En recort d'Antonia Vila i Ferri / J.E. Rico Sogorb

8/11/2019

            Els valencianistes del sur (i especialment els ilicitans autoctonistes) estem orfens puix nos ha deixat relativament fa poc de temps la nostra des de sempre benvolguda N' Antonia Vila i Ferri: la nostra professora de llengua valenciana, la nostra presidenta d'honor aixina com presidenta del Rogle Cultural Fullana d'Alacant i sobre tot decana dels valencianistes del sur. Tota un simbol, tota un referent, personage important i representatiu del Moviment Valencianiste en el sur de la Comunitat , Regne o Nacio (mes concretament de les facetes docent, academica, cultural, llingüistica i lliteraria). 

            N'Antonia Vila nos va deixar, va abandonar este mon el passat 28 de febrer de 2018 i va ser incinerada el 2 de març del mateix any en la valencianissima ciutat surenya de Castalla (Alacant) a on va viure els ultims anys de sa llarga existencia acompanyada dels seus familiars. 

            Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injusticies, per les agressions contra l'identitat, per les traicions d' alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els ultims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor debil, sofria de sintomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s' apagà passat ya casi un sigle de vida de lluita i dedicacio a Valencia Regne-Comunitat-Nacio. 

            Alguns no sabran qui fon N'Antonia Vila i Ferri i desconeixeran els seus merits. Alguns tindran referencia d'oïdes pero no la conegueren en vida. Puix be, a continuacio relatare la seua biografía i els seus merits. 

            N'Antonia Vila i Ferri va ser un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dona treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passio i l'anima...i sempre altruistament. 

            N’Antonia Vila i Ferri va naixer el 14 de novembre de 1921 en la ciutat d’Onil en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, depren de son pare la llengua valenciana, que li donava lliço sentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramatica i el vocabulari de l’ eminent filolec, llingüiste i academic mossen Lluïs Fullana. Per aço, va ser tota sa vida una "fullanista" acerrima i partidaria d' una accentuacio totalment autoctona segons l'autentica i propia fonetica nostra valenciana, defensora d' una "accentuacio fullanista".

            Usuaria de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castella usant molt mes el valencià que el castella, fins al punt que des de jove va estar escrivint poemes, contes, fabules, relats, articuls periodistics.

            Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat del que arribà a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. 

            Es trasladà a Elig per motius llaborals a l'inici de la decada dels 80, a on entrà en contacte en unes atres persones sensibles en la problematica de l’identitat i la cultura autoctones com Tonico Sansano i Vicent Pastor Chilar entre uns atres.

            Va ser una de les firmants de les Normes Ortografiques per al Valencià (Normes d’El Puig) realisades per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la llavors Academia de Cultura Valencia (hui RACV) i va assistir a l’acte oficial de presentacio de firmes davant de notari i declaracio institucional publica d’ adhesio que tingue lloc en el Monasteri de Santa María d’ El Puig en representacio dels valencianistes del sur i en nom de la llavors entitat Grup Cultural Ilicità “Regne de Valencia” (hui “Tonico Sansano”).

            Fon la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat en Elig i dirigits per Josep Boronat Gisbert en els primers anys de la transicio quan encara no era obligatoria l’ensenyança en valencià sino provissional i optativa. Donà els primers cursets d’iniciacio-preparacio a mestres en l’Institut de Formacio Professional de La Torreta en Elig per encarrec de la Conselleria d’ Educacio en 1982 conjuntament en la professora d’ EGB Mari Neus Botella Cremades.

            Participà com a ponent en el I Congrés de la Llengua Valenciana en Elig en maig de 1985. Va ser membre del Consell Provioncial d'Unio Valenciana d’Alacant i en la seu provincial de l’ avenguda de Salamanca donava classes de valencià. Participà en la famosa multitudinaria manifestacio per l’ idioma valencià (la de mig millo de persones). Fon membre de la Coordinadora d’ Entitats Culturals del Regne de Valencia.

 
            I en els anys de la "Batalla de Valencia" va acodir varies vegades a les processons i manifestacions del 9' d'octubre davant de la Real Senyera a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels pancatalanistes als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en rao de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana.

            Donà classes de valencià per a majors i menuts en la seu social de la Penya Ilicitana El Raval.
            En acabant va seguir donant classes de valencià en sa casa.

 
            En la tristament famosa sessio plenaria de l' ajuntament d' Elig a primers del anys 80 en que s' aprovà el nom en català "Elx", N' Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que quatribarrada en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels Països Catalans, per lo que es va queixar a l'alcalde i va ser desallojada de la sala.
            Colaborà i escrigue en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d’Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc. 

            Escrigue tambe en el diari “Canfali” d’Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma valencià i explicava la mormativa, gramatica, lexic, ortografia, tant de l’ ambit local com autonomic. 

            En el mateix diari Antonia Vila escrivia compartint pagina en el poeta Tonico Sansano que feya critiques d’ actualitat social local de l’ epoca.

            Junt en el poeta i periodiste ilicità Tonico Sansano tingue una serie de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l’emissora decana "Radio Elche EAJ 45 AM". 

            Guanyadora de certamens lliteraris, en el primer i segon premi “Historia de Elche” sobre tradicions populars. Posteriorment fon membre del jurat d’eixos premis “Historia de Elche”. Mes tart passà a ser traductora i correctora de texts d'este certamen i de la seua entitat convocant (PHACE)

            Membre de facte i d’honor de diverses entitats valencianes: Presidenta d'Honor del Rogle Cultural "Pare Fullana" d'Alacant, Presidenta d' Honor del Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano" membre de Roure Valencià, de Lo Rat Penat, de l' AELLVA, del Grup de Dones Valencianes, etc. 

 
            Colaboradora de varies entitats culturals, entre les que destaca el GAV (Grup d'Accio Valencianista). Asidua co-organisadora i posterior assistent als Premis al Valencianisme i Ilicitanisme "Palmes Dorades" del Grup Cultural Ilicità "Regne de Valencia" / "Tonico Sansano". 

            Va publicar els seus treballs guardonats, ademes de l’ ultim llibre “Fabules Curtes” en l’ any 2001. 

            Membre de l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

 
 
            En el transcurs de l'acte d'entrega dels premis al Valencianisme Palmes Dorades en la Sala La Llonja d' Altabix en Elig va ser nomenada membre corresponent per Alacant de l' historica entitat academica valencianista Institut d' Estudis Valencians.

            Antonia Vila va viure en Alacant despuix de residir en Elig i finalment es traslladà a Castalla per a dedicar-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li va donar a lo llarc de sa vida pel seu amor i passio cap a Valencia Regne, Comunitat, Nacio. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua patria valenciana. Un cor que li reglotava valenciania. 

            Sense cap dupte podem afirmar que N’Antonia Vila Ferri ha segut una dirigent historica del valencianisme en les nostres comarques del sur de la Comunitat /Nacio/Regne, un simbol, un referent a seguir i un model d’ inspiracio tant per als nous activistes i dirigents surenys com per als valencianistes en general del cap i casal i del nort de la nostra terra valenciana. 

            Hui, li plorem tots i la tirem en falta, notem la absencia que deixa un buit insubstituïble: tant els valencianistes surenys (ilicitans, alacantins, castalluts...) com els valencianistes capçalers centrals i com els valencianstes nortenys o castelloners. 

            Perque ara mes que mai, N'Antonia Vila i la seua mort pero sobre tot el recort de les seues vida i lluita nos agermanen, nos unixen (a l'igual que ho fa la nostra Real Senyera com a maxim simbol dels valencians i de la notra terra), en un abraç fratern:

            Alacant, Castello i Valencia: per N' Antonia Vila i Ferri

 
 
Imagens: Associacio Cultural Tonico Sansano i PHACE
 
Josep Esteve Rico Sogorb