Els avatars de la Dama d'Elig / J.Morales

28/3/2021

            La Dama d'Elig, que tots coneixem, es una escultura ibera realisada en pedra calcarea entre els segles V i IV a.C. Es un bust que representa a una dama iberica ricament tocada, a on destaca la serenitat del rostre, les seues fines faccions i la tranquilitat expressiva.
            Els adorns son exuberants i crida l'atencio que en la seua esquena existix una cavitat, que se creu era per a fins d'incineracio. Te una alçada de 57 cm. i pesa 65 kg.
            Destaca el tocat del seu cap compost per una tiara, una diadema sobre el front, i dos rodets als costats que enquadren el rostre, en els que aniria arreplegat el monyo. Els abillaments son exuberants, criden l'atencio els tres collars en amforetes, porta amulets, arracades, infules i una fibula que tanca la tunica.
            L'historia i avatars d'esta bella escultura escomencen el dimecres 4 d'agost de 1897, data en que fon descoberta de forma casual en els terrenys de la finca “L'Alcudia” propietat de Manuel Campello pel jove de 14 anys Manuel Campello Ezclapez. S'estaven realisant treballs agricoles i el jove, que colaborava en les faenes, a l'excavar en el pic tropeçà en una pedra rigida, excavà en mes atencio i va vore apareixer part de la cara, ho comunicà als restants companyers i un d'ells major, Antoni Macià, per indicacio del capatas l'extrague. Estava dins d'una capelleta, especie de caseta de pedres, i havia segut farcida en l’arena de la plaja per a la seua millor proteccio.
            Una volta escampada la veu pel poble de la troballa, En Manuel, per a que el poble la poguera vore, la colocà en un moble prop del balco de sa casa, d'esta forma podia ser vista des de fora. Des dels primers moments tots admiraren aquell rostre de dona i la batejaren popularment com a “la regina mora”, no obstant els professionals d'aquella epoca, opinaven que la Dama a l'estar originalment en un “hero”, especie de santuari, suponien que havia de ser l'image d'una deïtat. Hui en dia est enigma encara no ha segut resolt.
            El croniste i arqueolec d'Elig, Pere Ibarra Ruiz, redactà un document sobre la troballa i envià varies fotografies a la prensa local i al director del Museu Arqueologic Nacional. El director, Joan de Deu de la Rada, nomes feu reso de la troballa en “La Correspondencia d'Alacant” i un par de periodics mes. La situacio no estava per a troballes arqueologiques; havien assessinat a Cánovas del Castillo, president de la republica, i la Guerra de Cuba estava en marcha.
            Mentres Manuel Campello espera en inquietut noticies del Museu Nacional, Pere Ibarra havia convidat a Pierre Paris, arqueolec i professor de l'Universitat de Burdeus, per a que assistira al misteri d'Elig, llogicament el frances s'interessà per la troballa i solicità poder vore l'estatua.
            A l'instant queda admirat de la Dama i envià unes fotos al director del Museu del Louvre de Paris, Lleo Heuzey. Este com a cap del departament d'antiguetats intui l'importancia de la troballa i inicien els tramits per a que el museu l'adquirixca. El Conservador del museu, Lleo Paris, alvançarà el diners que posteriorment li tornarà el banquer Noel Bardac.
            Mentrimentres en Elig Pierre Paris rep un telegrama en el que li diuen que oferixca entre 1000 i 4000 francs, quantitat important en l'epoca. Manuel Campello, en un primer moment, negà la venda, pero al no rebre noticies de Madrit, se decidix finalment per la venda de l'escultura per 4000 francs. Ell pensava que com l'havien trobat en les seues terres era seua i podia negociar en el millor postor. Este sería el Louvre de Paris. El 18 de juliol es firma el contracte de venda i eixe mateix mes s'embarca l'estatua en el port d'Alacant en direccio cap a Marsella.
            En el Louvre fon exposta en la seccio d'Antiguetats Orientals, en decembre de 1897.
            Esta volta la venda si que tingue repercussio en la prensa nacional i el “Heralt de Madrit” publicà un articul Felix de Montanya solicitant que s'establiren lleis per a protegir el patrimoni i evitar aquells expolis. Com sempre en l'historia se reacciona tart.
            En els anys 20 hague un intent de negociacio per a tornar la Dama, pero les negociacions no fructificaren. Passada la guerra civil, en 1940, se mamprenen les negociacions i esta volta el govern de Vichy, en Petain com a cap, accedix a un intercanvi com a mostra de bona voluntat per a que la peninsula se mantinguera neutral en la guerra europea.

            En 1941 la Dama d'Elig retorna junt en unes atres obres d'art. Ve en tren per Irun fortament custodiada, viaja fins a Barcelona i des d’aci a l'estacio d’Atocha en Madrit.
            En compensacio varies obres d'art foren “donades” a França, entre elles “El retrat d'Antonio de Covarrubias” d'El Greco, “El retrat de María d'Austria” de Velazquez i el tapis de Goya “La chiqueta de la venda”. Es cert que vingueren mes obres que eixiren, pero una atra part del patrimoni terminà fora del seu lloc d'orige.
            El museu del Prado sería el seu desti inicial, fins a que en 1971 passa al Museu Arqueologic Nacional de Madrit. En 1965 tornaria temporalment a Elig en motiu de 7m centenari del Misteri d'Elig i no tornaria de nou fins a giner de 2006, quan el govern de Madrit decidi cedir-la, temporalment, fins a maig, en motiu de l'inauguracio del Museu Arqueologic d'Elig (MAHE).
            Recentment la Comissio de Cultura del Senat, ha rebujat la cessio permanent de l'escultura de la Dama d'Elig al museu arqueologic ilicità, a pesar d'haver partit la proposta del diputat de “Compromís” (i soci de govern en la cambra valenciana) Carles Mulet. El PSOE votà en contra, el PP s’abstingue i Ciutadans es retirà de la votacio; els demes, excepte el PNV que votà a favor, se abstingueren; feren com Ponci Pilats, una cosa inconcebible quan este mateix grup votà a favor de la devolucio de la Dama de Basa, de la mateixa epoca a la ciutat granadina; hi ha diferents vares de medir.
            Els valencians i especialment els ilicitans, hem de protestar i conseguir per tots els mijos llegals la devolucio al seu lloc d'orige, Elig, maxim quan esta ciutat te el seu propi Museu Arqueologic. I si quedara alguna dubte d'a on ha d’estar no hi ha mes que fixar-se el nom en el que fon batejada: “La Dama d'Elig”.
Imagens: valencianatv (senyera), culturaclasica (dama capçalera), Pinterest (reconstruccio), alicanteplaza (dama en el museu)

J.Morales