li havia demanat a l'artista funcionaria que fera el ball del ventre perque empodera –no sabia yo aço–, i afirmà que no es tractà de cap acte de "objectivacio" de les dones perque la treballadora està "superempoderada". Tot fon molt "familiar", "esta funcionaria hace actuaciones de circo y le hacía ilusión enseñarlo a sus compañeros. Nada más",  aixina que "No caigamos en un puritanismo absurdo". Son unes declaracions inusuals, en poca o nula autocritica, que desconeixen el concepte d'oportunitat o idoneïtat. De tot, lo que mes molesta sense dubte es la doble moral. Si ferem un experiment mental i aço haguera ocorregut en epoca del PP ¿qué hagueren dit les i els feministes?, ¿lo mateixet?, ¿segur? Me caigui de menut en una marmita que portava una pocio ultra d'escepticisme radical, ¡qué li vaig a fer! 

Com no soc un purita, crec que es inoportu concedir-li la gracia a la ballarina en un espai public. Yo crec que si estiguera "supermegacalifragilisticoempoderada" hauria utilisat una atra roba, el diari es podria haver preocupat de saber quínes son les raons per les quals optà per una vestimenta minima en lloc d'un mono o un chandal, m'imagine que en consonancia en les costums circenses. El personal dirigent assistent que autorisà l'acte demostrà ser un poc trompellot. Les superdeclaracions de la regidora una miqueta esperpentiques. 

Tot fon com a minim un erro de calcul i com a maxim l'expressio d'una conducta sexista inapropiada autoinflingida, pel lloc, l'atrezzo i la companyia. Cadascu que trie quíns son els seus elements rellevants d'analisis. Es de veres que hi casos mes clars i uns atres mes difusos. En general, crec que no podem tindre la pell tan fina perque tot serien ofenses a la religio o a les victimes que s'arreglarien en porritos en preso. La llibertat d'expressio ben val passar algun disgust, perque no es un delit el mal gust. Lo que mes me preocupa d'este cas es la llei de l'embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu.

En un programa de "Cuatro", nomenat "Ven a cenar conmigo", a on persones, desijoses dels seus 15 minuts de fama warholiana, competixen per a ser el millor amfitrio, lo relevant es el sopar, la presentacio i l'atencio, pero es "la Kim, la kardashian gitana" la que amollà que "Voy a intentar aprovecharme de mi físico" per a guanyar el concurs. Declaracio d'una chica que no deixa en bon lloc al seu cervell i les seues aptituts culinaries, no podia fer us d'ell perque "les virtuts" les tenía en un atre lloc –com ella mateixa afirmà–. L'autoconsciencia de la situacio de genero, crec que ad estes altures, s'hauria de sobreentendre, com el valor en la mili. Els mijos de comunicacio i la ret estan plenes d'arguments a favor de la llibertat, la critica, la responsabilitat i la consciencia, nomes cal utilisar un buscador. Lo primer es eixir-se'n de la gabia que les objectiva en un instrument nomes de plaer o sumissio. Està clar que moltes dones no juguen en esta lliga sino en la de mantindre el statu quo que tan de mal nos ha fet a tots els que no pensem igual, tambe servix per a amagar carencies o llimitacions intelectuals. Immanuel Kant recomanava: atrevix-te a pensar, pero clar no era un masterchef. Estaria be que els mijos de comunicacio seleccionaren a quí conviden i l'eixemple que donen, pero aço es com que me toque la loteria sense jugar. Sempre nos quedarà... Lourdes.

Imagens: circus maximus, Irg
                Ven a cenar conmigo, Facebook

J. Masia