Podries explicar com a sicolec, la costum que tenim en el valencianisme de no reconeixer els erros o malifetes dels nostres com si fora necessari ficar-los en un altar. ¿Per qué no veuen que els erros s’han de reconeixer i depurar?

Perque tenen una moral molt poc desenrollada. He dit moltes vegades que el moviment es antintelectualiste, es emotiu, es un moviment de reaccio i aço llastra la proactivitat, la singularitat i la consistencia, i per tant, la supervivencia. Si interiorises l'autoodi o la supeditacio a un atre marc nacional no tens res que potenciar i practiques conductes suïcides com a valencià. Si yo treballe un articul sobre infrafinançacio rep manco soport o m'agrades que l'entradeta de qualsevol que diga "Ribó cabro", est el millor indicador de l'inteligencia grupal i el futur que nos espera.

El nivell intelectual i moral del pancatalanisme, l'espanyolisme i el valencianisme sera auditat en la meua obra. I per supost que hi ha gent honrada dins del moviment, pero si no denuncien una injusticia son uns covarts i si posen en un altar a qui no s'ho mereix donen un mal eixemple i conduixen al moviment a l'extincio per desmoralisacio. Es la vella historia de les pomes podrides en la cistella.

El sector nacionaliste i d'esquerres es el gran exclos de les condecoracions, medalles i premis, molt mes minoritari que la dreta conservadora, ha segut mes coherent, ha produit obres de mes categoria, pero com els conservadors anteponen la dreta al valencianisme silencien o oculten lo que fa per eixemple ACNV −es u dels efectes de la guerra civil, ignorar-la no la fara desapareixer−. Es un fet indiscutible que som la mes vella pagina que escriu nomes en valencià, en correccio, generem en els articuls i l'opinio en facebook mes contengut i mes transversal que tot el valencianisme junt, que no ha vist en sa vida articuls de valencianistes en una trayectoria impoluta totes les semanes i tractant tots els temes, sense descans. ¿Es suficientement valorat aço? No, puix yo dic que es de benparit ser agrait. ¿Quí medra en el valencianisme? Puix el que està al costat del PP, ¿aço es lo que vol la gent? Que ho diguen.

El cami d'estricta obediencia valenciana que seguim molesta als destrellats mantafulers de la tercera via, als pragmatistes que vendrien a sa mare per quatre quinzets, als pesadets de la germanor −com si esta no haguera resultat ser una idea trampa sempre, lligguen abans els meus dos llibres i despuix m'ho conten−, als falsos profetes o als que acaben d'arribar fa quatre dies i practiquen caracteristiques nomes de la deitat com l'omnipresencia. Un cristia ha de respectar els 10 manaments i aci no s'ha fet. Ya he vist esta pelicula abans i acaba mal.

En el llibre expliques molt be els passos a seguir per a creixer com a moviment, ¿quína tara tenim els valencians per a no vore-ho?

No es pot creixer de la ma del teu enemic natural, pero es que a lo millor no volen perque alguns estan a gust en la seua mediocritat i la convergencia ideologica, en la seua horteta, a on son algu. Entre la collita estan els quintacolumnistes que s'encarreguen de passar l'informacio a qui toca i borrar la dissidencia diacritica a 451 graus Farenheit. Son els que esperen, desigen i preguen que governe el PP i VOX per a que els donen 120.000 € de subvencions, en aço son feliços i no reclamen res mes.

¿Recolza la RACV o LRP als partits valencianistes? No, pero aço no pareix molestar a ningu, ni tan sols els despreciats seguidors es pregunten el motiu, es que no es fan ni de valdre, ¿qué esperen de la sumissio i l'irreflexio? Com son lo que son, mes de lo mateix, l'inaccio conserva la situacio. No conec cap critica al respecte, excepte la que realisa ACNV que nomes seguix a l'IEV. La dimissio i l'abando d'una politica propia i l'aposta externa es la major mostra d'obediencia al dictat centraliste i alienador, es el regionalisme "bien entendido" de tota la vida.

El silenci, que tant agrada, era la tactica mes utilisada pel ministre nazi Joseph Goebbels. No hi ha alvanç social ni democracia sense la paraula, la dialectica, el debat i la confrontacio.

El llibre, com a treball cientific, no es de facil llectura, ¿creus que se podra assimilar per la gent?

Totes les lliteratures del mon tenen llibres de diferents nivells i el valencià no ha de ser diferent si el volem prestigiar. Els Cuadernos Rubio estan molt be, pero son per a preescolars o preadolescents. Yo podia haver escrit el llibre en tota l'estadistica i sicometria de la sicologia social experimental i ningu l'entendria, pero he fet un esforç per a favorir l'enteniment sense perdre calitat i precisio.

Soc el mes ferm defensor de la cultura de l'esforç perque ningu naix ensenyat i recorde que fa mes el que vol que el que pot. Els de la llei del minim esforç (els lemes) tenen una autoexigencia minsa, si el valencianisme no trascendix facebook es millor alçar taula i anar-nos-en al catre, perque la fortalea d'una cadena es medix pel l'esclavo mes debil.

En l’anterior llibre la figura principal era l’anticrist del valencianisme, en este te centres mes en els que estan dins del moviment fent el mateix mal o mes per ser dels “nostres”, ¿tan mal asimilat tenim el concepte d’etica els valencians?

No hi ha una ralla escrita en valencià sobre l'etica, com tampoc de tants atres temes, aço indica l'interes general. En el llibre parle de filosofs morals com Jünger Habermas, Immanuel Kant i Javier Muguerza, despuix de llegir-lo quí me diga que alguns egregis, exonerats per la gracia divina de la rendicio de contes, son eixemple de conducta es perque se droga en alucinogens d'ultima generacio, nomes aixina, els poden fer homenages −immereixcuts per conductes lesives al moviment−.

Demostres a base de sicologia social, filosofia i etica lo que s’ha fet mal, ¿creus que alguns dels nomenats en el llibre se'ls caura la cara de vergonya o continuaran com si res?

No, tranquil, perque entre que tenen la cara de formigo i uns amiguets de l'anima o porritos que els riuen les gracies...

Els que donen pena son els advocats defensors dels furtamantes, com si els pagaren algun jornal, son tan pobres d'espirit que es creuen que fan be al valencianisme quan oculten informacio −¡que bons vassalls, si tingueren bon senyor!−. Ningu mantafuler te eixida quan s'enfronta a la llogica formal i informal, nomes la de recorre a les estratagemes convencionalistes o les falacies: desviar l'atencio –"aço no toca, mirem al futur, els draps bruts es llaven dins de casa..."−, matar al mensager o la misericordia, pero estes son com les emocions que no son raons sino erros en l'argumentacio −esta distincio analitica els de la germanor tampoc l'entenen−. El voluntarisme no es racional perque els desijos no son la realitat.

Yo en argumentacio i contraargumentacio me la jugue en quaselvol i l'analisis del discurs es mortal com l'hemeroteca.

¿Estas preparat per a cremar-te en la foguera dels que fan creure que son dignes i no ho son?

Segons les teues prediccions en el primer llibre ya m'havien cremat. En tot cas, el mege i investigador social, Gustave Le Bon deixà escrit el meu desti: "Las masas nunca estuvieron sedientas de verdades. Se alejan de la evidencia que no es de su gusto y prefieren deificar el error si el error las seduce. Quienquiera que sea capaz de proveerlas de ilusiones será fácilmente su amo; quienquiera que atente destruir sus ilusiones será siempre su víctima.". Per aço apele a la consciencia de les persones, yo estic aci per una responsabilitat moral individual, qui vullga creure's a un mentiros, alla ell, ya s'apanyarà. Yo no puc fer mes que ensenyar cóm manipulen i lluitar sempre contra els farsants per a que no malbaraten mes el valencianisme que molts hem ajudat a construir honradament, perdent temps, diners i salut. Alguns no firmarem manifests que beatificaven a Zaplana perque sabiem que era mentira... igual que els mateixos firmants que seguixen dirigint les entitats popularistes i que seguiren acumulant erros per a parar un tren i que acabaren en totes les caracteristiques per a influir en la societat. Mentres, uns atres denunciarem la farsa. Igualar-nos es manipular.

La RACV celebrà en l'Ateneu Mercantil (6-4-2022) un acte on reconegueren a un fum de persones la defensa de les Normes del Puig, pero a tu no te nomenaren, t'han borrat de l'historia. I aço que has segut professor de valencià en diverses entitats (LRP, GAV, Universitat Politecnica de Valencia), has escrit centenars d'articuls, dirigit el I Curs Antonio Ubieto i el II Congres de la Llengua Valenciana, guanyat premis en els teus llibres, etc.

Puix si, al millor estil de la novela de George Orwell 1984, m'han borrat i aço es censurar. M'han suprimit  i esta es una de les mes conegudes operacions de la mentira, per tant, no es una practica virtuosa dels que han montat l'acte de germanor parcial. Sempre demostre lo que dic i dir les veritats fa mal. Provablement, molts dels premiats tinguen un curriculum superior al meu. En tot cas, no acodi a l'acte perque fa 20 anys que no li reconec a la RACV autoritat de res quan trencà el consens en 2003, yo aposte per l'IEV. Yo en ells actue d'una atra manera mes elegant, objectiva i mes justa perque els cite, sempre he dit que al cesar lo que es del cesar i si no es fa aixina puix u demostra lo miserable que es i no han demostrat res que no sabera. Yo si he posat un granet d'arena per les NdP, pero si lo que s'evaluava era una atra cosa... accepte polp com animal de companyia.

Nomes puc que recomanar la llectura en calma i que la gent comprenga que si no canviem portem el cami de l'extincio, aportes un fum de proves d'un desti que podem canviar nomes si reflexionem. Si vols afegir alguna cosa mes, yo nomes puc dir que moltes gracies pel teu valent treball. Recordar als llectors que estaras en la Fira del Llibre, el proxim 29 d’abril, en la caseta de la llibreria Shalakabula (estant 20-21).

Ara està en mans dels llectors, el saber nos acosta a la llibertat.

Xavier Mir.

Imagens: Tomas PM, archiu J. Masia.