Este proxim 28 d’abril, a banda dels representants a les Corts Generals, els valencians triarém els de les Corts Valencianes, perque el president Ximo Puig va alvançar les autonomiques. 

            I alguns estem, des de fa anys, com suponc que els passa als llectors d’estos articuls, en el dilema d’elegir mirant el posicionament sobre la llengua valenciana entre l’oferta disponible. 

            Es dur, pero l’esquerra-progressia oficial (Podemos, PSOE i Compromís) en esta qüestio, des de sempre, oferix lo mateix: catalanisme. Una de les ultimes proves es l’incorporacio d’un independent en els llistes del PSOE al Senat per Valencia, Javier de Lucas, que es el director de l’Institut de Drets Humans de l’Universitat de València. En una entrevista ha declarat “No soy nacionalista y ese componente me separa bastante de una parte de Compromís, no del todo. No por el catalanismo, que tengo muy claro que la batalla contra el catalán es una estupidez” (Levante-EMV, 24-3-19, 12). Es una mostra mes de l’estereotip docent-universitari. Es casi segur, pose la ma en lo foc i no me cremare, que desconeix qualsevol obra minimament seria en favor del valencianisme o del valencià (ell opinarà que no n’hi ha). No crec que li importe massa. Te el soport de la ‘universitat’ i del saber establit... i no va a posar-ho en dubte, ni per deformacio professional. 

            Enfront, el cap de llista al Senat pel PP en Valencia, el juge i exconseller de Justicia, Fernando de Rosa, assegura que “Sí. El valenciano es distinto [al catala]. Nuestro siglo de oro, en el XV, fue mucho antes que en Cataluña y aquí se hizo el primer libro impreso, el Renacimiento entró por Valencia. Tenemos nuestra propia personalidad distinta” (Levante-EMV, 26-3-19, 8). Dona la sensacio de que ha llegit un poc mes que l’anterior, pero tambe es casi segur que si l’apretem un poc i li demanem bibliografia no sera massa llarga, mes be, ben curta. 

            Un dia d’estos tambe ha eixit per les rets que un candidat del PP ha usat les Normes del Puig en algun escrit (i clar, ha rebut critiques). Es tracta d’una tal María Josè Catalá... pero no se de qué me sona; ¿alcaldesa de Torrent?, ¿venedora del Mercat Central?, ¿presidenta de la confraria de peixcadors de Benicarlo?... ya ho se: consellera d’Educacio, Cultura i “Esport” (2012-2015). 

            Sempre demane fets i no paraules, i quan oferixen fets... es tan tart. ¿Algu coneix que utilisara la normativa que ara defen quan era qui era...? i tots els seus companyons eren supervalencianistes o hipermegavalencianistes. ¿Es coneix alguna iniciativa per a ‘normalisar’ l’ortografia que ara ampra? Si la critiquen... per ad ella sera nou no, novissim, pero per ad alguns era i es ‘el pa nostre de cada dia’ i ad aço contribui decididament el govern del qual formava part ella. A l’expulsio a les tenebres contribui decisivament el seu partit, el PP, quan creà la AVLl i aprovà previament el dictamen del CVC (en majoria tambe de membres del PP ¡¿?!). A la desfeta del moviment –no el seu ni el de Compromís– contribui sense por el campeo del valencianisme Eduardo Zaplana i tots aquells –‘ilustres valencians’– que en juny de 1999 firmaren un escrit lloant la valenciania del president. Es el seu partit el que feu lo impossible per a que no s’aplicaren eixes normes –que ella ara usa i defen– en el govern autonomic bipartit –1995-1999–, a l’extrem de que ells continuaren en les Normes de Castello...sense que foren oficials... Sona tan increiblement falsa la postura actual seua... pero segur que hi ha qui li ho compra, ¡alla ells! 

            I el nouvengut, els salvadors de Vox, que es reclama tambe valencianiste i demana l’oficialisacio de les Normes del Puig, en castella, perque suponc que es “la lengua de todos los españoles” i “en la que nos entendemos todos”. No vullc posar en un conflicte als seus dirigents valencians, pero es tambe segur que desconeixeran la llengua valenciana; es que intuixc –es un prejuï– que no tindran un llibre en valencià en sa biblioteca. I axina nos va. 

            I falta la decena de partidets ‘valencianistes’ reclamant el vot i incapaços de crear dos o tres plataformes electorals afins generiques de ‘dreta’ ‘centre’ i ‘esquerra’ (observe’s que no estic demanant una oferta unitaria, no). A tots ells, que disculpen la no-mencio i que tinguen sort i que tots triem lo que millor nos abellixca... pero aixo si, molt d’ull. 

            I a vostes, no facen cas als que propugnen el ‘vot util’, tecnicament pot existir tal cosa, pero realment, la papereta que elegix cadascu es tan util o inutil com qualsevol atra. Aço sempre naix d’uns interessos per a mantindre majories o acreixer el poder d’un partit concret. Triar una opcio minoritaria tambe servix per a reforçar uns temes o uns plantejaments en que provablement els grans no tenen tant d’interes. 

            Image: candidats valencians, rtve.es

                                                                                 Antoni Fontelles