¿Per qué estava mal la reforma urgent de l'articul 135 de la CE, (Constitucio Espanyola), en 2011, i la llei 2/2012 que el desenrollava –votada per CiU– i per contra està be intentar-ho de la mateixa manera en el parlament catala? Els brillants catalanistes volen fer caure al govern espanyol en la prevaricacio si ha d'oblidar la llei i optar nomes que per la solucio politica. El recurs a dur la polemica a un "enfrontament de llegalitats" es una falacia, una peticio de principi.

            Clar que hi ha una dimensio politica, pero botar–se la llei a conveniencia o triar la que mes t'agrada com si fora un autoservici, com plantegen els catalanistes crea un precedent utilitariste nihilista molt perillos. La CE contempla un mecanisme de reforma agravada (art. 168), que necessita 2/3 dels vots de les cambres. Quan Jordi Pujol ficava governs en Espanya per qué no modificà res d'aço, ¡clar, estava entretengut furtant a mans plenes i finançant el pancatalanisme en el regne de Valencia! Ara tots els que li rendien cortesia i "mataven" per ell, els mateixos que amagaven les seues vergonyes mes que visibles en la senyera, es tapaven els ulls i el nas, ara s'han desantes de la gran figura del catalanisme politic. Fon una gran figura coherent ¿si vols importar el catala a terres valencianes per qué no exportar els diners a Andorra? Afegirà a la seua biografia la famosa frase "¡¿Qué coño es esto de la UDEF?!", yo li contestaria: els que vos van a engabiar, pardalet.  

            Tampoc els governs espanyols han sabut gestionar la resolucio de lo català quan era possible fer-ho sense arribar al grau de tensio i polarisacio actual, el proces escoces fon un eixemple. Al mateix temps, es dificil negociar en aquells que a soles volen solucions exclusives, nomes per ad ells. Es complicat acceptar la perspectiva nacionalista essencialista que els fa superiors perque no accepten el cafe per a tots. Haurem de recordar que tan historica es la nacio valenciana com qualsevol atra nacionalitat. Amollar-los diners i competencies no els ha valgut, tampoc el permetre que juguen en nosatres com si forem porritos.

            Era mes facil que uns atres controlaren i gojaren despersonalisant una nacio valenciana que d'alçar-se junt als vascs, gallecs i catalans podia desestabilisar definitivament a Espanya. ¡Senyors i senyores! Que entre lo mes suau de l'estat espanyolissim ha segut finançar i subvencionar publicacions de pancatalanistes a on desacreditaven absolutament les posicions valencianistes; han permes que l'Institut Cervantes escampara el catala a costa del valencià; ens han sumit en una infrafinançacio historica –¡Arreplegada a principis del sigle passat en diaris!–; en fi, ¡per a qué parlar! Hem segut la moneda de canvi o la carnaça llançada pels governs dels nacionalistes espanyols –PP i PSOE– per a mantindre al pitbull catala mossegant-nos. El catalanisme en lloc de crear un aliat ha volgut creat una societat que es dividix en geishes i enemics acerrims que ofeguen al nacionalisme d'estricta obediencia valenciana.  

            ¡¿Qué hem d'agrair-li a Espanya?! ¿Que som acreedors nets dels sistema fiscal i som l'ultima mona en inversions i en finançament? ¿Que la llengua i la cultura dels valencians corren mes perill d'extincio que el gat cerval iberic? Han aportat diners i estructures a escampar a l'enemic que els ficaria la corda al coll. Encara alguns llanguits agenollats ofrenen noves glories a Espanya, no se per qué, de fet podria aportar la suficient documentacio per soterrar-los en la miseria intelectual i moral. L'unio a Espanya es el major fracas dels valencians, en decadencia permanent des de l'unio en Castella. Que els pancatalanistes son negatius està clar, pero l'espanyolisme es pijor, nomes siga pels 500 anys en el govern domesticant-nos. La "espanyolisacio" dels valencians ens ha dut a ser ciutadans de tercera divisio dins d'Espanya, el caracter pusilanim del valencianet ho acata tot sense molts remordiments. La situacio cultural i economica son un reflex indiscutible de la dimissio nacional dels valencians.  

            Tambe els mijos de comunicacio estan fent un paper que ni els orguens de comunicacio dels partits podrien haver ensomiat mai en tanta dosis de convergencia i sumissio. Els de dretes en pla "creuada contra els musulmans", com sempre destarifats i els d'esquerres rient per sistema les gracies de l'independentisme catala. Si els primers son fanatics religiosos, els segons son acritics i candorosos, menys mal que estos son els que es dediquen a demostrar la falsetat de que el rescat bancari no anava a costar un euro. En obrir la boca algun politic veem cóm es creen de sobte articuls d'opinio o editorials que l'apoyen i corroboren lo que diu, com si foren argumentaris, vegen la cobertura mediatica a la "turismofobia" de la CUP. Ya escrigui que el catalanisme marca l'agenda, els periodistes han de saber de lo que parle i mantindre l'independencia i no anar al rebuf. No tot val per a pegar-li al PP –i ho dic yo que els considere l'enemic public numero u, el dos i el tres–. ¡Sera que no donen motius! No cal invertar-se'ls. Primer analisar els fets, en acabant l'ideologia.

            Convindrem que la classe politica no podia sino tornar a demostrar lo que es, un tall de huit i nous, mediocres. Ahi tenen l'esperpent del parlament, no em ric escoltant-los perque em donen vergonya aliena.

            Estem davant d'un choc de trens, en certa manera m'alegre, perque els contrincants nos han fet la vida impossible. Ya es hora de que patixquen uns atres i no sempre els mateixos.

            El dia 1 i 2 d'octubre vorem a ón s'arriba, el paperot del Sun Tzu espanyol Rajoy afirmant que "no se va a celebrar" es de premis Goya, llavors ¿per qué permeteren celebrar la consulta en 2014? Recorden la famosa frase del brillant estadiste Rajoy: "En Catalunya hay más catalanes que independentistas" (El Periódico, 12-11,14). Fa un sigle hagueren intervingut l'autonomia com reclama la dreta –ho permet l'articul 155 de la CE– que suspira per una ocupacio militar, pero en el sigle XXI quedaria lleig i enquistaria el problema. No es preocupen, no ocorrera; en tot cas, sapien que estan condenats a entendre's politicament, no poden tancar-los a tots en preso. Mes tart o mes pronte es sentaran en la mateixa taula. Pareix impossible, pero ho vorem.

            No cal dir que el proces envalentonarà al pancatalanisme que patim i afectarà al nacionalisme valencià representat per ACNV, els espanyolistes es multiplicaran com els gremlins en el caldo de cultiu que en tanta tendrea elaboren per ad ells els valencianets. En acabant, els nacionalistes valencians serem els roïns de la pelicula. El valencianisme hauria de cridar "No tenim por" i ser valent.

Image: Wikimedia.org

J.Masia