El Valencia CF com a sintoma (i II) / per J. Masia

27/11/2020

Este cas es u mes en una llarga llista de sintomes que afecten a la nostra societat, l'ultim d'ells es l'infrafinançacio, pero el pijor de tots es el complex d'inferioritat i l'autoodi, perque ser valencià es insuficient per a molts que han d'omplir-se de catalanitat o castellanitat-espanyolitat i aixina el nostre poble no funciona. Som un poble fallit, alienat entre dos ideologies que atenten contra un sentiment natural, l'orgull de sentir-se valencià i la valencianofobia que destilen.
L'utilisacio del sistema educatiu i l'adoctrinament tan potent que realisen des de fa sigles es mostra de l'artificialitat, la resistencia valenciana dificulta el proces. Els alvanços en crear una identitat social negativa en el nostre grup –en ajuda dels elements foraneus i els interns com l'image transmesa per destacats mantafulers de la RACV o LRP o el mateix regionalisme– son tan robusts com el robo del terme "valencianistes" que se l'apliquen indistintament espanyolistes o pancatalanistes per a major gloria electoral. Aixina, tambe es desfan dels incomodos que recordem la veritat front al silenci i l'ocultacio: les verdaderes armes del crim perfecte.
Hem de ser conscients a on nos ha dut el regionalisme espanyol o el pancatalanisme o la seua unio contra els nostres interessos –¿governava Jordi Pujol en l'Estat Espanyol quan es publicà Nosaltres els valencians de Joan Fuster, en 1962?–, crec que no podem estar comodos en la situacio actual i ¿qué fem per a canviar-la?
Si sempre s'està cometent el mateix erro que no te deixa progressar, ¿quàn pensen que es racional elegir un atre cami?, ¿quàntes vegades nos hem de pegar en el cap en la mateixa paret? Dic yo, que quan en van 4.521 es racional pensar en canviar la mentalitat o l'estrategia ¿o no?, ¿algun masoquiste a la vista?
Tots poden vore la miseria per a la llengua valenciana o l'economia que nos ha portat el regionalisme, un instrument que nomes servix a Catalunya o a Castella, perque manté l'estatus quo, no es la solucio, es el problema perque fomenta la divisio i mes de lo mateix.
Els avise que pensar costa sanc, suor i llagrimes.

Imagens: Pixabay (StockSnap)

J.Masia