El deslleal PP i mes en especial l'inefable Ayuso, presidenta de la "bomba radioactiva vírica" -Garcia-Page dixit-, hui diuen blanc i dema negre, no poden mentir mes perque el dia nomes te que 24 hores. Manipulen les sifres (https://www.eldiario.es/madrid/madrid-omite-miles-casos-falsear-numero-real-contagios_1_6289921.html) i per fi el govern de l'Estat Espanyol ha publicat uns criteris clars, mes complets que els tres anteriors, es lo que en una empresa es coneix com el quadro de mando integral (idea de Robert S. Kaplan i David. P. Norton) que data de 1992, ya ha plogut. Era important tindre'l, pero no necessari perque qualsevol persona mijanament inteligent i en trellat sabia quín criteris eren raonables, podien comparar-se en uns atres països, llegir les advertencies o informes, i Espanya està mal, els convide a revisar les sifres oficials. 

    
            Pero a la neolliberal presidenta Ayuso lo unic que li interessa son els bars, no tindre mes meges o rastrejadors, mentres que Catalunya els tanca, ella vol ampliar-los l'horari, increible, pero cert. El principi de Peter nos indica que tot empleat tendix a ascendir fins el seu nivell d'incompetencia. Ella s'havia d'haver quedat portant el tuiter de Pecas, el gos d'Esperanza Aguirre, no dona per a mes. El seu model es identic al de Trump o Bolsonaro i no funciona perque es basa en un fals dilema: salut versus economia. Lo que es requerix son mides mes restrictives, dures i curtes, que unes atres mes laxes i llargues com la de conviure en el virus -dogma actual-, perque si no es practíca una intervencio intensa i breu el mal a l'economia sera superior. El PP no enten el concepte i s'ha equivocat en l'estrategia, perque son uns trompellots, entre unes atres coses.
            El govern espanyol no ha fet les coses be, pero el PP encara les ha fetes pijor. El trencament de l'unitat d'accio contra la pandemia es responsable directe de mes morts, com aixina ha segut senyalat per diferents instancies com l'OMS o The Lancet. El partit socialdemocrata portugues li dedicà estes belles paraules als dirigents del païs: "Le ayudaremos; le deseo coraje y mucha suerte. Su suerte es nuestra suerte". Aço es inteligencia o altura de mires, lo mateixet que aci.
            Els juges del CGPJ -el PP en te 12 i el PSOE 8- estan fora de la llei que els obligava fa 2 anys a renovar-se. El PP incomplix la norma constitucional ya que vol mantindre el monopoli i el control, la majoria absoluta que te dins de l'organisme, en l'objectiu d'assegurar-se les sentencies mes favorables possibles -en la sala de lo penal hi ha 11 conservadors i 2 progressistes-. Tenía rao Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia, del PP: "controlaremos la sala segunda [del Tribunal Suprem (TS)] desde detrás", a pesar de la gravetat d'este reconeiximent, la gavina continúa de senador, pero tambe des de davant perque el nou president elegit recentment es dels seus, res canvia. Estan en funcions i han renovat la presidencia de tres sales del TS, tambe han decidit nous destins de juges, en total 47 nomenaments per a garantisar el control populariste. El catedratic de dret constitucional Javier Pérez donava una molt bona solucio: la llei organica del poder judicial exigix que estos nomenaments es facen per real decret firmat pel rei i refrendat pel ministre de Justicia, aixina que "El Gobierno no solo puede, sino que debe establecer un criterio general que señale que los nombramientos que emanen de un Consejo caduco no se refrenden por el ministerio de Justicia [...] Si no hay renovación, no hay refrendo", aixina evitariem el nomenament de juges per un CGPJ seqüestrat pels populars (Eldiario.es, 24-9-2020).
            Urgix una reforma de la llei per a evitar bloquejos, que s'enteren que en funcions no poden prendre determinades decisions com les senyalades. Nomes dos membres progressistes, que no participaren el repartiment de cromos, els ho senyalaren als companyons, els unics honrats dins de l'ent.  
            Eixa reforma del poder judicial que el govern vol fer, canviant la llei de 3/5 per majoria absoluta, ya ha rebut la sancio europea. No es un tema facil, pero almenys admet la renovacio conforme al desig popular indirecte en el Congres dels Diputats, es dir, el PP manté una majoria que no es correspon en les eleccions del poble, a on residix la soberania popular. El cas mes sagnant, del que pocs diuen alguna cosa, es la cooptacio de la AVLl que es un cas flagrant d'endogamia i de que res canvie. Pero clar, aci el pancatalanisme te portes obertes per a fer lo que vullguen, sense que Europa s'escarote. La doble vara de medir es injustificable.
            Un problema epistemic es contrapondre el raonament analitic contra el sintetic o holistic. Partir les causes obertes contra el PP en multiples procediments, fa perdre la visio de conjunt, la comprensio de la globalitat, a saber, que actuaven com una organisacio criminal com reconeix la sentencia del TS: l'arbre no els deixa vore el bosc. Crec que era necessaria una macrocausa contra el PP, en una sala reforçada, pels juges necessaris per a entendre que tot formava part de l'organisacio, que era necessaria per  delinquir i tots s'amparaven baix estes sigles. No era a soles, com ha quedat reflectit en sentencia ferma del TS, responsable a titul lucratiu, era una maquina extractiva de diners publics que s'emboljacaven, era una "organización criminal" com digue el cap de l'Unidad de Delitos Económicos y Financieros (UDEF) Manuel Morocho (Levante, 7-11-2017). Si la veritat parcial, la judicial, s'aparta de la veritat real, llavors tenim un problema empiric i reputacional.
            Al bloqueig anticonstitucional del PP, li podem sumar un atre esperpent o absurt, les diverses entitats pancatalanistes que formen part de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció -que han rebut 40.000 € del Consell- (Atelier, Perifèries, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Ca Revolta, Escola Valenciana y Societat Coral El Micalet) no pareixen ser molt diligents en els diners publics, que els arriben a cabaços, ni dignes d'estar en eix ent. Algunes com ACPV haura de tornar 61.559 € que li havia concedit la Diputacio de Valencia perque no ha justificat les subvencions (Las Provincias, 9-2-2020), tambe la Fundacio Villalonga -d'Eliseu Climent- o Ca Revolta, l'interventor de l'Ajuntament de Valencia, li solicità a l'ultima la devolucio de 10.000 € (Valencia Plaza, 21-1-2020). No justifiquen les seues subvencions i les administracions publiques, com l'Ajuntament de Valencia o la Fiscalia Anticorrupcio, els han reclamat que els expliquen a ón han anat a parar els diners publics. Inclus "la Diputación retira una subvención de 61.000 euros a ACPV por no justificarla" (Las Provincias, 9-2-2020), i es que esta institucio tira, com totes, en polvora de rei, 350.000 € a entitats pancatalanistes (Las Provincias, 21-9-2020). Si el neolliberalisme no el pogue convencer de lo magnific que resultava ser emprenedor, es segur que ser pancatalaniste si els garantisa un maravellos modo de vida, perque li plouran billets del cel i els entraran per les canonades de sa casa. Al remat, la Generalitat Valenciana, la Diputacio i l'Ajuntament de Valencia -entres unes atres- els estan regant de forma massiva entre tantes subvencions que no tenen temps ni per a justificar-les, en el millor dels casos.
            Vullgam o no, la solucio passa per la politica, per l'actuacio de gent decent, honrada i al servici del poble. El valencianisme de sofa o de facebook ha de donar un pas avant i colaborar i participar en els partits valencianistes, si vol canviar les coses, tot lo demes es fum de boja. I tambe haura de pegar-li alguna volta al nano per a observar com l'atomisacio de partits i associacions -n'hi ha mes que persones afiliades- nomes obedix al dividix i venceras, es dir, favorix al nostre enemic, demanen explicacions als que es miren el melic i actuen per a favorir a la dreta extrema i l'extrema dreta perque si no afonaran al valencianisme en la complicitat del silenci o la burrera colectiva. En un partit de dretes i u d'esquerres sobra. El pancaespanyolisme es el problema i el valencianisme la solucio.
            Es obvi que esta societat no funciona com m'agradaria, ni es la propia d'un estat de benestar, sino de migestar o de malestar. Si volem podem canviar el model neolliberal -el que manté que l'economia està per damunt de la salut- que nos atenalla. Hem de centrar les solucions en les persones, la mida de totes les coses, com digue Protagores. Qualsevol atre escenari es incidir mes en la precarisacio i yo dic ¡prou!
            Antonio Machado nos ho digue ben claret: "Haced política, porque si no la hacéis, alguien la hará por vosotros y probablemente contra vosotros.".  
Imagens: valdemorodigital.es, drinksco.es, Facebook, autopista.es, wikipedia, graffica.info, elmicalet.cat, escolavalenciana.com, ACICOM

J.Masiá