¡Es la finançacio, estupit! (I) / J. Masia

18/5/2017

estat espanyol furtant al valencià

Parafrasejant la famosa cita de James Carville, assessor de Bill Clinton, em permet fer esta digresio sobre la llegendaria estupidea valenciana. L'infrafinançacio no està entre les principals preocupacions dels indigenes. En lloc de reclamar lo que es just es passen el dia ofrenant noves glories a Espanya. D'historia s'ha de saber entre poc i no res en vore la progressio que portem, des de l'unificacio de "una, grande y libre" començà la decadencia valenciana –¡vixca la germanor!–. Grosso modo, 1.500 anys independents i escrivint en lletres d'or la nostra historia, per contra, des de l'unificacio en Castella, fa poc mes de 500 anys, anem de cul –per dir-ho suau–. No pareix una relacio excessivament complicada de discernir per via de la racionalitat, sense tares ideologiques jacobines pel mig, clar.

He escrit tant sobre el particular que em cansa tornar a fer-ho, pero crec que la conjuntura torna a ser favorable. El Govern de la presunta banda criminal organisada necessita els vots del PNV per a aprovar el presupost estatal. Rajoy i cia. han regalat 1.400 millons als perillosos nacionalistes vascs (en temps de Zapatero i de Sánchez), una comunitat que ya tenía uns numeros immillorables. "La «enorme diferencia» se concreta en cifras en el mismo documento: la Comunitat Valenciana es, como las autoridades valencianas se han cansado de repetir, la última de la lista, la peor financiada en el reparto por habitante (1.824 euros por cada valenciano). En cambio, Euskadi recibe 4.170 euros por ciudadano, siempre según la información oficial del Gobierno." (Levante, 5-5-17).

M'imagine que algun valencià –no molts la veritat– haura pensat allo de: "es necessari un partit nacionaliste". A continuacio el crimental s'evapora com l'aigua en el desert. En la majoria de casos es volatilisa mes rapit que el pensament, en un doblepensar, que consistix en sostindre dos opinions contradictories a la vegada, com afirmaria Orwell.

El deute historic estava present en la prensa a principis del sigle XX, fa mes de cent anys. ¿Quína es la causa de la burrera valenciana? La forta despersonalisacio provocada pel catalanisme i l'espanyolisme han creat un poble moll, en menys consciencia nacional que un cudol. I aixina nos lluix el pel. De fet, he de senyalar una ofensiva espanyolista com mai havia vist dins del valencianisme –valga aço com a declaracio de soport incondicional als jovens del GAV que li fan front–. La solucio passa per expulsar als espanyolistes de totes les entitats i que es manifesten ells, es dir, no fer-los el cul gros en cap acte, encara que siga interessant, perque nos relacionaran i sera pijor. Avise als valencianistes, si no feu aço se vos menjaran pels garrons. La germanor per se no es un argument valit. En Lo Rat Penat o Lo Raco Popular, la seu del PP en Valencia capital, es impossible, de moment, fer neteja.

Encara hi ha cervells que son incapaços d'entendre que a millor finançacio millor calitat de vida. ¿Quí en un minim de trellat podria renunciar ad aço? ¿Quína sería la repercusio immediata? Mes meges, menys llistes d'espera, mes bombers, menys gent cremada; mes policies, menys raters; millors autopistes, menys morts; millors comunicacions, menys temps en arribar a un lloc, menys consum d'energia i menys polucio; mes coleges, menys barracons; en creacio d'ocupacio; en ajudes a persones desfavorides, etc. Est etcetera es infinit i recau en la qualitat de vida de tots els valencians siguen fascistes, nazis, energumens, rojos o verts ¡A tot el mon interessa tindre millor finançacio! Pero esta no cau del cel, es lluita des d'un partit nacionaliste valencià en el Congres dels diputats, com be saben  vascs i catalans. ¡¿Quànt es donaran conte els valencians?!

En 2015, "Cada valenciano recibe 376 euros menos para protección social que el resto de españoles" (Levante, 29-7-15). ¿Aço li agrada ad algu? Com no nos donen ni un gallet, es insuficient la finançacio per a les despeses que tenim, per lo tant els gasts es financien a carrec d'aumentar el debit. L'Estat nos presta un diners (FLA) i nos cobra interessos com si fora un banc–. ¿I quànt nos costa? "La deuda de la Generalitat Valenciana aumenta 8,5 millones al día" (Las Provincias, 17-4-17). En 2016, el deute public valencià fon de 44.658 millons d'euros que representa el 42,5 % del PIB (La Vanguardia, 31-3-17).

Compromisos impagables per a que ho sapien, tambe l'espanyol, el deute public es de 1.106.952 millons d'euros equivalent al 99,4 % del PIB. Aixina que "el Estado español habrá pagado ya desde 2008 más de 250.000 millones de euros en intereses a los tenedores de bonos y obligaciones" (El Mundo, 3-4-17). Els excessos d'uns pocs els paguem tots. 

Aixina el passiu puja sense parar i significa impondre mes imposts que no agraden –teoricament– ni als neolliberals, en la practica els necessiten per a buidar i arruïnar les arques publiques, ya que viuen de les "mamandurrias" i els robos a mans plenes–. Segons fonts de la  Generalitat Valenciana, podem observar l'aument de l'endeutament per habitant –en milers d'euros–:

El deute en millons d'euros es:

¿Qué fem per a canviar esta situacio? Josep M. Bayarri en "El perill català" (1931) escrigue "Diguen els valencians que senten en sí el noble orgull de sa nacionalitat valenciana, si nos és lícit, prudent o convenient el silenci; si no val la pena d’una intervenció ya, eixintse d’una estúpida cómoda inacció.".

Imagens: inversian.com; blog-de-masclet.blogspot.com

J.Masia