ACNV.- ¿Quín es el paper que el valencianisme ha de tindre ara? 

            M. Marti.- Primer arreplegar la recialla del naufragi, reunir-se, parlar, coordinar-se, coaligar-se al sumar totes les gotes, fer una mar  i en un futur ya farem un barco per  a navegar  per l’Albufera. Els del PSOE de Valencia, de majors volen anar a Madrit i Valencia solament es el trampoli, com Abalos o ser “zombi” senatorial ben pagat com Joan Lerma.

            Els de Compromis, que com els de Vox, tenen el seu passat i sempre escopinyaren sobre el blau de la Real Senyera valenciana i les falles, ara muten de pell, seguixen la politica de Pujol en Catalunya, quan varen apoyar l'immigracio nort africana perque pensaven que eren futurs vots mes docils que els andalusos i extremenys, seguint l'eixemple frances, a on al final solament han conseguit “ghettos” que van a fer que guanye el Front Nacional.

            Entengui millor a Ribó quan parlà dels atentats islamistes: “... ara, d'alguna manera, ens torna eixa violencia que hem contribuit a sembrar en el mon”, i diguent que els yihadistes, al ser humans, tenien “dignitat”… Me vaig quedar boquiobert. Este senyor i els seus, qualsevol dia condenaran a Jaume I per haver conquistat Valencia, i l'acusaran de raciste... Hem de pensar que com valencians - europeus, som fruit d'una societat de conquista per damunt d'un Islam intolerant i manco mal que ho varem conseguir, per aixo venen les pateres aci i no al reves. Si no sabem d'a ón venim i a ón anem, uns atres nos diran per a ón anar. 

            Quan mes tart o mes pronte guanye el front Nacional en França (que ya ha guanyat dos voltes seguides les europees), hi haura una onada d'immigracio musulmana espectacular a Espanya des de França ya que ya som famosos per acollir. Yo mire mes alla, el mon va a pijor i som una illa rodejada d'intolerancia d'ultra dreta i d'islamisme, al pas que anem, tornem al barris moros migevals.

            Lo que nos deu, realment, de preocupar, es que no emigren els nostres. Me preocupen els jovens valencians que emigren a buscar-se la vida fora, eixos si que pagaran els nostres imposts i no canviaran la nostra societat per a adaptar-nos a la seua mentalitat migeval i masclista. Quan consigam aclarir la nostra casa, convidem a qui siga, sempre que vinga a ser u mes i sumar-se a valors europeus. Integracio si, multiculturalisme, no, els nostres valors ilustrats canviaren el mon i renegar ad ells es un suïcidi. L'erro de no vore aixo, es lo que està diluint Europa. Crea GHETTOS i barris migevals, com comença a vore's en Valencia. Vore a una immigrant vestida de fallera emociona, es una anecdota panoli pero mostra integracio, n'hi ha sectors que no ho farien jamai i que Jaume I reconeixeria, llamentablement, perque no han canviat. Es trellat… i ademes aci ya s'està oferint l'assignatura d'Islam en algunes escoles valencianes (i solament es el principi) i pagant un pasturage a carniceries de senyors en barba, menjar “halal” de rito migeval, en els nostres imposts. 

            No devem, tampoc, de caure en el nacionalisme catala que crea elements mutants com fills d'andalusos conversos en independentistes com el G. Rufian. Compromis que vol demostrar que ha caigut del cel i es inocent, resulta que fa  coalicions en Esquerra Republicana de Catalunya com en Gandia, Benifairo, Faura, etc. per a les eleccions. Gent en complexos i aspirants a catalans de segona.

            No se si recorden que Jaume I nos va separar d'aragonesos i catalans formant el nostre regne. Yo mai he tingut mes que apreci a catalans (i tinc familiars)  i aragonesos, pero no a les maniobres politiques de certs catalans politics.  El PP, en els  furta gallines de Zaplana i Olivas que de valencians i valencianistes nomes tenen els grans d'arros que se'ls quedaven en la boca de la fartà indecent de la nostra ruïna com a societat, Camps, Rus, i un llarc etc., demostra que no eren ni conservadors, sino BROFECS, gent obsessionada en els nostres diners i repartir-s'ho com si foren gent de raça superior i els demes mecs, dispost a comprar ad eixos valencianistes que despuix formaven part de les seues llistes, gent sense moral i que son la mostra de la degradacio valenciana, botiflers que no aprofiten ni per a “tacos d’escopeta” (com se diu en Valencia) i que encara van per ahi aprofitant enchufes. 

            No veig yo a un sol membre del PNV comprat pel PP en el Païs Vasc, per aixo els admire. Els de Ciutadans, que volen reemplaçar al PP adorant al seu lider Albert Rivera, que vol pero no pot i que ficha personages famosos per a omplir la seua falta d'ideologia, que no es valencianista, evidentment.   

            Els de Vox deuen deixar de ficar-se en la figa de les dones, (i deixar-les en pau, si volen fer en el seu cos lo que els plaga), i dedicar-se a unes atres coses, i deixar els simbols del franquisme. Els valencians, no tenim res que agrair a un regim que va perseguir el valencià i va fer retardar Espanya 40 anys. Un  franquisme manipulador de l'historia i els seus metodos veem heretats en Puigdemont, Junqueras, molts del PP, VOX, encara que ni Ribó i els del PSOE entren, perque d'historia saben lo mateix d'ella que Bob Esponja. No hi ha essencia real valencianista  en ningun partit, excepte en el valencianisme, per llogica. No vaig a esperar que un senyor en Madrit defenga la meua identitat o des de Catalunya, sino es per al seu propi benefici. 

            Pero sería molt trist que me quedara en la critica d'uns atres i ya està, com fan tots els politics casposos d'este païs. Nomes he opinat com si estiguera en un bar en un furgadents i unes olives. S'ha de vore que no podem construir res nomes criticant. S'ha de deixar arrere a tots, en la nostra propia autopista valencianista, constructiva, que s'entrega a defendre els problemes valencians, anant a buscar-los, preguntant a la seua gent i oferint-se a lluitar per ells. No hi ha una atra forma. 

            En este panorama, els valencianistes no devem de tindre una atra obsessio que defendre al llaurador de la taronja, que s'asfixia, al de l'armeler, que ho està perdent en Alacant, a l'arrosser, a les families que ho passen mal, als jovens que no troben futur, i ajudar-los economicament en els seus estudis, de veritat, ser com una ONG: valencians sense fronteres... a la gent en desocupacio que es desespera. Netejar de veres l’Albufera. Concentrar els diners en ajudar a la nostra societat ferida. Llevar els sous als expresidents, cara dures,  assessors, expolitics i dedicar-ho ad eixos proyectes que acabe de dir, son molts diners. En resum, desmontar les paradetes del sistema que solament pensa en ell i ha fet creure que el valencianisme es de tofols i fracassats. ¡Valencians en peu alcem-nos! Si no, no nos queixem.  

            ACNV.-¿Qué penses d'un partit nacionaliste sense complexos com Accio Nacionalista Valenciana i de la nostra proposta de que se senten el partits i associacions en una taula? 

            M. Marti.- Ovidio, el classic antic dia que no hi havia res mes dur que la pedra ni mes llauger que l'aigua, pero que gota a gota la pedra es forada. 

            Devem d'agarrar cada gota desperdigolada en el valencianisme, concentrar-les totes, siguen caps de partit i/o gent de la base, que vullga reunir-se i que vomiten la seua frustracio, la seua planyença valencianista i fer una tormenta en eixes gotes que inunde a partir d'eixe moment. 

            Conec mes el moviment valencianiste preguerra civil que l'actual, i me fascina aquella epoca de la que la guerra i el franquisme nos varen fer descarrilar, i el de hui, marginal, es fruit de l'herencia d'haver descabotat en talo de diners bruts i carrecs al valencianisme en epoca de Zaplana, quedant els supervivents i somiadors, orfens hereus d'una ideologia que va ser venuda. 

            Efectivament no m'agraden els complexos, i si Accio Nacionalista Valenciana no els te, es alguna cosa molt bona, els seus origens antics varen aspirar a lo mes alt. Pero estic segur que hi ha molts atres valencianistes d'uns atres partits que tambe es consideren sense complexos, ahi estan frustrats.

            Suponc que solament per escriure aci, ya n'hi haura algun tribunal que critica la meua sola presencia, tipic de la degradacio politica valencianista, yo me parle i parlare en aquell que me done un espai, perque som germans del valencianisme i este, no es de ningu, i el que es crega en l'exclusiva deu d'anar al siquiatra.

            Hi ha moltes sensibilitats i totes formen part del mateix cos marginal en el que ara nos veem ficats. Com be dius i es llogic, Javier, nos hem de reunir en una taula, es una miqueta de TRELLAT, tots els que vullguen, sense distincio de carrec o procedencia valencianista, despuix de les europees i locals que han mostrat  el muscul atrofiat del valencianisme que ha de tornar a posar-se al dia, i que cada u arreplegue la mandibula trencada que la realitat li ha deixat.

            Fer un equip de treball practic, sempre en equip. ¿Algu se pensa que els valencians van a votar ad algu que nomes se llamenta?, ¿algu espera que aplegue un talo de diners per a finançar els seus somis i aixina començar a moure's?,  ¿tan baix hem caigut? S'ha de tallar el propi cami sense esperar a res ni a ningu i hi ha quatre anys per davant, la dispersio valencianista ha de convertir-se en suma, en unio. si no som capaços de fer aixo, ¿qué estem fent aci? ¿Quí va a confiar en una idea que no sap ni organisar-se? 

            Esta desconfiança entre valencianistes, gent que se mira de reüll en el seu mateix forat, s'ha de ser conscients que ya  no interessem i manco les nostres querelles. Recorden a les baralles patetiques galliponteres d'uns borrachos en el carrer per uns cartons bruts quan no entenen que tenen darrere un palau de lux que es diu "Futur valencianiste" i que es seu. Pot demanar-se al GAV que servixca d'intermediador o reunir-se no en el Botanic (com feren uns atres) ni en l'hivernacul o zoo… A  mi m'enchisaria en el Trinquet de Pelayo, un simbol valencià, equivalent, al “Jeu de Paume” en França a on se reuniren els revolucionaris francesos. Si algu te una idea millor, que ho diga. El que vinga, be, i el que no, que seguixca plorant front a l'espill, i donant patadetes infantils al seu companyo de pupitre, fins que els amos del colege que son uns atres, els facen callar. Uns atres grups, estarem treballant, mirant, solament, cap a davant. 

            Eixe equip ha de tindre com a objectiu estos quatre anys que venen donar a coneixer un valencianisme alternatiu, preparat, que a canvi de res s'ho va a deixar tot, i si la societat vol, nos donarà la confiança hui casi inexistent.

            S'ha de buscar sindicats de llauros, educadors, obrers, juges, policies, parlar en els autonoms, etc. i arreplegar les seues queixes, denunciar les politiques d'amiguets i sangoneres d'eixos que van a seguir en el poder i gastar les energies, no entre els valencianistes sino en aspirar ad alguna cosa en grup, o som pluja i arrastrem tot al nostre pas, o continuem sent llagrimetes de llastima, que u s'acostuma a tot.

            Vullc colaborar estos 4 anys, i vore fins a ón apleguem. Este determini es un bon proyecte, si en acabant es deixa encarrilat, avant. No vullc fer el conte del lleter, perque les llets que dona la realitat ya son prou.

            Als qui no vullguen vindre, perque tenen por a perdre el seu carto brut al costat del contenidor en el que dormen i que temen siga furtat per uns atres  i no volen aspirar a pujar al palau, que es queden, ya els tiraran alguna moneda uns atres, o els compraran, encara que la cotisacio actual del valencianiste en el mercat val manco que una “tenca pudenta”.

            El poder es repartix quan se te i quan s'aplega dalt n'hi ha per a tots, sempre que aprofite per a servir a la societat i no per a lucrar-se. Al que vaja a la politica a ser adorat i a forrar-se te 3 o 4 partits on no caben mes en la coa.

            Oferixc la meua força humilment per a ser part d'un cos. La prensa deu de plasmar eixa trobada i eixa amenaça als que es creuen que el valencianisme està dissecat en una tomba. No fer res es acceptar la derrota i els valencians no som aixina, ni som realment com els que nos governen. 

            Gracies.

            Image: Miquel Marti, M. Marti

F. Xavier Mir