Hola ¡Bon dia!
22/12/2017
En alguns racons del Regne encara podem trobar la cordialitat de la gent en un gest tan senzill com saludar a un desconegut quan el troben.
¿Qué nos ha dut a deixar arrere els bons modals adquirits i transmesos des de fa sigles? Sense cap de dubte la massificacio.
Aço ho entengui clarament en un acte –provablement irregular– en el que em vaig vore immers complint les meues funcions de VM ─Vigilancia Militar─ quan perdia el meu temps fent el servici militar obligatori. Hi hague una reunio d'oficials per a votar al voltant d'una decisio ¡Democracia interna militar en els anys 80, quí ho diria!
Membre de la Vigilancia Militar en companyia de Bruno, un dels gossos de la VM
La concentracio d'autoritats militars era tan alta que la meua obligacio de saludar-los ─activant la reciprocitat─ fon abolida temporalment, mentres durara l'activitat. La meua funcio era la de controlar l'entrada al lloc a on s'anava a realisar l'assamblea i en "ametrallar" a base de salutacions als primers en acodir, s'acostà un d'ells i m'eximi de la meua obligacio, donat que al complir-la congestionava l'acces a la sala a on s'havien de reunir.
Deixant arrere les batalletes de la mili, la conclusio va ser que davant d'una alta concentracio de gent a saludar, la salutacio pert la seua funcio i es torna en un obstacul per a la lliure circulacio. ¿S'imaginen vostes anar saludant a cadascu dels vianants que se troben pel carrer en una gran ciutat o inclus en una de tamany mig? La tendencia es saludar nomes als coneguts.
En les poblacions mes menudes la salutacio entre els veïns es cosa habitual ─tots son coneguts─. Reforça l'identitat del conjunt i mostra lo oberts o lo tancats que estan als forasters. Es troba una marcada diferencia entre aquelles poblacions que viuen del turisme d'aquelles en les que el turisme es considerat una intromissio en la seua vida quotidiana.
No obstant, en ocasions es denota una manca de sociabilitat. Quan u arriba a una sala a on tots esperen, lo llogic es saludar ─molts obvien esta salutacio, tambe depen de lo ampla i gran que siga esta sala, quant mes reduida mes facil es que tinga lloc la salutacio. No es llogic que u salude en una sala a on esperen 200 persones. Com a molt es saluden als que queden mes prop─.
Traent l'eixemple de la sala al carrer, nos trobem en que quan arribem ad una parada d'autobusos pocs son els que saluden als que ya estan esperant... ¿Tant costa dir un ¡Bon dia!? Mostrar cordialitat no es senyal de debilitat. Ajuda a sentir-se part d'un conjunt que te alguna cosa en comu ─en este cas aquells que esperen─. El formar part d'un ent major sempre dona sensacio d'una major seguritat ─saber que no estem a soles en allo que fem─.
Quan diem "bon dia" estem transmetent bons desijos als demes... aço predispon a obrir conversacions i espenta als aludits a donar respostes en cordialitat a les preguntes que pugam plantejar.
Els modals conten. Una actuacio correcta sempre predispon a favor d'aquell que la manté. Si ademes de contestar al "bon dia" acompanyes les paraules d'un sincer somriure, pots tindre la seguritat de que l'has otorgat un moment de felicitat i satisfaccio a l'entranyable yaya que t'ha saludat quan has fet acte de presencia... ¿Tant costa ser cordial? Vore l'expressio de satisfaccio de l'interlocutor tambe la produix en qui l'ha provocada. La suma de situacions similars produides al llarc d'un dia pot marcar la diferencia entre un bon dia i un dia de "gossos".
Es qüestio d'actitut ¿Cóm voleu tornar a casa, "lladrant" o en un somriure en els llavis? Sigam positius i aportem el nostre granet d'arena per a transmetre bons sentiments. Allo que donem, nos torna. Està en les vostres mans el tindre un bon dia, no ho desaprofiteu.
Aixina que ¡Bon dia valencians!
Imagens: bon dia, ampalabenaula.com
VM, Quelo i Bruno, Archiu Quelo.
Miquel Real