Introduccio al nacionalisme valencià (i II) / Miquel Real

11/5/2019

Orige 

            Alguns, sempre hi ha a qui li agrada parlar sense estar ben informat, afirmen que el nacionalisme es una moda de recent adquisicio i que copia als nostres veïns del nort. 

            El nacionalisme com a tal se considera que te orige a finals del sigle XVIII i principis del XIX. Hi ha dos teories contrapostes, per una banda la constructivista, els que afirmen que el nacionalisme es el que fa les nacions i per una atra la primordialista, que defen que les nacions fan el nacionalisme. 

            Un cas practic de cadascuna d'estes posicions les tenim en la regio catalana i la Nacio Valenciana, la primera vol crear una nacio que mai existi per mig del nacionalisme, mentrimentres que allo que la Nacio Valenciana fon, dona peu al nacionalisme dels valencians.  

            Accio Nacionalista Valenciana te orige abans de la guerra civil, aixina que lo que es una moda actual copiant als veïns ho podem descartar clarament com a motiu de l'orige del nacionalisme del nostre partit. Salvant l'obstacul insalvable del temps, s'ha de fer constar que no se pot copiar un nacionalisme en tipologia i estructura antagonica a la nostra. El seu nacionalisme es de creacio / construccio d'una identitat, el nostre està basat en la nostra indiscutible identitat, ells en lo que volen ser, nosatres en lo que hem segut, som i volem continuar sent

 

 

Nacionalistes historics

            Si nos cenyim a la teoria primordialista podem mirar mes arrere, perque lo de voler a la terra propia i quant li pertany, no es cosa d'ara ni de finals del XVIII. 

            El primer nacionaliste que me ve al cap fon Aben Sad el Gazami Aben Mardanis, natural de Peniscola, conegut com el rei Llop, per la seua conversio al cristianisme, qui lluità per mantindre al seu regne fora de l'influencia dels Almohats, la mateixa terra que mes avant conquistaria Jaume I otorgant-li entitat juridica independent dins de la Corona d'Arago. En acabant, està la figura indiscutible de Francesc de Vinatea, qui es jugà la vida per tal de defendre l'unitat territorial del Regne de Valencia, li plantà cara al rei i el comminà a complir la llei per a mantindre l'unitat territorial. 

            Un atre gran nacionaliste valencià fon Joan Batiste Basset, qui lluità en defensa dels Furs i les llibertats dels valencians. L'historia te tendencia a repetir-se, llavors els botiflers portaven distintius grocs i els maulets, dirigits per Basset, seguien en el camp de batalla a la Real Senyera... 

            No puc oblidar a Joanot Martorell que deixà escrit que feya us de la llengua valenciana per a que els naturals de la nacio d'a on ell era natural es pogueren alegrar... 

            S'han utilisat com a sinonims de nacionaliste: patriota i tradicionaliste... ¡A que encaixa! 

            Alvançant en l'historia, trobem mes destacats nacionalistes com: Gaetà Huguet, Rossent Gumiel, Rafel Trullenque, Fausti Barberà, Josep M. Bayarri, Nicolau Primitiu... Insignes valencians que lluitaren en solitari en defensa d'allo en lo que creïen, denunciant tant el perill de ponent com de tramontana.

            En ultim lloc vullc fer mencio de Joan Gil Barbera, qui fon president de Lo Rat Penat, quan Lo Rat Penat era puntal del valencianisme i centre de creacio de nous mestres de valencià. Ell potencià l'espirit dels jovens iniciant-los en un sa nacionalisme basat en l'amor a la terra i el coneiximent de la cultura.

 

El cancer de la tercera via

            El mal dit valencianisme de construccio, fomentà les tesis de la tercera via. Este moviment es caracterisa per "acceptar" alguns punts de les tesis valencianistes (ells parlen de nacio valenciana, introduiren la doble denominacio valencia-catala i acceptaren la Real Senyera com a bandera del Cap i Casal... aixina com alguna expressio lexica arraïlada en el poble pero sempre baix l'inclusio en l'ambit de la cultura catalana) en la finalitat de fer convergir als fusteranistes i valencianistes.
            En realitat es tracta d'arribar al mateix desti que els fusteranistes mes ortodoxos pero utilisant una via d'acces mes suau, en chicotetes i minimes concessions que disfrassen l'objectiu final i que per tant dona com a resultat una menor resistencia a la colonisacio pancatalanista.

            Hui els seus maxims exponents estan o be en la AVLl o en unes atres instancies del catalanisme. Alguns dels seus "mantres" han calat i encara els repetixen valencianistes sense macula que no son conscients d'a ón els porta eixe caminet. El partit que ha tret profit d'este moviment ha segut Compromís qui en veu de la seua representant Mónica Oltra no parlen de Països Catalans en public perque els lleva vots, inclus eviten dir Païs Valencià.

            El maxim guany d'este moviment ha consistit en trencar l'unitat d'accio dels valencianistes. Conseguir que una part del moviment adopte una normativa convergent en les de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) / AVLl, abandonant lo que era un fet diferencial de la nostra normativa, el sistema d'accentuacio diacritic. El pas es donà en contra de la voluntat majoritaria de les associacions valencianistes que firmaren les normes en El Puig de Santamaria, tambe contra l'opinio dels qui havien elaborat la normativa i aixina mateix en contra de totes les directrius d'actuacio aconsellables en el cas d'una llengua en perill d'absorcio per una atra. No es qüestio d'un accent de mes o de manco, com els convergents afirmen, sino d'una coincidencia del 99% en la normativa d'accentuacio de l'IEC.

            Les entitats controlades pel PP (Partit Popular) Lo Rat Penat i la RACV (Real Academia de Cultura Valenciana) i l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) foren les uniques associacions que en principi apostaren per este pas cap a la convergencia. No es debades recordar que el PP fon el partit que mantingue el catala en els coleges, llegalisà el catala i creà la AVLl, blindant-la en el nostre Estatut d'Autonomia.

 

Accio - Reaccio

            Si be es cert que llimitar el valencianisme a l'anticatalanisme, com postulen des de la dreta i el regionalisme, no nos du a res positiu, tambe es cert que ignorar al pancatalanisme i deixar-los fer, de manera sistematica, com si actuaren correctament, tampoc es el cami. S'ha de denunciar les coses que fan, pero sense permetre que eixa siga la nostra unica i exclusiva activitat. L'ingent quantitat d'actuacions pancatalanistes obliga a seleccionar les denuncies a fer i quàn se fan, sense deixar que absorbixca eixa llabor tota la nostra capacitat d'actuacio.

            Si estem d'acort en que no s'han de centrar les nostres denuncies unicament en el pancatalanisme, pel mateix motiu, hem d'acceptar el tampoc centrar-les unica i exclusivament cap al centralisme.

 

Mirant al futur

            En l'actualitat, els nacionalistes militants som una minoria de persones convençudes dels ideals que defenem, al nostre costat hi ha infinitat de nacionalistes que encara no saben que ho son, que el nom els dona rebuig, per la llabor pedagogica feta per a que siga aixina, encara que assumixen l'ideal, les raons i les accions dels nacionalistes... 

            Nosatres continuarém la lluita, encara que no pogam rebre directament els fruits del nostre treball, si conseguim que uns atres arrepleguen les idees que defenem i les posen en practica, igualment haurem guanyat.

 

            ¡Vixca Valencia, lliure!

 

            Imagens: estrelada, El Puig 1933, Vicent Baydal
                            estrelada, Facebook Republica Valenciana

 

Miquel Real