Hem d'afirmar que provablement estigam canviant de cicle economic, pero esta dinamica es molt fragil i han de fer politiques que la consoliden. Es dir, l'edifici de la recuperacio ha de ser alçat sobre bons fonaments i aço no ocorre.

Les teories dels cicles economics foren realisades per marxistes i l'escola austriaca, tracten de poder predir les oscilacions de les economies. Les variables macroeconomiques, venen a ser com una montanya rusa: aument de l'activitat, en acabant ve la crisis, li seguix la depressio i mes tart comença la reactivacio, este vindria a ser el guio que es repetix. Esta seqüuencia es recurrent perque el capitalisme conté dins de sí les crisis, està en el seu ADN com be ho explicà Marx.

Hi ha 3 tipos de cicles: curts (al voltant de 3 anys), mijos (8 anys) i llarcs (50/60 anys). L'economia no pot saber davant de quín cicle estem, pero podem pregar per a que estigam en un cicle mija. Hem d'assumir que la bossa, la prima de risc, l'inversio estrangera en el païs i l'exportacio son les variables que primer es recuperen, no es cap novetat. La deflaccio es un greu problema no resolt. L'economia real, la de la gent del carrer, es una atra historia ben distinta. Estem en un escenari en que la macroeconomia comença, molt espai i dubitativament a resorgir, passem de senyes negatives a positives, pero en un caracter molt feble (en l'articul "Al voltant de la reforma fiscal i el cost d'oportunitat" poden observar algunes senyes significatives que extragui del bolleti del Banc d'Espanya). Ademes els socis europeus han de tirar del carro important els nostres productes (per ad aço serviria una devaluacio salarial), pero estos tampoc estan per a tirar cohets i les exportacions estan en negatiu, ¡Ui! ¿A pesar de baixar sous no tenim les exportacions en positiu con nos haviem promes tots el neolliberals del mon?, ¿com pot ser aço?, ¿llavors quíns resulten favorits per la devaluacio salarial?

Traure pit com fa la dreta es d'estupits supins. Com a mostra el ministe d'economia alemà Schäuble, digue fa poc que "no entenia per qué els periodistes espanyols continuaven parlant de crisis". Li contestava 5 anys abans el Nobel d'economia Akerlof, en 2009, que un 20 % de desocupacio son sifres de depressio, ¡Ains Schäuble qué poc saps d'economia llest!

Segons senyes del INE de 2014 (en referencia a 2013), la tasa mija de risc de pobrea en Espanya es el 21,8 %, podem observar la següent taula.

Yo crec que es hora de fer un chicotet raonament en silenci, en les seues cases, miren les diferencies, calibren. Com sempre per a lo bo superant a la mija espanyola i ofrenant noves glories a Espanya.

Quan vinguen els articuls "especials" de finançacio basats en diferents informes que s'han realisat sobre la sumissio patologica del PSOE i del PP cap al govern central, explicare estos numeros que son criminals (13.500 millons d'euros de deute historic). La recuperacio ha d'anar acompanyada com escrivia l'economiste i Nobel, Stiglitz, d'una ret de seguretat per a protegir als que menys tenen, ha de ser indefugible. Sera una recuperacio a camara lenta i bipolar.

En resum, existixen indicadors macro positius, pero febles, volatils (no consolidats), en canvi en l'economia real no es veu la llum al final del tunel, es normal son dos realitats en paralel que esperem que pronte convergixquen. Si no hi ha una politica activa d'ocupacio, en "barra lliure" com els diners que presta el BCE als bancs, els efectes de l'austericidi sobre les families de classe baixa i mija encara durara molt. El PP no hauria de mentir tant, confon desijos en realitat, pero si els continuen votant... "ancha es Castilla".