Finançament: actualisacio 2017 (I) / J. Masia

12/11/2017

            A mitat de l'estiu de 2017 la comissio d'experts encarregada de crear un nou model de finançacio autonomica finalisà la seua encomanda. Estigueren representades les comunitats autonomes i al remat les conclusions de l'informe generaren tres problemes immediats: 

1- mes del 40 % del document son vots particulars, aço dificultarà assumir una decisio que agrade a tots. En especial resenye els següents problemes: 

a) la negacio a la condonacio del deute valencià generat per l'infrafinançacio. Recordem que l'estudi de la comissio d'experts de les Corts Valencianes de 2013 calculava que s'havien deixat d'ingressar entorn a 13.500 millons; en 2015 n'eren 16.000; en l'actualitat arriba a 20.000 millons d'euros, segons fonts de la Generalitat Valenciana. 

A lo que no reps es sumen els interessos dels prestams per a poder arribar a pagar els gasts o les inversions. "La factura de la infrananciación de la Comunitat Valenciana y las inversiones muy por debajo de la media que recibe elevan ya a más de 1.600 millones de euros el dinero que este territorio deja de percibir del Estado cada año." (Levante, 30-04-17). 

El deute que podria emetre la Generalitat Valenciana, per a obtindre recursos, te categoria de "fem" -catalogat aixina per les agencies de rating i gracies a la gestio del PP-, com el catala, per lo tant, es el tesor espanyol el que demana els prestams, nos cobra interessos i se lucra (a través de dos vehiculs: el pagament a proveïdors i el fondo de liquidea autonomica, conegut per les sigles FLA) a la vegada que nos infrafinança. Es un circul vicios, com no tens els suficients diners has de demanar-ne mes, aço genera mes interessos, en lo que la situacio es torna perversa, una sifra impagable que nomes fa que creixer i te somet al principal prestamiste: l'estat, li devem al voltant del 77 % del nostre deute. U de cada quatre euros de la GVA aniran a pagar amortisacions i interessos. El mateix cas te Catalunya, en el major deute d'Espanya i son les raons economiques les que fan que l'independencia siga stricto sensu impossible.

 Font: http://www.elmundo.es/espana/2017/07/19/596e6e2946163fce5c8b45d0.html

 

b) Ángel de la Fuente, elegit per Cristóbal Montoroper a que creara el nou model, es trobà insatisfet en la metodologia, apostà per un trencament progressiu del statu quo, discuti el pes de les comunitats versus l'estat i l'alcanç de les conclusions. De la Fuente afirmava en un estudi: "Tambe resulta sorprenent la posicio de Valencia, que presenta un saldo deficitari a pesar de situar-se per baix de la renda mija per habitant.". Es un destrellat que si la teua riquea es inferior a la mija espanyola -eres mes pobre-, te quedes encara pijor en la redistribucio dels imposts recaptats que realisa l'Estat per a compensar les diferencies. En resum: dones mes que reps sent mes pobre (?¡). Per aixo afirma que "La que sí te motius per a ficar el crit en el cel es la Comunitat Valenciana. El contraintuitiu signe negatiu del seu tipo impositiu simplement reflexa el fet de que, como ya s'ha vist, la regio te un saldo fiscal negatiu a pesar de tindre una renda per capita inferior a la mija espanyola -lo que a primera vista no pareix molt llogic-.". (J. Masia, La finançacio dels valencians, II, 27-02-2015).  

2- L'esgotadora, avorrida i "eterna conjuntura" catalana es resoldra, entre uns atres reconeiximent politics, en un transvas important de diners en forma d'inversions. Els politics valencians i catalanistes encara no han entes quí els paga, aço es un joc de suma no zero. Joan Reglà ho entengue molt be fa decades quan afirmà que l'unio en els PPCC era impossible perque quan historicament li ha anat be als catalans, als valencians els ha anat mal, i al contrari. El regionalisme espanyoliste o catalaniste mata qualsevol possibilitat de reclamacio seria, perque exigir com un subdit enlluernat per la patria gran, en la boqueta chiconina i agenollat, no servix de res. No es pot estar aci i alla a la vegada, haurien de tindre el cap i el cor nomes aci. De fet la manifestacio profinançament valenciana canvià de data i està desapareguda de l'agenda publica –m'imagine que la calfaran si l'actualitat de Catalunya els ho permet conforme arribe el dia–, te poca atencio, perque alguns dels promotors politics pareixen mes interessats en lo que ocorre en Catalunya que en defendre els interessos del valencians. Llamentable, com sempre. 

El desficaci de la perdua del juï de realitat afectarà directament a un sistema inestable ab initio pels privilegis de les comunitats forals. O comencem des de zero o aço no te solucio, sera un conflicte permanent –per falta de consciencia nacional que impedix als nacionalistes valencians fer politica–. Cafe per a tots i caviar per a uns quants no pot ser.  La "contingencia" catalana encara estirarà mes el chiclet i com que els recursos son llimitats, no podem esperar millores substancials per als valencians. Inclus la proposta de De la Fuente sería incompleta com es podra observar en el següent grafic, perque no es compensable la cantitat necessaria total –1.448 millons– front a la transferencia de nivellacio real –543 millons–. El nou model necessitaria mes de 11.200 millons adicionals per a equilibrar la balança fiscal, ara nomenat sistema de contes publics territorialisats. Resultaria absurt que plantejaren un procediment inestable de nou, en honor a la veritat, de la Fuente propon que siguen les comunitat autonomes les que recapten mes, utilisant bona part dels imposts autonomics. Per eixemple, Madrit realisa dumping fiscal quan reduix els imposts i facilita a les empreses que es situen alli; no grava patrimoni perque el bonifica al 100% i elimina successions i donacions al 99% en la mateixa tecnica. Considera que les autonomies haurien d'intervindre en la gestio del tipo o trams de l'IVA, es dir, que siguen elles les que donen la cara davant de l'electorat; si volen mes, puix que pugen els imposts, aixina el Govern espanyol vol llevar-se el mort de damunt. De fet, la nova proposta es inviable a dia de hui, i si millora el deficit, almenys teoricament, pero no acaba en l'infrafinançacio, continuariem en el mateix bucle. Poden observar-ho: 

 Font: https://cincodias.elpais.com/cincodias/2017/09/04/midinero/1504544592_299509.html

 

3- El PP ha perdut el soport del PNV a causa de la gestio politica en Catalunya. Aço dificultarà aprovar els presuposts generals de 2018. En bona mida retardarà l'implementacio d'un nou model que pareix mes favorable, pero hauran de buscar soport i contentar a Catalunya. Ya voran cóm als politics pancatalanistes que nos governen els agradarà, a pesar de que ixcam perjudicats, ya saben... quí es la patria gran i la patria chica. No sería la primera vegada que aixina ho fan junt als de l'atra vora. 

Imagens: cartell, ACNV per Elig, Elena Vera Alfonso
                            taules, vore enllaç al peu de cadascuna

J. Masia