En espera del suicidi colectiu / A. Cuadrado

27/11/2019

             Ho he de confessar. Cada volta entenc menys a l’especie humana. Ho dic per l’estranya situacio ambiental que estem vivint.

             El passat dissabte en “Informe Semanal” de TVE-1 (23-XI-2019) emeteren un reportage, que, be, tractava d’uns conservacionistes que es dediquen a mirar com any darrere d’any el gel dels glaciars va retrocedint. Arrepleguen fotos dels anys 20 i 30 i constaten que, comparada en la situacio actual, estos van desapareixent degut al calfament global. Constatar un fet no està mal, mes encara quan a l’humanitat nos pot costar la propia supervivencia; pero crec que ya està massa constatat que hi ha una pujada de temperatures, un extremisme en els fenomens i una alteracio climatica prou generalisada a nivell mundial.

             En qualsevol fet cientific primer hem de constatar que es un fenomen que es dona i que està generalisat, molt be, ya ho tenim, pero a partir d’aci hem de passar a una segona fase que es la de posar remei ad eixa situacio, perque les conseqüencies en un futur poden ser mes que nefastes. Els governs no es posen d’acort i a nivell particular, que no està mal, nos dediquem a separar el fem per a que el senyor alcalde ―aci generalise― en arreplegar els desperdicis ho junte tot en el mateix bido. Igualment passa en els programes ambientals dels instituts de secundaria.

             En tot aço vullc, fer vore qué absurda es la situacio actual. Han passat ¿cinquanta, xixanta anys o mes? I encara seguim medint quànt de gel nos queda, mentres el rellonge de l’hecatombe final seguix el seu conte arrere. Es una situacio pareguda a la d’aquell episodi de “L’hora d’Alfred Hitchcock” en que un home planifica la mort de la seua esposa instalant una bomba en l'habitacio que te baix de la llar, quan de colp entren uns atracadors i el nuguen a una cadira que hi ha sobre la bomba i lo unic que pot fer es esperar l’hora de la detonacio, sabent que es irremediable.

             Sabem que el clima se va a extremar, que van a haver especies que s’extinguiran, i que la nostra, mes pronte o mes tart, tambe ho fara i no fem res per a arreglar-ho.

             Casualment, tambe en estos dies, ha caigut baix de les meues mans una estranya serie de nom “Conspiracions”, a on en el primer capitul es parla precisament d’est apocalipsis climatic. La teoria que els guionistes manejaven era que els governs no tenen interes en resoldre la situacio perque ells ya tenen preparats els seus refugis a prova de climes extrems i l’excusa que posaven davant del public es que la seua supervivencia garantisava la continuitat del funcionament del govern.

             En este punt de destarifo aplegà al maxim. ¿A quí vol governar un grup de gent que està baix de terra? ¿Als cadavers de la superficie que estan ya torrats? ¿A les quatre o cinc families que estan aïllades, perque no tenen radio, i que han pogut sobreviure? I lo mes important ¿Quíns servicis van a donar i a quí? ¿aigua i electricitat?, quan sabem que tots els refugis que se fan hui en dia son autosuficients.

             Definitivament “Estan folls estos romans”. Mentrimentres, puix seguirém constatant com pugen les temperatures i com es marcixen les margarites. Feliç suïcidi amics.

Imagens: pixabay-Inspiredimages, pixabay-tumisu.

A. Cuadrado