Els valencianistes del sur (i especialment els ilicitans autoctonistes) estem orfens puix nos ha deixat relativament fa poc de temps la nostra des de sempre benvolguda N' Antonia Vila i Ferri: la nostra professora de llengua valenciana, la nostra presidenta d'honor aixina com presidenta del Rogle Cultural Fullana d'Alacant i sobre tot decana dels valencianistes del sur. Tota un simbol, tota un referent, personage important i representatiu del Moviment Valencianiste en el sur de la Comunitat , Regne o Nacio (mes concretament de les facetes docent, academica, cultural, llingüistica i lliteraria). 

            N'Antonia Vila nos va deixar, va abandonar este mon el passat 28 de febrer de 2018 i va ser incinerada el 2 de març del mateix any en la valencianissima ciutat surenya de Castalla (Alacant) a on va viure els ultims anys de sa llarga existencia acompanyada dels seus familiars. 

            Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injusticies, per les agressions contra l'identitat, per les traicions d' alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els ultims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor debil, sofria de sintomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s' apagà passat ya casi un sigle de vida de lluita i dedicacio a Valencia Regne-Comunitat-Nacio. 

            Alguns no sabran qui fon N'Antonia Vila i Ferri i desconeixeran els seus merits. Alguns tindran referencia d'oïdes pero no la conegueren en vida. Puix be, a continuacio relatare la seua biografía i els seus merits. 

            N'Antonia Vila i Ferri va ser un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dona treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passio i l'anima...i sempre altruistament. 

            N’Antonia Vila i Ferri va naixer el 14 de novembre de 1921 en la ciutat d’Onil en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, depren de son pare la llengua valenciana, que li donava lliço sentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramatica i el vocabulari de l’ eminent filolec, llingüiste i academic mossen Lluïs Fullana. Per aço, va ser tota sa vida una "fullanista" acerrima i partidaria d' una accentuacio totalment autoctona segons l'autentica i propia fonetica nostra valenciana, defensora d' una "accentuacio fullanista".

            Usuaria de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castella usant molt mes el valencià que el castella, fins al punt que des de jove va estar escrivint poemes, contes, fabules, relats, articuls periodistics.

            Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat del que arribà a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. 

            Es trasladà a Elig per motius llaborals a l'inici de la decada dels 80, a on entrà en contacte en unes atres persones sensibles en la problematica de l’identitat i la cultura autoctones com Tonico Sansano i Vicent Pastor Chilar entre uns atres.

            Va ser una de les firmants de les Normes Ortografiques per al Valencià (Normes d’El Puig) realisades per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la llavors Academia de Cultura Valencia (hui RACV) i va assistir a l’acte oficial de presentacio de firmes davant de notari i declaracio institucional publica d’ adhesio que tingue lloc en el Monasteri de Santa María d’ El Puig en representacio dels valencianistes del sur i en nom de la llavors entitat Grup Cultural Ilicità “Regne de Valencia” (hui “Tonico Sansano”).

            Fon la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat en Elig i dirigits per Josep Boronat Gisbert en els primers anys de la transicio quan encara no era obligatoria l’ensenyança en valencià sino provissional i optativa. Donà els primers cursets d’iniciacio-preparacio a mestres en l’Institut de Formacio Professional de La Torreta en Elig per encarrec de la Conselleria d’ Educacio en 1982 conjuntament en la professora d’ EGB Mari Neus Botella Cremades.

            Participà com a ponent en el I Congrés de la Llengua Valenciana en Elig en maig de 1985. Va ser membre del Consell Provioncial d'Unio Valenciana d’Alacant i en la seu provincial de l’ avenguda de Salamanca donava classes de valencià. Participà en la famosa multitudinaria manifestacio per l’ idioma valencià (la de mig millo de persones). Fon membre de la Coordinadora d’ Entitats Culturals del Regne de Valencia.