La RAE definix l'espoli com a “Despullar alguna cosa o a algu en violencia o en iniquitat”, si tenim en conte que iniquitat significa maldat, el concepte no se relaciona nomes en el furt sino tambe en la mala fe. L'espoli d'obres d'art s'ha fet en totes les epoques de l'historia, els principals museus del mon son una prova d'aixo; per eixemple, una gran part del frontispici del Parteno en Atenes, en obres de Fidies, fon espoliat pels anglesos en el segle XIX i depositat en el British Museum de Londres. Els grecs actualment estan realisant una gran obra de restauracio del Parteno i han demanat al museu que torne les escultures, pero este simplement es nega.
            El major espoli d'obres d'art escomençà quan fon ocupada la peninsula per les tropes de Napoleo en 1808; ells ya portaven temps saquejant obres d'art dels països ocupats (Italia, Egipte, Austria, Prusia). El motiu era proveir d'obres d'art al nou museu “Paris Museum”, dit posteriorment “Museu Napoleo” i en acabant “Louvre”. L'objectiu era dotar-li d'una enorme pinacoteca i juntar als millors pintors del mon de diferents epoques.
            L'idea original de Josep Bonaparte, rei d'Espanya per decisio del seu germa Napoleo, era centralisar en Madrit totes les obres d'art disseminades en palaus i convents. Se li denominaria “Museu Nacional de Pintures”, inicialment s'apropiaren d'uns 1.500 quadros.
            Este museu no s'aplegà a inaugurar mai i les obres foren aprofitades per marchants i governadors per a comercialisar en el seu espoli, a on es despacharen al seu gust el marchant frances Quilliet i el mariscal Soult, general en cap d'Andalusia. Les restants foren obsequiades als generals que governaven les distintes ciutats. Napoleo va ser obsequiat en 50 obres.
            Previament s'havia firmat un decret pel qual les ordens religioses masculines foren suprimides i els seus bens, obres d'art, joyes, terrenys i edificis s'incorporaren a l'estat.
            Al poc de temps vindrien les desamortisacions de Mendizábal i Madoz i posteriorment la Guerra Civil i el Franquisme en un gran historial d'expoliacions, pero nos concentrarém en les expoliacions del Regne de Valencia i encara que han segut moltes, com la Dama d'Elig, exposta en un articul anterior, com a mostra, valguen les quatre següents obres, que pel seu gran valor deurien d'estar en Valencia.
            Retaule del Centenar de la Ploma.
            Es un retaule encarregat pels cavallers del Centenar de la Ploma.
            El Centenar de la Ploma era una companyia de cent ballesters encarregats de protegir a la Senyera de la ciutat i del Regne de Valencia. El Retaule d'estil gotic valencià del sigle XV, en unes dimensions de 6,60 x 5,50m, es obra del pintor d'orige alema, Marçal de Sax, en 1400-20 i possiblement colaborà en ell tambe Miquel Alcanyiç. Representa en 32 escenes la llegenda de sant Jordi i el drago, la batalla d’El Puig, en la cimera la coronacio de la verge i Crist. Tambe estan representats els quatre evangelistes, els dotze apostols i 24 profetes. Se troba actualment en el museu de Victoria i Albert de Londres. Fon adquirit en 1856 pel marchant Mr Baver en 1856. No se sap cóm va ser comprat i fon venut en 1864 al museu de Kensington per 800 lliures. Este considerat el retaule gotic mes bell d'Europa.

            Retaule de sant Esteve.
            Pintat per Joan de Juanes (Font de la Figuera, 1503-Bocairent, 1576). Fon la figura artistica mes requerida i respectada de Valencia. Els escritors contemporaneus exalcen la seua figura, estigue en contacte en la cultura lliteraria de la seua epoca i els circuls humanistics de la ciutat. Fon pintat per a l'iglesia de sant Esteve en 1562 per encarrec del duc de Calabria. Està compost per sis olis que representen el martiri de sant Esteve. En 1800 fon adquirit pel rei Carles IV; el capitul ho vengue per a reformar el presbiteri. El seu primer desti va ser el Palau Real i finalment el museu del Prado.

            Porta de la Capella de Mossen Sorell.
            L'orige de la familia Sorell es remonta als temps de la reconquista, en el cavaller Arnau Sorell, que mori en el siti de Valencia en 1237. Qui realça el llinage sera Bernat Tomas Sorell.
            Esta familia construi un palau en el lloc que hui ocupa el mercat del mateix nom. L'edifici fon destruit per un incendi en 1878. La porta en qüestio era la porta de la capella del palau i va ser comprada pel govern frances en 1883. Actualment existix en el Louvre una atra bella porta d'esta mateixa familia, feta de fusta tallada en dibuixos geometrics mudeixars. L'atra porta d'acces se troba des de 1924 en la Galeria Parmeggiani en la regio de Reggio en Italia. La del museu del Louvre la construi Pere Compte a finals del sigle XV; destaca una escena de l'anunciacio en l'arcangel Gabriel i la Verge, i en les filacteries del portal està gravada la frase “IPSA ME CONSOLATA SUM” (Ells me consolen).

            La Pietà de Peris Sarrià.
            Peris Sarrià (1380-1451). Es una de les principals figures de l'art gotic del sigle XV, venia d'una familia de pintors afincada en Valencia des del sigle XIII, el seu aprenentage ho realisa en el taller d'un atre gran pintor: Pere Nicolau.             Alguns excelents retaules d'ell, afortunadament es conserven en el museu de Belles Arts i en la Seu de Valencia. El pany “La Pietà” es una de les obres mes importants del gotic primitiu peninsular. Realisat cap a 1430 era d'una coleccio privada i l'adquiri la societat d'amics del Louvre. Esta societat se compon de 70.000 membres (¿quàn tindrem en Valencia una societat similar en el museu de Belles Arts?). Aixina parlen del llenç “La Pietà” els membres del museu del Louvre: “El pany es una obra mestra de l'art gotic internacional, en un gust i una sensibilitat de l'art valencià… Es una de les obres principals de la coleccio iberica del museu, es caracterisa a l’hora per una simplicitat i un gran refinament”. ¿Qué mes puc afegir?
            Pere Sarriá realisà numerosos treballs entre ells un encarrec per a la Casa Consistorial de 15 taules representant als reis valencians, per al salo principal de l'edifici. En 1860 l'edifici fon tombat, nomes es salvaren 4 de les 15 taules del pintor i anaren al museu nacional d'art de Catalunya.

            Estos son quatre eixemples de l'art produit a lo llarc de la nostra historia pels 81 pintors: Jogim Sorolla, Josep Benlliure, Joan de Juanes etc. i els escultors: Marià Benlliure, Ignaci Pinazo, Josep Capuç, que completen la llista fins a 35. Aixo nos pot donar una idea de la gran cantitat d'obres d'art, pintures i escultures, que s'han creat en la nostra terra, i que en la seua majoria estan llunt d'aci, concretament estes quatre en els museus de Londres, Paris i Madrit. Se que estos artistes hagueren de vendre la majoria de les seues obres per a subsistir, pero una gran part d'elles foren espoliades a lo llarc de l'historia, be pels eixercits de Napoleo, be per la Guerra Civil, pels “marchants” i traficants d'obres d'art; estos se despacharen al seu gust en totes les epoques, fent d'intermediaris “llegals” entre els museus i les grans fortunes.
            En el cas del retaule del Centenar de la Ploma, no se sap com fon “espoliada” per ignorancia o per usura. En el retaule de sant Sebastia, el caprig d'un rei i les ganes d'un diners d'un capitul. En les portes de mossen Sorell,“liquidacio per derrocament”. I en la Pietà la participacio dels 70.000 amics del Louvre. Llastima que el museu de Belles Arts no tinga uns atres 70.000 benefactors, ya que no te presupost per a comprar obres d'art. ¡Quína tristea produix vore eixes obres tan llunt d'aci! No nos queda un atre remei que les paraules del Portal de Mosen Sorell: “IPSA ME CONSOLATA SUM”. (Ells me consolen).

Imagens: Gonçal Peris (Canal Patrimonio), Mossen Sorell (circulo por la defensa y difusion del patrimonio-jdiezarnal-cosasdehistoriayarte.blogspot.com), retaule de st. Esteve (museu del Prado), Centenar de la Ploma (valenciaplaza.com), capçalera (papel en blanco)

J.Morales