Els efectes reals i simbolics de la AVLl no foren contemplats en tota la seua amplitut. En quína cara es quedarien els defensors de la AVLl i dels components quan observaren que teniem rao, com no tenen ni vergonya ni la coneixen escampen com a grans valencianistes en LRP i la RACV. Aço nos portaria a un tema que nomes apuntem: el valencianisme no es un grup, per molt que tot el mon pense que si. Kurt Lewin afirmava que la visio compartida era la que crea les fronteres, pero observem que les diferencies intragrupals son incompatibles en una unitat de desti. La realitat es tossuda i no enten de bones o males voluntats de germanor. Resumint: si els popularistes de LRP i la RACV no saben qué fer per a que governe el PP, i els valencianistes no volem vore'ls ni en pintura, ¿tenim la mateixa visio grupal? Pensen en el cap. 

Cada dia que nos alcem veem als bochins de la llengua valenciana donar lliçons de valencianisme i eliminar a l'agent de la pancatalanisacio, ¡pero si eren ells mateixa! Es un recurs de la mentira suprimir al causant, ho fan per a naturalisar lo que es artificial. Pura magia. La pancatalanisacio era com la pols cosmica que caïa perque no hi havia mes remei i no existien responsables. Quan es precipitava la pluja adoctrinadora alguns cridaven: ¡deixem-la correr! Mes tart, els mosqueters tragueren el paraigües, pero quan no mirem, li peguen la volta per arreplegar l'aigua i es peguen un bon glop per a mantindre la dosis de sumissio diaria, l'efecte de l'alucinacio aquosa es mantindre l'autoodi al marge –la patologia nacional valenciana–, com en un doblepensar orwelia. 

Els travestis, els panques d'abans, els descafeinats  de despusahir i ara valencianistes –per la gracia dels mijos de desinformacio– estan en modo salvapatries. Els mateixos que nos han ficat en el toll nos trauran d'ell, volen fer creure als inocents valencianistes, que tenen com a amics, que tirant-se del monyo, com feu el baro de Münchhausen, eixiran del fangar en el que han caigut, cavall inclos. Tecnica que coneixen ben be els de la seccio de llengua de la RACV, els mateixos que trencaren el consens i dividiren al valencianisme en l'accentuacio convergent de 2003 i que tambe es presenten com a salvadors. Si al remat, les estrategies de la mentira i la manipulacio son faves contades.  

El desvergonyit Giménez, oblidant-se del paradigma pancatalaniste al que pertanyien ell i els seus amics censors, l'oculta i si el trau a passejar es en modo fenomen meteorologic. En l'articul Que ningú ens lleve la vivenda (ni el quarto) nos alliçona: "Ocorre que el vocable «vivenda» és absent del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i del model lingüístic derivat del català oriental, que usa «habitatge», i això és suficient perquè l'integrisme excloent «nostrat», amb mà en l'administració valenciana i en altres instàncies, margine les «vivendes» i trie, únicament, els «habitatges» en les retolacions, noms departamentals i documentació oficial. Ja se sap que l'ortodòxia lingüística, entre una paraula o expressió més usualment valenciana, o una altra més usual catalanooriental, la majoria de vegades tria la d'allà, com ocorre amb «hòmens/homes», «jóvens/joves», «este/aquest», «asseure's/assentar-se», «avant/endavant», «rent/llevat», «febra/febre», «despedir/acomiadar», «acurtar/escurçar», «anou/nou» i centenars més." (LV-EMV, 1-4-19). ¿I quíns eren els integristes que triaven les d'alla, bonico? Nosatres no. 

Els bochins es convertixen en els redentors de la patria, mentres que els amics popularistes "valencianistes" –es un oximoron– estan molts pagats de ser citats en algun articulet o llibret pels genuïnistes, ya saben que el roce fa el carinyo i no debades compartixen moltes estrategies. La participacio en el "valencianisme de construccio" te un component erotic, una idea trampa construida de paraules d'exit com el "dret a decidir", de fet al 95 % dels que he escoltat dir-la travessaren el pont a catalanolandia, de fet, l'ultima frase que escoltaven era la de El sexto sentido: "¿Has sentido alguna vez esas cosas punzantes en la nuca? Son ellos…". 

L'unica cosa que nos salvarà dels amors que maten, de la germanor uniformista dels tramposos, es la consistencia, la coherencia i l'autonomia. Tots tenen la cara forrada de vaqueta i est es el pa nostre de cada dia.

Image: Cara dura infinita, cabrasespartanas.com

J. Masia