S’ha votat en clau autonomica

Els defensors de que no es poden extrapolar conseqüencies ni anar mes llunt que l’ambit territorial han aduit que ahi està el resultat espectacular del BNG, justificable mes facilment per la distintivitat i per ser un millor eixemplar que l’oferta ‘similar’ PSOE, Sumar i Podemos.

Excusa de mal pagador es afirmar que el candidat socialiste no ha tengut temps per a mostrar el programa. Pareguda rao han donat des de Sumar: la falta de temps per a explicar l’oferta. Com si el ‘programa’ se’l llegira algu o fora determinant. Son determinants l’ideologia propia, reconeguda o no, les emocions, la representacio que tinc de l’oferta i lo que estic dispost a comprar (i el preu a pagar). ¿Acas algu creu que les mongetes que portaven el sobre en la ma s’havien llegit un renglo del programa que anaven a ‘premiar’?

S’ha votat en clau estatal i atenent l’agenda estatal. La variable moduladora es la ‘waterloodependencia’, per si encara no s’han enterat. Els que ho neguen posen de contraeixemple l’ascens del BNG, clarament favorable a l’amnistia. Si, el BNG dona soport, pero es actor de repartiment, no es protagoniste com ho es el PSOE. Al votant nacionaliste no li destorba tal llei, pero al votant de dretes i a una part significativa del socialiste li fa oix tal dependencia (que es llaugerament distint a la llei d’amnistia). En l’aversio al canvi hi ha una justificacio del vot conservador; mentres que en l’aversio a les inacabables–i ‘personals’– exigencies de Junts per a la ‘llista de la compra’ (en que s’ha convertit l’amnistia), es troba el trasvas de vots del PSOE al BNG i una atra part que s’ha quedat en casa casi segur, es una suposicio prou creible.

I l’explicacio del sufragi dual (votar diferent segons els comicis: locals, autonomics, generals) pareix que nomes val per a la ‘esquerra’.

I falten per contar les paperetes de l’exterior.

Tindre les orelles atentes

Atendre als adversaris, propis o forans, es bo en politica i en molts atres ambits de la vida. Aci, els dirigents socialistes haurien de vore que estan sent expulsats dels governs autonomics i tambe del tauler politic, (convertits en actors secundaris d’unes atres forces que creixen a costa del seu electorat.

Es el cas d’Emiliano García-Page, el president de Castella-La Mancha (u dels tres socialistes que encara conserva poder autonomic), que ha estat clamant contra la deriva del partit, per ad ell equivocada, sense que li facen el minim cas. I tambe es el silenci del guanyador de les passades eleccions en Catalunya, l’exministre Salvador Illa, que no ha obert la boca, o no li l’han deixada obrir, en tot este temps, en un proces que l’afecta directament.

Es cert que hi ha una tempesta tropical populista, demagogica i dretana (ultradretana) internacional, que te tota la traça de convertir-se en huraca i que els ‘meteorolecs’ oficials no veuen, pero que alguns aficionats tenim totalment clara. Entre un García-Page i un Núñez Feijóo no hi hauria d’haver color, pero no ho veuen ni Pedro El Guapo ni la clec que te rodant.

En les proximes cites, les autonomiques vasques, el PP no es juga res (ya es residual) mentres que el PSOE si. I en les europees, ya vorem, pero la balança s’inclinarà a la banda pels populars.

Un favor.... ¡Que paren ya de la ‘mascleta’ en Madrit i els anets morts! Els critics, tenint una part de rao, pareix que l’han perduda per l’hiperbolica reaccio, per la sobreactuacio.

Una curiositat idiomatica. La nit electoral, els representants dels partits –excepte Vox– parlaren en gallec (cosa que els nostres no fan, en valencià) i en les televisions no els subtitularen perque s’entenia perfectament (¿el castella i el gallec seran la mateixa llengua?).

Imagens: flaticon.es, eldiario.es,