ACNV.- ¿Quí es Josep Lluïs Alapont i Raga? Anem a contar un poc quí es est escritor.

            ACNV.- Ya portes 6 llibres, tots per lo que se, de tematica valenciana, ¿quín cuquet t'ha picat per a tindre estes ansies de comunicar i escriure?  

            J.L.A.R.- Des de sempre he segut valencianiste, estimant tot lo nostre, especialment la nostra historia, la gran desconeguda per a molts valencians. 

            A la meua edat, crec que puc ajudar al valencianisme, escrivint, encara que siga un poquet de lo molt que es podria escriure. 

            ACNV.- Encara que de temes valencians, tots ells d'assunts diversos, des de l'ultim de refranys com uns atres sobre els noms dels nostres pobles. ¿Saps que per desgracia contem en pocs investigadors com tu? 

            J.L.A.R.- Me considere un simple divulgador, que aporta per al coneiximent general algunes de les coses que haurien d'ensenyar-se en les escoles, per a transmetre als chiquets l’orgull de ser i sentir-se valencians. 

            ACNV.- ¿Enviares la teua obra ad alguna editorial valencianista?, ¿qué ocorregue? Perque al remat, has tengut que autoeditar-la. Des de ACNV creguem que estes editorials tenen un paper fonamental i ineludible en la publicacio d'una obra com la teua.  

            J.L.A.R.- No tinc relacions en les editorials. Hi hague una, que en principi li agradà el treball dels refranys, pero despuix de mes d’un any sense editar-lo, prengui la decisio de fer-ho yo mateixa. En estos moments, hi ha una atra editorial que te en el seu poder un treball meu sobre l’Ilustracio en el Regne de Valencia, i hem firmat el respectiu contracte. Espere que es porte a bon terme. 

            ACNV.- Encara que estiguen en castella, son obres molt treballades i interessants, pero, ¿podem saber per qué no escrius en valencià? 

            J.L.A.R.- Escric en castella per dos raons: la primera, per a que tots m'entenguen i puguen llegir lo que escric, la segon, perque no vullc enfadar-me en ningu, sino tot lo contrari, poder transmetre el contingut dels meus treballs. 

            ACNV.- ¿Cóm t'ha afectat l'exit, en les rets socials, dels teus llibres?, perque els tres primers estan agotats, ¿has tingut ajuda d'alguna associacio o entitat per a presentar-lo o fer-te publicitat? 

            J.L.A.R.- No he contat en l’ajuda de ningu, ni m’han fet cap de publicitat, segurament perque soc un autor desconegut. Pero, poc a poc, caminant, es fa el cami… 

            ACNV.- Conta als nostres llectors un poc sobre el teu ultim llibre. Yo encara no el tinc, pero estic molt interessat, ya que considere que el treball que has fet, a ningu se li havia ocorregut, ordenar els refranys per temes i no alfabeticament. Yo mateixa tinc el de Beut i trobar un refrany es complicat. I de pas, ¿a ón podem trobar els teus llibres? 

            J.L.A.R.- Escomenci, com sempre ho faig, llegint lo escrit des de fa molt de temps. Pense que els  refranys obedixen a un atre temps i que corren el risc de perdre’s, i d’ahi l’intencio de recuperar-los, facilitant la seua busqueda. 

            Actualment, els meus llibres, sols es poden trobar en la Llibreria París-Valencia del carrer Pelayo. 

            ACNV.- ¿Els tres que tens agotats, penses tornar a traure'ls o fer una edicio en valencià? 

            J.L.A.R.- Com be sap, m’edite els meus llibres i aixo supon una carrega economica, per lo que en principi no tinc l’idea de reeditar-los. I traduir-los al valencià em supondria un esforç que em llimitaria per a seguir estudiant nous temes, com estic fent en l’actualitat. 

            ACNV.- Ara, anem a parlar un poc de politica. ¿Creus que l'actual situacio en la que està el valencianisme pot millorar o estem ferits de mort? Si juntar-se es la solucio sabras que es mes facil quan compartixes ideologia que quan no es compartix ─nos referim a l'eix dretres i esquerra─. 

            J.L.A.R.- El Valencianisme està fort a nivell de sentiment, pero no a nivell politic. Els votants valencians no coneixen, la majoria d’ells, el tesor historic valencià i per tant no tenen por a perdre lo que no coneixen, i per una atra banda, a l’hora de triar un partit els pesa mes si son d’esquerres o de dretes. 

            La disjuncio esquerra-dreta, no està actualisada i d’acort a la vida actual, i per si faltava alguna cosa mes, els mijos de comunicacio social estan al servici del grans partits politics i van llavant el cervell a tot lo mon que no tinga un criteri clar i definit. 

            ACNV.- Nos agradaria saber, des del teu punt de vista ¿qué penses de que el poble valencià vote forces conservadores estatals i fuigga de les progressistes i valencianistes?, ¿per qué li tenen tanta por i tornen a caure en l'erro del PP tantes voltes?, ¿o mes be es autoodi?  

            J.L.A.R.- Yo ya he patit ser chafat pel vot util (segons diuen els grans), i exceptuant unes municipals de Valencia que varem conseguir fer regidor a Vicente Blasco Ibañez Tortosa, ya no passarem despuix dels 8.000 vots, motiu pel que ho vaig deixar, en aquell moment. Pesa en l'electorat mes la politica dels grans partits (PP i PSOE), que el sentiment Valencianiste, hui per hui i des de fa molt de temps. 

            ACNV.- ¿Quína opinio te mereix el que institucions com LRP apoyen a forces com el PP?, ¿el valencianisme te futur dins del PP?, ¿qué podem fer per a soltar el llastre de la dreta o ultradreta que volen aprofitar-se del valencianisme?  

            J.L.A.R.- Per a mi el valencianisme no te cap de futur ni en el PP ni en PSOE. El llastre que nomenes, es un pes mort, perque a la fi tampoc aprofita la dreta ni l'ultradreta. 

            ACNV.- ¿Qué creus que hauria de fer una opcio d'esquerres i nacionalista en un valencianisme tan vinculat en la dreta?  

            J.L.A.R.- Baix el meu punt de vista queda molt de cami a recorrer per a conseguir que els electors voten una opcio valencianista,  encara que siga d’esquerres, i molt mes una opcio “nacionalista”. Aci no passen de “regionalistes”… 

            Ademes, s'ha de tindre en conte, que no es pot amar lo que no es coneix; i no es pot lluitar, per lo que no s'ama. 

            Per lo tant, en primer lloc, divulgar la nostra historia. En acabant, escomençar a estructurar de baix a dalt: des dels pobles, creant o aprofitant les associacions veïnals, cooperatives i unes atres. El repte: tindre candidatures en quasi tots els pobles. L’estructura popular ens durà a conseguir el cap i casal, i no al reves. 

            ACNV.- Des de ACNV, varen propondre una declaracio de dos punts: 1) rebujar al PP i 2) treballar per l'unio dels partits politics. Unes associacions nos apoyaren, pero cap dels actuals partits valencians nos varen contestar. ¿No creus que ha arribat el moment de que els partits se senten d'una volta i treballen per la nostra terra, no per interessos particulars? 

            J.L.A.R.- Els partits valencianistes que tenim, no tenen mijos per a desenrollar una estrategia que abarque a tota  l’actual Comunitat Valenciana. Es trist, pero es lo que n'hi ha. 

            S’ha demostrat que els que s’acosten al PP acaben passant-se de bando, com va ocorrer en la UV, atrets pels carrecs publics i sobre tot per la seua remuneracio. 

            Els partits valencianistes deurien de dividir-se el territori segons siga la seua influencia, i establir un model d'estrategia que conseguixca anar sumant i que a la fi tots se senten representats. 

            ACNV.- ¿Quína opinio te mereix el treball que ACNV realisa en la seua uep en els articuls d'Antoni Fontelles, Tub i J. Masia entre uns atres, i en facebook a on som el partit que mes temps dedica a generar continguts, a la normativisacio i a la normalisacio del valencià?  

            J.L.A.R.- Tota llabor que es faça en pro del valencianisme, es bona, i denota l’existencia d'una “resistencia activa” al genocidi polític i cultural del nostre poble. Per a mi, la resistencia es fonamental davant de qualsevol atac o invasio, i aixina ho demostra l’historia. 

            ACNV està en el bon cami i deu de continuar desenrollant-lo.  

            ACNV.- ¿Voldries afegir alguna cosa mes?  

            J.L.A.R.- No. Gracies pel vostre interes i vos desige força per a resistir.

            Image: retrat d'enJosep Lluïs Alapont i Raga, J.L.A.R.

J. Mir